87 resultados para Cicles algèbrics
Resumo:
The recognition of prior experiential learning (RPEL) involves the assessment ofskills and knowledge acquired by an individual through previous experience, which isnot necessarily related to an academic context. RPEL practices are far from generalisedin higher education, and there is a lack of specific guidelines on how to implement RPLprograms in particular settings, such as management education or online programs. TheRPEL pilot program developed in a Spanish virtual university is used throughout thearticle as the basis for further reflection on the design and implementation of RPEL inonline postgraduate education in the business field. The role of competences as a centraltheoretical foundation for RPEL is explained, and the context and characteristics of theRPEL program described. Special attention is paid to the key elements of the program¿sdesign and to the practical aspects of its implementation. The results of the program areassessed and general conclusions and suggestions for further research are discussed.
Resumo:
En el següent estudi s’intenta ajudar a dos docents de cicles formatius a millorar la seva manera d’impartir sessions teòriques. Per fer-ho s’utilitza el punt de vista docent, l’opinió de l’alumne i un observador extern. Els punts de vista del docent i del discent es tenen en compte mitjançant un qüestionari validat per la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid i per l’observació externa s’utilitza una eina creada on es barregen aspectes d’instruments validats com són el CBAS i el CAFIAS.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Article d'economia, adreçat a tot tipus de població, en especial estudiants de batxillerat i cicles formatius de la rama administrativa i comercial.
Resumo:
Article 2 de la sèrie Tastets d'economia, adreçada al target: principiants, estudiants de batxillerat i de cicles formatius, de l'àrea de les ciències socials.
Resumo:
As a result of climate change, streams are warming and their runoff has been decreasing in most temperate areas. These changes can affect consumers directly by increasing their metabolic rates and modifying their physiology and indirectly by changing the quality of the resources on which organisms depend. In this study, a common stream detritivore (Echinogammarus berilloni Catta) was reared at two temperatures (15 and 20°C) and fed Populus nigra L. leaves that had been conditioned either in an intermittent or permanent reach to evaluate the effects of resource quality and increased temperatures on detritivore performance, stoichiometry and nutrient cycling. The lower quality (i.e., lower protein, soluble carbohydrates and higher C:P and N:P ratios) of leaves conditioned in pools resulted in compensatory feeding and lower nutrient retention capacity by E. berilloni. This effect was especially marked for phosphorus, which was unexpected based on predictions of ecological stoichiometry. When individuals were fed pool-conditioned leaves at warmer temperatures, their growth rates were higher, but consumers exhibited less efficient assimilation and higher mortality. Furthermore, the shifts to lower C:P ratios and higher lipid concentrations in shredder body tissues suggest that structural molecules such as phospholipids are preserved over other energetic C-rich macromolecules such as carbohydrates. These effects on consumer physiology and metabolism were further translated into feces and excreta nutrient ratios. Overall, our results show that the effects of reduced leaf quality on detritivore nutrient retention were more severe at higher temperatures because the shredders were not able to offset their increased metabolism with increased consumption or more efficient digestion when fed pool-conditioned leaves. Consequently, the synergistic effects of impaired food quality and increased temperatures might not only affect the physiology and survival of detritivores but also extend to other trophic compartments through detritivore-mediated nutrient cycling.
Resumo:
Budget forecasts have become increasingly important as a tool of fiscal management to influence expectations of bond markets and the public at large. The inherent difficulty in projecting macroeconomic variables – together with political bias – thwart the accuracy of budget forecasts. We improve accuracy by combining the forecasts of both private and public agencies for Italy over the period 1993-2012. A weighted combined forecast of the deficit/ ratio is superior to any single forecast. Deficits are hard to predict due to shifting economic conditions and political events. We test and compare predictive accuracy over time and although a weighted combined forecast is robust to breaks, there is no significant improvement over a simple RW model.
Resumo:
Budget forecasts have become increasingly important as a tool of fiscal management to influence expectations of bond markets and the public at large. The inherent difficulty in projecting macroeconomic variables – together with political bias – thwart the accuracy of budget forecasts. We improve accuracy by combining the forecasts of both private and public agencies for Italy over the period 1993-2012. A weighted combined forecast of the deficit/ ratio is superior to any single forecast. Deficits are hard to predict due to shifting economic conditions and political events. We test and compare predictive accuracy over time and although a weighted combined forecast is robust to breaks, there is no significant improvement over a simple RW model.
Resumo:
Actualment un típic embedded system (ex. telèfon mòbil) requereix alta qualitat per portar a terme tasques com codificar/descodificar a temps real; han de consumir poc energia per funcionar hores o dies utilitzant bateries lleugeres; han de ser el suficientment flexibles per integrar múltiples aplicacions i estàndards en un sol aparell; han de ser dissenyats i verificats en un període de temps curt tot i l’augment de la complexitat. Els dissenyadors lluiten contra aquestes adversitats, que demanen noves innovacions en arquitectures i metodologies de disseny. Coarse-grained reconfigurable architectures (CGRAs) estan emergent com a candidats potencials per superar totes aquestes dificultats. Diferents tipus d’arquitectures han estat presentades en els últims anys. L’alta granularitat redueix molt el retard, l’àrea, el consum i el temps de configuració comparant amb les FPGAs. D’altra banda, en comparació amb els tradicionals processadors coarse-grained programables, els alts recursos computacionals els permet d’assolir un alt nivell de paral•lelisme i eficiència. No obstant, els CGRAs existents no estant sent aplicats principalment per les grans dificultats en la programació per arquitectures complexes. ADRES és una nova CGRA dissenyada per I’Interuniversity Micro-Electronics Center (IMEC). Combina un processador very-long instruction word (VLIW) i un coarse-grained array per tenir dues opcions diferents en un mateix dispositiu físic. Entre els seus avantatges destaquen l’alta qualitat, poca redundància en les comunicacions i la facilitat de programació. Finalment ADRES és un patró enlloc d’una arquitectura concreta. Amb l’ajuda del compilador DRESC (Dynamically Reconfigurable Embedded System Compile), és possible trobar millors arquitectures o arquitectures específiques segons l’aplicació. Aquest treball presenta la implementació d’un codificador MPEG-4 per l’ADRES. Mostra l’evolució del codi per obtenir una bona implementació per una arquitectura donada. També es presenten les característiques principals d’ADRES i el seu compilador (DRESC). Els objectius són de reduir al màxim el nombre de cicles (temps) per implementar el codificador de MPEG-4 i veure les diferents dificultats de treballar en l’entorn ADRES. Els resultats mostren que els cícles es redueixen en un 67% comparant el codi inicial i final en el mode VLIW i un 84% comparant el codi inicial en VLIW i el final en mode CGA.
Resumo:
Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.
Resumo:
Aquesta comunicació sintetitza el treball que hem realitzat durant el Màster d’Educació Inclusiva de la Universitat de Vic en el curs 2010-2011 tant pel que fa a les pràctiques com pel que fa als continguts dels Mòduls. Els objectius són els següents: aprofundir en el coneixement de la inclusió en l’àmbit educatiu; adquirir estratègies per a l’atenció de la diversitat dels alumnes i dissenyar propostes inclusives en l’àmbit educatiu. Per aconseguir els objectius hem seguit el següent procés: Per una banda, realitzar les pràctiques de caire professionalitzador en el centre educatiu on treballo i analitzar el grau d’inclusivitat de 3 grups de 1r d’ESO d’aquest centre. Paral·lelament, anar seguint les classes de les assignatures i realitzar els treballs proposats, ampliant continguts amb les lectures i les síntesis realitzades. Això ens ha permès dissenyar i fonamentar una proposta de millora per augmentar la inclusió de tots els alumnes. Les pràctiques han estat realitzades en un centre educatiu d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca d’Osona en el qual el grau d’inclusivitat detectat en els grups de 1r d’ESO és mitjà-baix, sobretot en algunes àrees, ja que hi ha un grup de deu alumnes que passa el 78,2 % del temps escolar en aula separada de la resta dels companys. La proposta de millora es fonamenta en les “nou regles d’or” de la UNESCO (2001), en els criteris de la European Agency for Development in Special Needs Education (2003)(2008), en la LEC (2009) i en la Resolució del Departament d’Educació (2010). Així mateix, es citen autors de referència i es corrobora l’eficàcia del treball cooperatiu amb els resultats de les investigacions del GRAD. Aquest treball ens permet presentar amb solidesa una proposta de millora a l’equip de professorat que ha de facilitar i atendre la diversitat de tots els alumnes en les aules ordinàries el màxim temps possible