646 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
Nova aportaci de lautor sobre la presncia catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasi en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representaci en la Cambra Alta durant el perode 1901-1923. Aquesta publicaci complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia dAlfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).
Resumo:
El principal valor afegit daquest treball rau en la troballa de que la valoraci dels candidats a la presidncia de la Generalitat s la variable que t ms importncia a lhora dexplicar la propensi dun catal a emetre un vot dual. Aix per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per lopci socialista a les eleccions generals i per la federaci nacionalista als comicis autonmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars sarriba si sanalitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball sestructura de la manera segent. En primer lloc, es defineix lobjecte destudi i les seves distintes modalitats. A continuaci, sofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats segents, semmarquen tericament les hiptesis la validesa de les quals es busca comprovar a travs dels models economtrics. La secci dedicada al disseny de la investigaci serveix de prembul a lanlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per ltim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles lnees dinvestigaci futures.
Resumo:
Lefecte rebot s aquell mecanisme a travs del qual una millora de leficincia energtica no produeix el potencial estalvi denergia esperat, o incls pot fer que naugmenti el consum. Aix s degut a que una millora de leficincia energtica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energtic, que nimpulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisi de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes terics i metodolgics; i finalment estima, a partir de tcniques economtriques, la magnitud de lefecte rebot directe per als serveis energtics que utilitzen energia elctrica a les llars a Catalunya.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
s evident el trasps per part de lEstat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt dentitats sense nim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a leconomia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestaci de serveis socials. En aquest context, el present treball pretn en primer lloc conixer la concepci actual de persones jurdiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visi de levoluci histrica daquestes entitats fins arribar a la configuraci actual de les mateixes. Daquestes entitats, les Fundacions sn un dels membres ms antics, genuns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en lestudi de la seva regulaci a Catalunya, fent un anlisi crtic de la regulaci de les Fundacions que cont el Llibre III del Codi Civil Catal. Es qestiona si la configuraci jurdica de la Fundaci i el sistema de control administratiu sobre les mateixes est en concordana amb les caracterstiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escndols financers duna de les entitats ms representatives de Catalunya, el Palau de la Msica Catalana. En la mateixa lnia sanalitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si sn suficients i adients per a incentivar la seva proliferaci en el nostre teixit social.
Resumo:
Aquesta recerca dna a conixer la situaci de les persones que tenen atribuda una mesura de seguretat dinternament en un centre psiquitric civil de Catalunya. Lestudi treballa amb una mostra destudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que shan complert en els centres psiquitrics, les comunitats teraputiques de salut mental, les unitats dhospitalitzaci psiquitrica, les unitats psiquitriques de centres penitenciaris, les comunitats teraputiques de drogodependncies i les residncies sociosanitries. El grup de poblaci susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la caracterstica comuna de persones que han coms un delicte i que a causa de la seva condici de malalts mentals sels ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones sels ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. Lestudi analitza el paper de lmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb lentorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalitzaci del temps imposat pel jutge, malgrat que lorigen de la intervenci sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que lhan complerta ntegrament a la pres. Els autors creuen que aquesta adhesi amb el recurs sanitari fomenta lestabilitat psiquitrica i en conseqncia una disminuci de la perillositat vinculada amb el risc de reincidncia.
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Famlia. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Famlia en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la famlia i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la prctica d'un sistema que noms s'ha plantejat tericament, doncs l'experincia acumulada, ja abans de la reforma orgnica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficincia, racionalitat i economia per invertir en l'Administraci de justcia catalana. Assumir i donar resposta jurdica concreta a tots els reptes tcnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmtica, tot i que el temps transcorregut tamb permet advertir exigncies prctiques a l'mbit de la dogmtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidi de l'Administraci de justcia al ciutad, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat histricament menystinguda i deficitria, malgrat l'esfor pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficincia en el consum diari dels operadors implicats. Es pretn aconseguir, per mitj del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un aven efectiu i econmic a l'estat de la Justcia al pas, especialment envers la dilaci dels trmits, a ms de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers parmetres d'ajust formal, sin que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina cientfica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teric, aix com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hiptesis prctiques ms significatives, establint pautes de resposta sota la prvia determinaci de les qestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presncia i la jurisprudncia que hi dona actualitat prctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en s i projectades, de igual manera que les bondats i crtiques de tots els operador jurdics actuants.
Resumo:
Linforme sobre el funcionament dels jutjats mercantils de Catalunya t per objecte posar de manifest la realitat del qu succeeix diriament als jutjtats mercantils catalans ms enll del que diuen les dades estadstiques publicades en revistes pbliques i privades. Lestudi ha tingut en compte les nombroses estadstiques dactivitat del rgans judicials que es publiquen a Espanya i, a ms a ms, ha intentat copsar la realitat quotidiana daquests rgans jurisdiccionals mitjanant un treball de camp basat en les percepcions directes obtingudes sobre el terreny aix com en les diverses entrevistes personals que ha mantingut lequip investigador tant amb els magistrats titulars dels jutjats mercantils de tota Catalunya, com amb el personal de loficina judicial i professionals que hi collaboren de forma freqent. A ms de fer-se diverses anlisis comparatives amb altres Comunitats Autnomes espanyoles, shan intentat detectar les principals mancances materials i personals que pateixen els jutjats mercantils de Catalunya, formulant-se algunes recomanacions concretes al respecte. Lestudi intenta aportar eines que puguin ser tils de cara a futures reformes legals aix com, especialment, oferir a lAdministraci catalana arguments que permetin poder corregir el greuge comparatiu produt a Catalunya amb un nmero clarament insuficient de jutjats mercantils, situaci que, segons totes les previsions, pot veures encara agreujada a un futur immediat.
Resumo:
Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidncia dun grup de 315 delinqents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total dinterns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigaci t dues parts. Una primera quantitativa on sanalitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, lincompliment de les mesures de supervisi a la comunitat, la conflictivitat a la pres, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un perode de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos sha enregistrat la reincidncia en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidncia general. A la segona part, qualitativa, shan fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si b les variables ms comunes a la investigaci sobre delinqncia general han mostrat relaci amb la reincidncia general, noms tres variables de la carrera delictiva han mostrat relaci amb la reincidncia sexual. Lestudi qualitatiu ha perms obtenir informaci sobre la influncia de les variables dinmiques ms importants. A partir de lanlisi del procs del delicte es configuren tres perfils de delinqents sexuals que ja shavien trobat a altres investigacions. A partir de la informaci obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.
Resumo:
Lobjecte de la recerca s analitzar laplicaci a Catalunya de la mesura dexpulsi prevista a larticle 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoraci corresponent i, si sescau, plantejar alternatives dactuaci. La recerca constata les dificultats daplicaci del principi constitucional de reinserci i daltres de previstos a la legislaci penitenciria en relaci amb el collectiu de penats estrangers en situaci irregular. La prctica penitenciria observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per lacolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independncia de la seva situaci administrativa. Aquesta prctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part daquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en qu aquest ha fet laposta per lexpulsi dels penats estrangers en situaci irregular. Aquesta posici oficial majoritria contrria a lexpulsi ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la poblaci reclusa estrangera clarament contrria a la seva expulsi. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu pas de residncia resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administraci penitenciria. Aquesta no-actuaci i la manca dalternatives legals provoquen situacions divergents de carcter negatiu que atempten clarament contra el principi digualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores dinseguretat pblica. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies dactuaci en la lnia de superar aquesta situaci. Es proposa una reforma en profunditat de lart. 89 del Codi penal i sobre la via favorable a lestabliment duna nova llibertat condicional per a penats estrangers en situaci irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
La present recerca t per objecte lestudi de la utilitzaci dels sistemes de control electrnic monitorat a la poblaci penada a Catalunya. La finalitat principal del projecte s la danalitzar ladequaci daquests sistemes als fins que la llei penal, processal i penitenciria els encomana i valorar la viabilitat dampliaci de la utilitzaci daquests sistemes. Linters en la realitzaci daquest estudi deriva de la constataci, per una banda, de lexistncia duna mplia oferta de sistemes tecnolgics, en constant desenvolupament i millora, que permeten un seguiment i control dels individus en la comunitat, i per altra banda, de la progressiva incorporaci daquestes tecnologies en la legislaci penal i penitenciria. La recerca parteix de la base que en lactual context de presons superpoblades, de creixent volum de la poblaci interna en centres penitenciaris i de recerca de mesures de major control del risc, lanlisi de ls que sha donat a aquest recurs legal i la valoraci que de la seva utilitzaci en fan els subjectes involucrats en la seva aplicaci pot resultar cabdal per al disseny de noves poltiques penitenciries. A ms, la recerca hauria de permetre plantejar leventual extensi daquests sistemes a un major nombre de supsits en el mateix context del tercer grau penitenciari o b fins i tot plantejar la seva utilitzaci en la llibertat condicional o en altres mbits de lexecuci penal.
Resumo:
En el present treball sha avaluat el potencial dels nemtodes entomopatgens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, sha determinat la susceptibilitat daquesta a 4 espcies diferents de nemtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). Daltra banda, sha determinat la predaci de Steinernema carpocapsae per part de lcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en lefectivitat de S. carpocapsae com agent de control biolgic. Sha vist que el morrut de les palmeres s molt susceptible als nemtodes entomopatgens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidncies de que lcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no s suficient important com perqu es vegi comproms lefectivitat com a bioinsecticida. Ls de nemtodes entomopatgens com a control biolgic s una alternativa viable als mtodes qumics de eficcia similar per menys respectuosos amb el medi ambient.
Resumo:
Treball fi de carrera sobre els rgims econmics matrimonials a Catalunya. Sestudia i aplica el Codi de Famlia que s la normativa vigent en dret de famlia catal. El punt de partida s el matrimoni, el qual constitueix lorigen i fonament dels rgims econmics matrimonials. No pot haver matrimoni sense rgim econmic i noms els cnjuges poden organitzar la seva economia conjugal mitjanant les normes dun rgim econmic. Es realitza una breu sntesi dels efectes personals que produeix el matrimoni amb la finalitat de ser un treball ms contundent respecte les relacions econmiques entre els cnjuges. El rgim econmic matrimonial s lefecte patrimonials ms rellevant que produeix el matrimoni, per aix, el present treball estudia amb ms deteniment els diferents rgims econmics que poden existir a Catalunya. Existeixen tres tipus principals de rgims econmics, i desprs tres tipus de rgims locals. En primer lloc, el rgim de separaci de bns, el de comunitat de bns i el de participaci en els guanys; i en segon lloc, lassociaci a compres i millores, lagermanament o pacte de mig per mig i el pacte de convinena o mitja guadanyeria. Per ltim, sha tingut en compte la matria relativa als captols matrimonials, els quals poden ser atorgats per voluntat dels cnjuges amb la finalitat de regular per s mateixos com ha destructurar-se la seva economia conjugal.
