124 resultados para Alemanha História
Resumo:
El treball est estructurat en tres blocs. El primer s una petita sntesi de la historia lescola; el segon s un apartat on es descriuen els trets singulars del centre i que han forjat la seva idiosincrsia i el tercer bloc pretn fer un reps sobre les mesures que es van aplicar o encara es duen a terme a lescola per a la correcta integraci dels nens nouvinguts. Al final daquest treball sinclou un apartat on sexposen els problemes i els reptes que t lescola en un futur immediat i les conclusions que serveixen per a valorar lassoliment o no dels objectius del treball aix com la formulaci dalgunes possibles propostes de millora
Resumo:
En aquest article revisem la Historia de l'actual Escola Universitaria de Ciencies de la Salut (EUCS), de la Universitat de Vic. s a dir, repassem els seus 3 1 anys de vida institucional al servei de la formaci professional de la Infermeria, primer i posteriorment, de les altres professions sanitaries: Nutrici Humana i Dietktica, Fisioterapia i Terapia Ocupacional. Desprs de fer una breu referencia a alguns antecedents instructius del segle XIX i XX, ens endinsem a la Histbria de I'EUCS prbpiament dita. Aquesta s'ha dividit en 4 etapes. La primera etapa s la de 1'Escola Femenina d'Ajudants Tecnics Sanitaris (ATS); la segona, 1'Escola Universitaria d'lnfermeria Osona (EUIO); la tercera, la dels Estudis Universitaris de Vic (EUIO-EUV); i, la quarta, la de la Universitat de Vic (EUCS-Wic). Hem procurat alternar-hi il-lustracions i experiencies viscudes per alguns testimonis, a fi de fer-ho ms ame. Aixb ha estat possible gdcies a la col.laboraci de les persones que es ressenyen al final (vegeu fonts consultades). 1, molt especialment, gracies al cornitl: organitzador d'aquesta Jornada. No obstant, cal advertir que aquesta nota s ms aviat una pinzellada. La veritable reconstrucci de la vida de la nostra instituci requeriria un treball molt rns aprofundit, fet amb ms temps, ms testimonis, rns estudi documental, ... En definitiva, ms profunditat (currculum, professorat, estudiants, assignatures, llocs de practiques, metodologia docent, avaluaci, inserci laboral, abandonaments, recursos, etc.). Deixo, doncs, la porta oberta per a qui s'anirni a continuar.
Resumo:
El herbario de la Instituci Catalana d"Histria Natural En este trabajo presentamos un estudio sobre el herbario de la Instituci Catalana d"Histria Natural. Mostramos estadsticas sobre los recolectores, los aos y las localidades de recoleccin, las familias y los grupos taxonmicos representados, as como un listado de pliegos tipo y otros ejemplares de inters taxonmico. El herbario consta, actualmente, de 1.202 pliegos. Est constituido, casi en su totalidad, por plantas cedidas por la familia de Frederic Trmols y por parte de la exsiccata Plantes d"Espagne del hermano Sennen. Los materiales proceden principalmente de Catalua (532 pliegos, un 44 %), del resto del Estado Espaol (218, un 18 %) y del continente europeo (125, un 10 %), e incluyen una proporcin de crucferas poco habitual en nuestros herbarios (253, un 21 %). Por otra parte, de los 112 pliegos tipos presentes en el herbario, muy pocos taxones son reconocidos en floras actuales, como la Achillea millefolium L. subsp. ceretanica (Sennen) O. Bols & Vigo o el Eryngium chevalieri Sennen. Sin embargo, el inters cientfico de esta coleccin resulta limitado, dado que una gran parte de los pliegos son duplicados de otras colecciones depositadas tambin en el Instituto Botnico de Barcelona.
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la histria a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la histria es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
El objetivo de esta comunicacin es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-ria de la Farmacia en la aplicacin de las competencias transversales de capacidad de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2 simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa terica en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactan a clase en base a cuestiones que formulan en funcin del que se ha explicado previamente, aplicando el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboracin en la adquisicin del conocimiento farmacohistrico.
Resumo:
Arquitectura, construcci i ciutat en la histria d'occident s un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el mn antic posa de manifest, des de Grcia fins a Bizanci, els fets ms rellevants i els edificis ms caracterstics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrnies.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Els ltims hereus. Una recerca d'histria oral sobre els grans propietaris rurals de la regi de Girona
Resumo:
Articles que estudia la transformaci experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
Resumo:
L"article presenta l"entorn histric de les gramtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religis, poltic, pedaggic i cientfic. Analitza els principis de la Grammaire gnrales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relaci de la gramtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepci que ha tingut la gramtica de Port-Royal a la histria de la Lingstica, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingstica cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crtica, instrueix sobre els processos de construcci de la historiografia
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plstiques ms interessants de la produccin catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix, centrarem la nostra ponncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest perode.
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
