110 resultados para 63, 22 p.
Resumo:
Des del Grup de Recerca i Investigaci sobre Esport i Societat (GRIES) ha semblat escaient iniciar un projecte de recerca que permeti aprofundir en lestudi de la Cultura ldica com a patrimoni. Aquest projecte de recerca i la dedicada a Esport i modernitzaci a Catalunya en el segle XX sn els dos projectes que sostenen una de les quatre lnies dinvestigaci desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referncia a Cultura, esport i patrimoni. Doncs b, el present article dna a conixer els resultats obtinguts en tres estudis en relaci a la utilitzaci duna de les fonts iconogrfi ques que al nostre entendre no ha merescut la sufi cient atenci per part dels investigadors malgrat disposar dinformacions fora valuoses, si ms no, en lmbit de lestudi dels jocs populars i tradicionals. Ens estem referim a la iconografi a fi latlica. El primer dels estudis mostra els resultats obtinguts en la investigaci duna emissi fi latlica que aplegava fora manifestacions ldiques, la Serie Europa -Juegos infantiles - 1989. El segon ha consistit en lelaboraci dun catleg fi latlic de jocs tradicionals dEuropa i el seu corresponent anlisi. Per ltim, el tercer, pretn consolidar aquest projecte, amb la realitzaci duna tesi doctoral que pretn estudiar els jocs i esports tradicionals darreu del mn a travs de la fi latlia.
Resumo:
L a denominaci Educaci Fsica pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedaggics, orgnics i socioculturals del comportament motor hum en leducaci integral de la persona. La manca de valoraci social de la matria converteix la recerca del prestigi en una lluita contnua contra la resta de disciplines cientfi ques acceptades culturalment, i es tradueix en mltiples situacions: lutilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicaci horria a la matria. En- front daquesta casustica, des dun enfocament de camp de la psique humana, es defensa que lEducaci Fsica s tamb educaci intellectual. Aix es comprn que lEducaci Fsica no s una activitat que realitza un subjecte com a manifestaci dalguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a lsser hum, construir-se psicolgicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligncia permet identifi car el carcter multidimensional daquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la convenincia del cognom de lEducaci: Fsica. I, en segon lloc, des dun sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor hum s educaci intellectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esqueltica amb la temporalitat com a criteri dxit: lalumne, latleta o el jugador intelligent que realitza els moviments en el moment oport, independentment del nivell funcional rgid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teric pretn superar la incertesa de ledifi ci acadmic de lEducaci Fsica per bastir-lo en una futura comprensi antropolgica i humanista de la intelligncia i del moviment: ... La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreaadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no slo diferenciada por su especfi ca contextura corporal y su particular locomocin , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia. (Cagigal, 1986, p.17).
Resumo:
Reflexi sobre lepigrafia de lrea on sha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relaci amb els jaciments don procedeixen les inscripcions, en funci de la documentaci recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Aix ha perms tenir una imatge de conjunt de com algunes famlies de loligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econmica sobre el territori.
Resumo:
In a medieval Barcelonan side-street, urine, rubbish, and a bewildering array of graphic imagery splatters the narrowing walls between two major thoroughfares. A contemporary conflict between residents, unknown artists and others is played out using banners, bottles, stickers, posters, stencils, spray paint, and bodily substances. In this shadowed liminality, local and global debates are superimposed upon substructures constructed from disease, prostitution, and the Saint of the Plague. The continuing urban struggle constitutes temporal statements of dirt and purity, violence and humour, dominance and resistance, death and salvation. Like the renovated facades masking the crumbling remains of structures long neglected, the governments literal whitewashing of the art is a temporal cover-up of a discursive symptom stretching from deeply embedded preconditions. However, from his niche in the angular bend of the alley bearing his name, the statue of St. Rock remains unblinkingly staring, raised above the contestations expressed below.
Resumo:
La llengua catalana disposa dinformaci fontica detallada multidialectal den que el Diccionari catal-valenci-balear dAlcover & Moll (1926/1930-1962/1968) fou enllestit quatre dcades enrere. Ms endavant aparegu el primer diccionari de pronunciaci del catal (Bruguera, 1990, 20042), restringit al catal central i amb una sola pronncia per entrada -per tant, sense variants i amb informaci reduda en relaci amb noms propis, manlleus i neologismes. Ms endavant es public un vocabulari dunes 2.000 paraules (Paloma & Rico, 2000) en els dos estndards orals de Catalunya: central i nord-occidental, de carcter normatiu i en transcripci ampla, suficient per als parlants catalans. Poc desprs vei la llum un diccionari de pronncia de la varietat valenciana (Lacreu, ed., 2001), que cont un nombre elevat dentrades, per sense informaci onomstica, morfolgica ni relativa a la variaci de la pronncia daquest parlar. Finalment, es presenta un diccionari en procs delaboraci dunes 70.000 entrades i de ms de 200.000 pronncies. El Diccionari de pronncia catalana (DPC) ha estat concebut per Juli-Mun & Creus com un diccionari de pronncia descriptiva, en principi de les varietats nord-ocidental i central de la llengua catalana, que ofereix a ms la pronunciaci estndard recomanada.
Resumo:
Ramat es el resultado de un ambicioso proyecto colonizador, que despus de los primeros cincuenta aos de actividad, se centr finalmente en la viticultura para dar lugar a la mayor explotacin de Europa. En este artculo se mostrar la complejidad de este proceso colonizador, que se caracteriza por la voluntad de implantacin en un paraje antes deshabitado y por la capacidad de superacin de las grandes dificultades que opona a la agricultura esta finca de 3.000 Ha. Como contrapunto, se sealar el modo en que se supieron utilizar sus ventajas de localizacin: las comunicaciones y el agua. La cuestin fundamental es explicar cmo la viticultura se ha ido implantando all paulatinamente, ganando terreno a la silvicuiltura y al resto de cultivos agrcolas, a partir de los datos inditos de la propia empresa.
Resumo:
El cort s una magistratura judicial local documentada des del tombant del segle XI al XII amb un caire representatiu comtal prpia dels indrets repoblats tant sota domini del titular de Barcelona com de lurgellenc, la qual es veur afectada per la feudalitzaci, pel desenvolupament urb i per laplicaci de frmules romanistes, alhora que aviat ser espill de les relacions entre el poder municipal i la corona fins haver dintegrar-se, a partir del pas del segle XIII al XIV, en les institucions jurisdiccionals batliars i vicarials. Malgrat la seva arrelada presncia, la historiografia sols nha apuntat determinats trets destacats grcies a notoris treballs allats fruit, bsicament, de lesfor de Klpfel i Lalinde, cosa que no ha impedit les evidents i excesssives dificultats actuals en la comprensi de la instituci i el seu desenvolupament. Potser, doncs, s bo de contribuir a lhomenatge al Dr. Manuel Riu amb latenci posada en el cort, malgrat que la limitaci despai disponible obliga a reduir laportaci a lesbs dels eixos articuladors de la figura i la seva evoluci.
Resumo:
We know about the tomb of Berenguer Barutell, built in the Seu Vella of Lleid by Rotll Gaulter, from the Work's Books and the relation of the delivery notes, registered by the same craftman and sculptor. In this study, we can offer all the execution process and the analysis stylistic and iconographic in detail.
Resumo:
This is the description of the birth, development and transformations of a small rural community in carolingian epoch through the written documentation and the analysis of the landscape.
