Bombolles financeres i confusió informativa. Relació entre la informació econòmica als mitjans de comunicació i la presa de decisions d’inversió

La Teoria Econòmica està construïda sobre la hipòtesis de racionalitat dels agents econòmics. La racionalitat de l’homo economicus consisteix en què maximitza la seva utilitat tractant d’obtenir els majors beneficis amb el menor esforç, si bé l’aplicació d’aquesta hipòtesi a l’ésser humà no és plena ja que la seva motivació no sempreés biològica i de vegades actua empès per aspectes culturals difícils d’associar a un benefici1. Tanmateix, la hipòtesi de racionalitat s’ha considerat una bona representació dels aspectes essencials del comportamenteconòmic de l’ésser humà. El problema es presenta quan la Teoria Econòmica no és capaç d’explicar ni resoldre satisfactòriament problemes tan rellevants com les bombolles especulatives i la causa d’aquesta mancança s’atribueix a una construcció inadequada d’aquesta Teoria...

Escola Universitària de Ciències de la Salut de Vic : 31 anys d'història

En aquest article revisem la Historia de l'actual Escola Universitaria de Ciencies de la Salut (EUCS), de la Universitat de Vic. És a dir, repassem els seus 3 1 anys de vida institucional al servei de la formació professional de la Infermeria, primer i posteriorment, de les altres professions sanitaries: Nutrició Humana i Dietktica, Fisioterapia i Terapia Ocupacional. Després de fer una breu referencia a alguns antecedents instructius del segle XIX i XX, ens endinsem a la Histbria de I'EUCS prbpiament dita. Aquesta s'ha dividit en 4 etapes. La primera etapa és la de 1'Escola Femenina d'Ajudants Tecnics Sanitaris (ATS); la segona, 1'Escola Universitaria d'lnfermeria Osona (EUIO); la tercera, la dels Estudis Universitaris de Vic (EUIO-EUV); i, la quarta, la de la Universitat de Vic (EUCS-Wic). Hem procurat alternar-hi il-lustracions i experiencies viscudes per alguns testimonis, a fi de fer-ho més ame. Aixb ha estat possible gdcies a la col.laboració de les persones que es ressenyen al final (vegeu fonts consultades). 1, molt especialment, gracies al cornitl: organitzador d'aquesta Jornada. No obstant, cal advertir que aquesta nota és més aviat una pinzellada. La veritable reconstrucció de la vida de la nostra institució requeriria un treball molt rnés aprofundit, fet amb més temps, més testimonis, rnés estudi documental, ... En definitiva, més profunditat (currículum, professorat, estudiants, assignatures, llocs de practiques, metodologia docent, avaluació, inserció laboral, abandonaments, recursos, etc.). Deixo, doncs, la porta oberta per a qui s'anirni a continuar.

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

Anàlisi de la imatge turística projectada a través dels viatges de premsa: el cas de la demarcació de Girona

L’objectiu principal d’aquest estudi és “analitzar quina és la imatge turística que el segon tipus d’agents inductius encoberts projecten de la demarcació de Girona”. En aquest estudi, la mostra es concentra en els viatges de premsa que el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va registrar durant l’any 2010. Mitjançant els resultats en paper i web que els periodistes han publicat posteriorment al viatge de premsa, es pot esbrinar quina és la imatge que aquest tipus d’agents fan arribar als turistes potencials sobre la demarcació de Girona. En aquest cas, s’han exclòs els resultats dels viatges de premsa audiovisuals perquè requeria un altre tipus de metodologia més especifica

La comunicació especialitzada des del periodisme de fonts: la música aplicació pràctica: pla de comunicació d'una nova escola de música

Aquest treball planteja analitzar des del periodisme de fonts la comunicació especialitzada en l’àmbit de la música, i més concretament en l’ensenyament musical. Consta de dues parts, la primera és un estudi on s’analitza com es comunica actualment la música des de les escoles i centres musicals. El treball planteja un anàlisi de tres escoles de Lleida, l’Intèrpret, per ser de recent creació, el Conservatori de Lleida, per ser una entitat pública, i l’Orfeó lleidatà, per antiguitat. També s’analitza l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, per tal d’observar com comuniquen centres més grans i d’altres ciutats. A partir de la investigació i l’observació analitzada i tenint en compte l’especificitat de la matèria, que és la tesi que planteja el treball, en la segona part del projecte es planteja un Pla de Comunicació d’una escola de música de nova creació.

Rellevància de la competència transversal Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las cinco sub-competencias (Capacidad de análisis y de síntesis - Aplicar conocimientos a la práctica - Resolver problemas y tomar deci-siones - Capacitado para adaptarse a nuevas situaciones - Asumir responsabilida-des), ligadas a la competencia transversal Capacidad de aprendizaje y responsabili-dad, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

Integració recerca/docència en Ciències de la Salut

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

La innovació docent en Ciències de la Salut: treballs d'innovació

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Integració recerca/docència en Ciències de la Salut

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Integració recerca/docència en Ciències de la Salut

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Rellevància de la competència transversal Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las cinco sub-competencias (Capacidad de análisis y de síntesis - Aplicar conocimientos a la práctica - Resolver problemas y tomar deci-siones - Capacitado para adaptarse a nuevas situaciones - Asumir responsabilida-des), ligadas a la competencia transversal Capacidad de aprendizaje y responsabili-dad, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

Rellevància de la competència transversal Compromís ètic en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las tres sub-competencias (Capacidad crítica – Capa-cidad autocrítica - Actuar con ética profesional), ligadas a la competencia transversal Compromiso ético, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

M-Learning i aprenentatge ubic: propostes per a un nou paradigma en ensenyaments de Ciències de la Salut

El desarrollo de la tecnología móvil ha evolucionado rápidamente en la última déca-da. La disponibilidad de los dispositivos móviles entre nuestros estudiantes -especialmente teléfonos inteligentes y tabletas- permite a los alumnos tener acceso a la información en línea y a las actividades del curso sin restricciones de tiempo y lugar y de forma totalmente ubicua. Nuestra sociedad en los últimos años ha avan-zado hacia un nuevo estilo de vida de la mano de la tecnología móvil hasta el punto que el proceso de enseñanza-aprendizaje también está iniciando un cambio de pa-radigma dado que cada vez más los estudiantes aprenderán y compartirán a través de dispositivos móviles. El aprendizaje móvil, también conocido como M-learning, se encuentra todavía en una etapa incipiente en muchas instituciones universitarias, pero la creciente adaptación a los dispositivos móviles de las plataformas virtuales -por ejemplo Moodle- asegura su popularidad a corto plazo en el ámbito de la ense-ñanza superior.

Rellevància de la competència transversal Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las cinco sub-competencias (Capacidad de análisis y de síntesis - Aplicar conocimientos a la práctica - Resolver problemas y tomar deci-siones - Capacitado para adaptarse a nuevas situaciones - Asumir responsabilida-des), ligadas a la competencia transversal Capacidad de aprendizaje y responsabili-dad, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.

Rellevància de la competència transversal Compromís ètic en l'àmbit de Ciències de la Salut

Se determina la relevancia y la modalidad de trabajo (Presencial, semipresencial o no presencial) del conjunto de las tres sub-competencias (Capacidad crítica – Capa-cidad autocrítica - Actuar con ética profesional), ligadas a la competencia transversal Compromiso ético, en los estudios de grado de Ciencias de la Salud de la UB y URL.