Estadi Nacional d'Andorra

Award-winning

Centre d'assitència primària CAP Concòrdia a Sabadell

Award-winning

Elements apresos i/o retinguts per infants de dos centres de contextos diferents a partir d'una comunicació generada entre ells amb les TIC

La comunicació com a mètode per aprendre no és nou, tot i així les noves tecnologies obren la porta a noves oportunitats i nous projectes entorn aquest concepte. No només es tracta de treballar elements curriculars, sinó també actitudinals a través de la opció de connexió entre contextos. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar quina és l’actitud i els aprenentatges i/o retencions dels infants a partir d’una connexió generada entre dos contextos. Per tal de donar resposta a aquest plantejament de la investigació es crea una intervenció entre les aules i s’utilitzen com a instruments de recollida de dades les observacions, els dibuixos i els grups de discussió. Els resultats mostren una actitud oberta i d’interès per part dels infants davant de la metodologia de comunicació a l’aula, però un aprenentatge i/o retenció relacionat amb els continguts dels elements de l’altre context per sobre dels elements TIC. Es conclou doncs que dins l’aula treballant amb les noves tecnologies es genera un incentiu pels infants fent evident que hi ha hagut un aprenentatge compartit.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.

Caminador amb assistència per a persones amb mobilitat reduïda

El projecte consisteix en el disseny d’un caminador per a persones amb mobilitatreduïda. Ens hem centrat en un caminador una mica més evolucionat que els caminadorsactuals, ja que no hi ha cap aparell intermedi entre un caminador i una cadira derodes i en conseqüència moltes persones que podrien caminar si tinguessin unapetita ajuda acaben impossibilitades de ver vida en una cadira de rodes. El majorproblema de dependència d’aquestes persones és el fet d’incorporar-se del llit, sofà,lavabo i per tant el nostre disseny està pensat perquè les persones puguin feraquest pas de manera més senzilla i així augmentar la seva autonomia i autoestima.La nostra solució ha consistit en una estructura més gran que la d’un caminadornormal i que incorpori un cilindre elèctric que ajuda a la persona a aixecar-se i queno hagi de fer-ho totalment sola. Aquest mecanismes també ens serveixen per donar seguretat i evitar possibles caigudes, de manera que la persona que en fa úses pugui sentir més segura de si mateixa

Recursos educativos abiertos: Acceso a través de repositorios y uso educacional

Se presenta una revisión bibliográfica, estado del arte, historia, características, desarrollo, proyectos y líneas de investigación de los recursos educativos abiertos (OERs), así como su disposición en repositorios y su uso en la práctica educativa universitaria. Los OERs han tenido dos fases: una inicial, preocupada por el acceso, y otra más actual, centrada en su incorporación a la práctica educativa.

Les personificacions instrumentals locals: estat de la qüestió

En la primera part d"aquest article s"analitza el fenomen de les personificacions instrumentals locals (PIL), tant de les funcionals (organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils locals), com de les cooperatives (mancomunitats, consorcis i societats mercantils constituïdes per diversos ens locals). L"estudi inclou dues dimensions: la quantitativa, que centra el seu objectiu en determinar el nombre de personificacions existents i classificar-les; i la qualitativa, en la qual l"anàlisi persegueix descriure i caracteritzar el fenomen i explicar els seus problemes i dificultats de funcionament, com també els criteris de funcionalitat i les alternatives a la seva constitució. La segona part del treball revela com s"ha invertit la tendència al creixement que havia caracteritzat el fenomen de les PIL. L"estudi dels projectes de llei aprovats el mes de juliol de 2013 pels governs estatal (de Racionalidad y Sostenibilidad de la Administración Local) i català (de governs locals de Catalunya) mostra que les propostes normatives contenen limitacions severes a la creació d"aquestes personificacions i d"altres ens vinculats a les entitats locals, així com un conjunt de mesures restrictives tendents al redimensionament del sector públic local, que, si s"aproven finalment, constituiran una manifestació més del declinar de l"auge de les PIL.

Personas y escenarios: Uso de la Biblioteca de la UOC en dispositivos móviles

Personas y escenarios desarrollados para el diseño de las aplicaciones sobre los servicios de la Biblioteca Virtual de la UOC en dispositivos móviles.

Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 6. Mireia Sallarès: Joan, Jill Godmilow (What Godmilow taught)

L'exposició "Mireia Sallarès: Joan, Jill Godmilow (What Godmilow taught)" forma part del cicle d'exposicions "Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 6" comissariat per Joana Masó (Centre Dona i Literatura) i Assumpta Bassas (Universitat de Barcelona). Com en molts dels seus projectes anteriors, aquesta exposició de Mireia Sallarès és un statement polític contra l’autosufiència creativa. El títol és una cita amb variació de la pel·lícula What Farocki Taught [El que Farocki va ensenyar] que la cineasta independent Jill Godmilow va realitzar el 1998 i que consistia en una rèplica exacta, però en color i en anglès, del film de denúncia Nicht löschbares Feuer [Foc inextingible] rodat el 1969 per un director alemany aleshores gairebé desconegut als Estats Units: Harun Farocki. En aquesta exposició, Mireia Sallarès enllaça el seu treball amb aquesta cadena de productors-transmissors d’imatges a través del reconeixement i la propagació de la trama com una forma de fer política.

El patrimoni educatiu, un element d'una pedagogia cultural i ciutadana

El present article desenvolupa els eixos de pensament que s’estan elaborant des de diferents angles sobre el patrimoni educatiu. Una revisió sobre la importància de les aportacions de les investigacions a l’entorn del patrimoni educatiu permet assenyalar els punts d’inflexió dels museus pedagògics en l’actualitat. Entre aquests destaca la influència que els museus pedagògics, a través de les seves activitats de recerca, difusió i formació, exerceixen en la conformació d’una pedagogia cultural i ciutadana. Amb la irrupció d’una pedagogia d’encuny culturalista, els museus pedagògics recuperen els fonaments i formes de creació de discurs de la pedagogia cultural sorgida a l’inici del segle XX, tot introduint les aproximacions etnogràfiques en les arrels dels estudis i investigacions. D’altra banda, també ressalta el fet que els museus pedagògics resignifiquen la seva acció a partir de les pedagogies ètiques que atorguen un paper principal als projectes de ciutadania. Així, doncs, ambdós aspectes, cultura i ciutadania, es perfilen com els trets diferencials dels museus pedagògics actuals. A més, aquesta caracterització requereix encara d’una reflexió sobre el sentit i amplitud dels canvis introduïts en els projectes museístics.

L’art visual en els moviments pedagògics del segle XX: la concreció de l’educació artística en els llibres escolars

Les tradicions escolars d’educació artística s’han construït des de la transmissió oral i escrita de projectes i programes. Tanmateix, la concreció de les propostes legislatives, ideacionals i teòriques s’ha expressat, fonamentalment, a través dels documents. Tant és així que, per exemple, la cultura escolar a l’entorn de l’educació artística s’ha anat conformant des dels projectes codificats en els llibres per a mestres i per a infants. Per aquest motiu en aquest article es proposa una aproximació a aquests llibres a fi de conèixer quines són les característiques dels discursos de l’aprenentatge artístic que s’han consolidat al llarg del segle XX en el nostre entorn; aproximació que s’assaja a partir d’encreuar les petjades que han deixat els llibres escolars amb la seva imbricació o, fins i tot, negació amb les tendències de la pedagogia contemporània.

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

Gestión de proyectos en información y documentación

Los profesionales de la información y documentación están involucrados enla gestión de proyectos, es decir, en el diseño y planificación de nuevos servicios(por ejemplo, atender las consultas de información de referencia por medio deun formulario web o permitir las reservas de un documento desde un teléfonomóvil), de nuevos productos (por ejemplo, digitalizar un fondo histórico, o crearuna base de datos de recursos informativos gratuitos) o también en la propuestade reforma de otros ya existentes. La introducción, ya hace unos cuantos años, delas técnicas de planificación en el funcionamiento de las organizaciones para adecuarsemejor a las necesidades de los usuarios, así como la existencia de convocatoriaspara la realización de proyectos (ya sean internacionales, estatales o autonómicas),han estimulado y acrecentado el interés de archiveros, bibliotecariosy documentalistas en la realización de proyectos y, especialmente, en los aspectosrelacionados con su diseño, planificación y ejecución.Por poco que reflexionemos, sin embargo, nos daremos cuenta de que la introducciónde nuevos servicios y productos o su reforma ha sido una constante desdehace muchos años —quizá desde siempre— y que, gracias a ello, se explica el progresoque se ha producido en los archivos, bibliotecas y centros de documentación.Ahora bien, si analizamos cómo se ha llevado a cabo el proceso de implementación decualquiera de estos proyectos nos daremos cuenta de que, por lo general, no hanseguido una metodología clara y precisa y que, a veces, se han producido fracasosdebido a que no se ha actuado conforme a un método o a una guía bien establecida...

Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUM

L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que esconserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM)de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquestafesta i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007.El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per ala real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració ambI'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit derecomanacions practiques per a la seva preservació futura.L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en lescaracterístiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·leccióde cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixerI'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells.En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informaciósobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionarels diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest sirealment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera endiferents exemplars.