923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
En aquest treball es descriuen les estretes relacions que la ciutat de Girona ha mantingut amb els seus rius al llarg de la seva histria. Unes relacions que es poden estudiar des de diferents enfocaments (hidrolgic, urbanstic, etc), per que en aquest cas se centraran especficament a resseguir la relaci entre els rius gironins i el desenvolupament urb de la ciutat de Girona a partir de l'amenaa que les inundacions han representat al llarg de la seva histria. Bsicament, es tracta de caracteritzar quan, com i per qu la ciutat ha anat ocupant els espais situats a prop dels rius, i quines han estat les estratgies de defensa desenvolupades per la societat gironina per afrontar l'amenaa constant de les inundacions. En altres paraules, un exercici d'anlisi i comprensi historicogeogrfica de la vulnerabilitat i l'adaptaci de la societat gironina al risc d inundaci
Resumo:
Aquest article proposa un nou marcd'estudi de les inundacions histriques a la ciutat de Girona. Aquest enfocament,el qual es coneix amb el nom d'enfocament contextual, t les arrels enla reflexi geogrfica sobre els riscos naturals endegada a Nord-amrica ja fa ms de cinquanta anys i posa l'mfasi en la dimensi humana d'aquests fenmensdefinida geogrficament i histrica, sense oblidar, per, els parmetresfsics de les inundacions en el territori concret que s'estigui estudiant
'Aqu es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximaci al corpus epigrfic de la ciutat de Girona
Resumo:
El text que es presenta a continuaci: Aqu s'esculpeixen inscripcions. Aproximaci al Corpus epigrfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigaci i anlisi molt ms ampli del que aqu es pot mostrar. Aquest t com a objectiu principal l'estudi dels signes i smbols escrits de la ciutat de Girona. s a dir, l'estudi de l's pblic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretn arribar a un gran nombre de persones
Resumo:
Una de les causes principals que van motivar la creaci del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecci, per, no limitava la seva acci a aquest grup, sin que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanncia. Aix, a ms de definir-se unes rees de mxima protecci sota la denominaci de Reserves Naturals Integrals, els lmits del PNAE engloben rees potser menys emblemtiques, per que sn clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empord. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, per que t unes qualitats que, almenys des d'una aproximaci geogrfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes
Resumo:
La Puda, no fa pas tants anys, constitua un espai emblemtic de Banyoles i, en canvi, avui dia ha esdevingut un mbit totalment al marge de la dinmica de la ciutat. La realitat actual mostra que s un espai que no ha desenvolupat les seves potencialitats, fet que l'ha portat a no posseir plenament les caracterstiques d'un parc urb ni les prpies d'una rea natural. L'objectiu principal d'aquest article s proposar un model de gesti per als aiguamolls de la Puda, amb el propsit de regenerar i protegir ambientalment la zona i recuperar per a la societat banyolina un espai oblidat. Es tracta, dones, de contemplar-ne tant la vessant natural com la social i de fer-ho prenent en consideraci diferents escales danlisi. Les raons que condueixen a tal objectiu es fonamenten en la convicci que tot i la precria salut ambiental que pateix la lona, encara est en condicions de desenvolupar plenament el seu alt valor ecolgic, i que tot i la marginalitat que presenta respecte a la resta del municipi, mant la possibilitat d'esdevenir un espai singular i atractiu que participi activament de la vida banyolina
Resumo:
Este artculo es una aproximacin a los mtodos utilizados para analizar, cuantificar y valorar los cambios en los usos y cubiertas del suelo en estos dos valles que forman parte del espacio natural protegido de la Alta Garrotxa. La dinmica vivida en este territorio es un claro ejemplo de los procesos acaecidos a lo largo del siglo XX en buena parte de las reas de montaa mediterrnea. Una dinmica caracterizada fundamentalmentepor un incremento de la superficie forestal en detrimento del espacio agrario. As mismo se proponen pautas metodolgicas para su adecuada cartografa, as como para determinar las reas potencialmente recuperables de espacio agrario con el objetivo de mantener la diversidad paisajstica, biolgica y el patrimonio cultural con la ayuda de los SIG y la Ecologa del Paisaje
Resumo:
L'Alta Garrotxa ha estat durant massa temps un espai oblidat, que noms ha sentit la remor de paraules benintencionades, com ho posa de manifest la llarga histria de propostes no desenvolupades que reclamaven la protecci, la conservaci i la gesti responsable de l'extraordinari patrimoni natural que aquesta zona representa (...)
Resumo:
El concepce de paisatge ens permet una aproximaci de sntesi al passat, present i a les tendncies de futur dels territoris. En aquest sentit aquest concepte, ents com el conjunt de components de confereixen a un determinat espai unes caracterstiques prpies, s el reflex fidel d'evoluci ambiental, econmica, social, poltica i cultural que ha viscut un territori. En el cas concret de l'Alta Garrotxa el paisatge ha experinientat canvis radicals al llarg dels segles, i d'una manera molt especial en lesdarreres decades
Resumo:
El paisatge, ents com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes caracterstiques prpies, s el reflex fidel de l'evoluci econmica, social, poltica i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendncies contraposades: una forta pressi urbanitzadora i implementadora d'infraestructures, i un increment progressiu de la superfcie forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogenetat. El resultat d'ambdues tendncies ha estat una homogenetzaci paisatgstica progressiva que s'ha volgut illustrar amb el que s'ha anomenat "dicotomia ciment-bosc"
Resumo:
El dia 27 de febrer de 1998 va tenir lloc a la Universitat de Girona la jornada El PEIN cinc anys desprs: balan i perspectives, organitzada per la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) i la Societat Catalana dOrdenaci del Territori. Lobjectiu era reflexionar sobre el Pla dEspais dInters Natural cinc anys desprs de la seva entrada en vigor i valorar fins a quin punt shavien acomplert les expectatives que havia despertat i com podia afrontar els nous reptes en la conservaci del patrimoni natural
Resumo:
L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacci d'un inventari detallat dels bns d'aquesta instituci, relaci que s'acompanya de la valoraci d'aquests per a un possible encant o subhasta pblica; el seu crrec, nomenat pel captol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservaci d'aquests bns. s per aquest motiu que ordena aquesta escripturaci davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol prdua. [...]
Resumo:
L'objectiu daquesta comunicaci s fer una sntesi del treball de recerca Processos de canvi ambiental recent a les rees rurals mediterrnies realitzat per un equip dinvestigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autnoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat lany 2002 per la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial i lInstitut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el ttol de "Canvis socioambientals a lAlt Empord (1950-2000). Natura i histria en levoluci recent del paisatge altempordans". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicaci detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les rees rurals mediterrnies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transici, plana i litoral de la comarca de lAlt Empord. En aquesta comunicaci es presenta especialment una part daquest treball, la dedicada a lanlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra rea destudi (muntanya, transici, plana i litoral)
Resumo:
Lany 2001, la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre lencrrec de lAjuntament de Figueres danalitzar les caracterstiques de lespai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgstica i del medi natural. Aquest encrrec semmarcava dins dels estudis previs a la revisi del Pla general dordenaci urbana de Figueres. El resultat fou la confecci del document que porta per ttol: Estudi del medi natural i del paisatge geogrfic de Figueres. Per mitj daquesta comunicaci, es volen oferir els resultats ms rellevants als quals sarrib llavors. Es far un cop dull a les unitats de paisatge geogrfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines sn les seves caracterstiques, els seus potencials per tamb les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajuds a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a lordenaci futura del municipi. Daqu que, al text, sacabin proposant algunes lnies dactuaci per a millorar-ne la seva gesti, sobretot des del punt de vista urbanstic
Resumo:
Este artculo tiene por finalidad analizar las medidas de adaptacin al riesgo de inundacin que se han realizado en el mbito de la Costa Brava, con especial incidencia en el papel que han tenido las obras de infraestructura hidrulica en la prevencin de avenidas. Se intenta comprobar hasta que punto la percepcin local dominante sobre las obras hidrulicas como una de las formas ms eficientes pera la prevencin de inundaciones se contradice con las nuevas tendencias tanto en relacin a los costes ecolgicos de la construccin de estos dispositivos hidrulicos como al planeamiento urbanstico y fluvial, en general
Resumo:
Es documenta la disminuci de lrea de distribuci i del nombre dindividus i savalua lextensi actual dStachys maritima a la pennsula Ibrica, restringida a menys de 200 individus amb una rea docupaci de noms 8 km2. Lespcie s requalificada com a CR (en perill crtic) en aquest territori, incrementant lanterior valoraci com a VU (vulnerable). Se suggereixen les mesures de conservaci adequades que permetin garantir simultniament activitats de turisme sostenibles
