923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
En aquest projecte delectrificaci del polgon industrial de Palafrugell s'ha realitzat un disseny complet de tots els aspectes determinants des de larribada de la lnia dalta tensi, les ramificacions de baixa tensi, clcul denllumenat, postes a terra, centres de transformaci amb els seus respectius transformadors, i per ltim un estudi i orientaci sobre tarificacions a indstries. De cada apartat s'ha realitzat tota la srie de clculs necessaris per determinar els components i aparellatge dimensionat per les necessitats
Resumo:
Proposta de millora de gesti dels camins del municipi de Prades per tal de millorar la connexi a dins del municipi. Lestudi es basa en diferents apartats: inventari dels camins existents, recuperaci dels antics camins ara en dess, disseny ditineraris de natura (per a lobservaci de la vegetaci i fauna autctona) i condicionament dels camins existents per permetre el pas de vehicles especials per a lextinci dincendis
Resumo:
Languila en els darrers 50 anys ha patit un fort declivi, es consideren diversos factors que han fet disminuir la seva poblaci. Aquests factors sn: la pesca, els obstacles, centrals hidroelctriques, prdua dhbitat, depredaci, parsits i malalties, canvi climtic i de corrents oceniques. Aquesta espcie est definida per la UICN a la llista vermella despcies en perill dextinci amb la categoria de crticament amenaada. s per aix que el Consell Europeu obliga a cada Estat membre que t pesqueries danguila a les seves conques a realitzar un PGA, que alhora, obliga a realitzar unes mesures de gesti. Una daquestes mesures, s la repoblaci (def. Tornar a poblar un lloc amb anguiles, en aquest cas). En aquest projecte sha analitzat lestat de les conques internes de Catalunya, realitzant una descripci pel que fa a lrea destudi i els impactes que shi poden trobar. Seguidament, mitjanant lestudi de ndex de qualitat i parmetres ambientals, shan indicat els trams ptims pel repoblament on pot sobreviure languila degut a les condicions dhbitat. Sha realitzat tamb un estudi comparatiu de densitats arreu de la comunitat de Catalunya, i un anlisi de lestat de la poblaci danguila provinent del Llmena, observant al laboratori el seu estat sanitari. Lexportaci danguila japonesa que sha realitzat en els darrers anys ha implantat un parsit (A. Crassus) que li pot arribar a causar la mort
Resumo:
El projecte, t per objectiu el clcul i disseny de les installacions del Balneari de laPuda, situat a la ciutat de Banyoles, provncia de Girona.Les installacions estudiades, sesmenten a continuaci;- Installaci daigua freda sanitria- Installaci daigua calenta sanitria- Installaci de climatitzaci zona hotel- Installaci de calefacci zona termal- Climatitzaci i tractament de laigua de les piscinesEl Balneari t una superfcie construda total de 6.192,54 m2 , distribuda en tres plantes;planta soterrani, planta baixa i planta primera
Resumo:
Aquest projecte pretn desenvolupar una proposta dndexs ambientals per a lavaluaci de lestat ecolgic de la riera de lAubi; avaluar lestat ambiental, classificar els diferents trams, identificar els punts crtics i definir les propostes de millora ambiental per a la riera dAubi. La riera de l Aubi es troba entre els termes municipals de Mont-ras, Palafrugell i Palams, a les comarques del Baix Empord i Girons
Resumo:
Diagnosi ambiental de la zona de Fitor (EIN Gavarres) per tal de gestionar aquesta zona, reduint el risc d incendi forestal. Amb l objectiu de reduir el risc d incendi en aquesta zona es proposa la introducci d un ramat de 350 individus per rebaixar la fitomassa del sotabosc, tenint en compte els PEGs (Punts Estratgics de Gesti) marcats en el PPIF (Pla de Prevenci d Incendis Forestals). Es proposen una srie de recorreguts i rees de pastura per tal de reduir o mantenir la fitomassa del sotabosc, i unes propostes dactuaci a nivell executiu i divulgatiu per dinamitzar el sector ramader
Resumo:
Planteja un projecte extens,innovador i creatiu, que a part dun anlisi de lestat de la qesti del patrimoni a Berga i el seu sproposa noves rutes i noves propostes per conixer la histria de la ciutat de forma ms global iamena, activar, donar valor i proposar restauracions durgncia a elements poc valorats i pocdifosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt ms que la Patum, un patrimoni sostenible duranttot lany, proper a tota classe de persones, famlies, collectius....S'ha volgut crear una visi global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orgensfins lactualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que sofereixen des delOficina de turisme de la ciutat, segmenten la histria en parts i per tant els donen ms valor, endetriment daltres que al meu parer tamb sn cabdals en la formaci de lactual Berga
Resumo:
Parlar dhidrografia a la comarca de la Selva s parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bsics que estructuren la prctica totalitat de la xarxa hdrica de la demarcaci. Ambds, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a lhora de definir les relacions que sestableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es far una aproximaci als aprofitaments i recursos que se nobtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema sabordar des de la perspectiva de la gran obra hidrulica ubicada dins els lmits de la comarca, per tenint en compte que el seu abast transcendeix lescala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, sn ms de passada que destada. En canvi, quant a la Tordera, sincidir ms com a conca, els recursos i explotaci de la qual reverteixen de manera molt ms directa dins la comarca i rees venes com el Valls Oriental i lAlt Maresme. En darrer terme es far esment dalgunes de les problemtiques i contradiccions que comporta la gesti dun recurs tan valus com laigua
Resumo:
Crnica d'una exposici permanent que es va fer a Agullana sobre la necrpolis d'incineraci de Can Bech
Resumo:
Estudi del modernisme literari a Girona i del paper de Verdaguer en aquest context, i tamb de publicacions relacionades, sobretot LEnderroch i Vida
Resumo:
El masss de les Gavarres s un espai que forma part del Pla dEspais Naturals dInters Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnolgic. s per aix que des de lentitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta delaborar un conjunt de senders ecoturstics sobra la Zona dInters Etnolgic de la Gavarres. Lobjectiu principal s impulsar la posta en valor i crear instruments de gesti dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del masss de les Gavarres, a partir del disseny dun conjunt de senders ecoturstics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin dinstruments de dinamitzaci i de gesti per a la conservaci de lespai i els seu elements patrimonials.
Resumo:
Diagnosi de lestat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecolgic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions ms concretes per a cada un dells
Resumo:
Estudi de les possibles solucions per al tractament de la resta vegetal al municipi de Porqueres. Sestudia la tecnologia ms eficient per valoritzar el residu verd per tal dobtenir un producte final reutilitzable, beneficis i sostenible, tant ambientalment com socialment. Actualment s tractat com a residu, la qual cosa suposa un cost de gesti important
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest treball s la implementaci, gesti i organitzaci dun producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turstica a lentorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual sha perdut el costum de prendren i s molt saludable i tamb bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en s, sin tamb el vocabulari del mar, les arts que sutilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni martim que es realitzen en aquest espai. En cinqu lloc donar valor afegit tant a la zona com a lactivitat en s, dins el context del Cap de Creus, un paratge nic arreu. En sis lloc, crear sinrgies amb altres sectors com s el privat per tal de promoure el producte i tamb perqu shi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en set i ltim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar dAmunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s establir les propostes de gesti necessries per tal de poder preservar els espais oberts a la zona de Sant Sadurn dOsormort (Guilleries), i poder ho fer extensible a altres zones de Catalunya i dEuropa. Per dur a terme l estudi utilitzen com indicador els lepidpters ropalcers de zones obertes . Aquest projecte proposa millores en la gesti del territori destudi, per tal daconseguir una millora en lecosistema i una millor connectivitat biolgica
