97 resultados para municipal
Resumo:
Projecte de plantaci de 23,58 ha de fruiters de llavor i la seva explotaci, construcci duna bassa de reg per a lautoabastiment, installaci de reg localitzat i construcci duna nau magatzem per a maquinria, oficina, serveis per als treballadors, magatzem de productes i capal de reg.
Resumo:
Confecci dun projecte que doni les bases tcniques necessries per la construcci duna presa al Barranc del Sol (o de Rivert) per regular el reg duna superfcie aproximada de 500 ha al terme municipal de Sals de Pallars a la comarca del Pallars Juss, per la Comunitat de Regants Squia del Mol.
Resumo:
El treball versa sobre la construcci d'un centre d'inseminaci artificial de bestiar porc, incloent el dimensionament de totes les seves instal.lacions, el pressupost del conjunt i l'anlisi de viabilitat i rendibilitat. A ms, es desenvolupen una srie de continguts a tenir en compte per al correcte desenvolupament del procs productiu.
Resumo:
El present Projecte es basa en el disseny, construcci i engegada d'una explotaci intensiva de 672 truges en cicle tancat per a la producci de porc blanc amb orientaci crnia i en rgim d'integraci. L'explotaci estar composta de diverses construccions: Nau de cubrici-control-gestaci, nau de maternitat i deslleti-transici, quatre naus d'esquer, nau de quarentena, naus d'infermeria per a reproductores i per a porcs en esquer, aix com altres installacions accessries per al correcte funcionament de l'explotaci. Aquestes sn caseta multiusos, bassa de purins i dipsit d'emmagatzematge d'aigua.
Resumo:
Aquest projecte final de carrera pretn realitzar la concentraci parcellria duna zona de 1.421,4476 hectrees afectada per una zepa (zona especial de protecci daus) i que alhora s regable pel canal segarra-garrigues, al terme municipal de Trrega (Urgell), i ms concretamente als voltants del nucli de la Figuerosa. La concentracin parcellria s un procediment de reorganitzaci de la propietat jurdica i pretn millorar la viabilitat econmica de les explotacions, ja que moltes delles presenten nombroses parcelles distribudes pel territorio. Alhora, la CP puposa ajustar lestructura i dimensin de les finques i per tant els costos dexplotaci dels propietaris beneficiats.
Resumo:
En aquest treball shan radiomarcat, un total de 4 gripaus corredors (Bufo calamita) que posteriorment foren alliberats a la Bassa de lAstor, per tal destudiar les estratgies comportamentals de lespcie en una zona semi-rida. Dels 4 animals alliberats, un es perd als pocs dies, la resta foren seguits mitjanant radioseguiment uns 64 dies, entre finals dhivern i principis de primavera del 2007. En el treball de seguiment sanot en cada una de les localitzacions la temperatura ambiental del moment i la freqncia a la qual emetia lemissor. Donat que es tenien els emissors calibrats, a partir daquesta freqncia es podia obtenir la temperatura a la qual es trobava lemissor, s a dir la temperatura corporal del gripau en aquest cas. Mitjanant programes estadstics sha pogut determinar que durant el perode hivernal i principis de primavera existeix una relaci estadsticament significativa entre la variaci de la temperatura ambiental i la temperatura corporal dels gripaus. Aquesta relaci no es dona per en el perode estival. Aix fa pensar que el comportament del calamita esdev una forma de termoregulaci actuant per tal devitar extrems crtics de temperatura i humitat. Sha pogut determinar tamb que grcies a les caracterstiques dels refugis utilitzats en la zona destudi (munts de pedres o caus daltres espcies) els gripaus aconsegueixen mantenir-se en ambients on la variaci de temperatura s inferior a la variaci de la temperatura exterior. Aix la variaci de la temperatura corporal dels gripaus s tamb inferior. Pel que fa als moviments entre els diferents refugis, aquests han variat en funci de cada animal. La distncia mitja recorreguda en el total dels desplaaments ha estat duns 185 metres lineals. Aquests desplaaments shan donat sempre en dies de pluja o lendem dun dia de pluja.
Resumo:
El present projecte defineix les obres necessries per a la construcci d'una Senda Eco-forestal de 6 km de longitud des de la Antena de RTVE fins a Caada Honda a la muntanya Valonsadero (Terme Municipal de Soria). S'inclou la realitzaci dels clculs i mesuraments pertinents, per determinar el disseny del traat, talussos, desmunts, paviment, cunetes, canons, senyalitzaci de la via i construcci d'elements auxiliars en dues rees de descans amb la finalitat d'oferir diferents serveis a l'usuari i satisfer diversos usos i objectius (recreatius, protectors, divulgatius, forestals, ramaders, extinci d'incendis, etc.).
Resumo:
El objeto de este proyecto es la definicin de unas obras de mejora y acondicionamiento sobre el camino de Los Aljibes Cerrados, situado en el municipio de Monzn, provincia de Huesca, con una longitud de 3.267 metros. Con este fin, realizaremos estudios varios que nos permitan evaluar la situacin actual de dicha construccin, para luego plantear posibles mejoras y reparaciones que faciliten su funcionalidad.
Resumo:
El tema tractat en aquest Projecte es el condicionament del cam rural situat al terme municipal de Pont de Montanyana (Osca). Aquest Projecte cont quatre documents. En primer lloc trobem la memria amb els seus corresponents annexos on es defineixen les caracterstiques bsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament. A continuaci, trobem els plnols necessaris per a dur a terme lobra. El tercer document es el plec de condicions en el que sestipulen les normes que shan de tenir en compte per executar el Projecte. Lltim document que trobem es el pressupost, on hi ha el cost aproximat de lobra
Resumo:
El tema daquest projecte s el condicionament del cam rural, situat al llarg del riu Cinca, al terme municipal de Massalcoreig (Lleida). Aquest projecte est format per quatre documents, classificats en dos volums. Al primer volum trobem el document nmero 1, format per la memria amb els seus annexes on es defineixen les caracterstiques bsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament del cam, aix com el desenvolupament de les activitats. Al segon volum, trobem la resta de documents. En primer lloc, trobem el segon document, els plnols necessaris per a dur a terme lobra. A continuaci, el tercer document s el plec de condicions en el que sestipulen les normes que shan de tenir en compte durant lexecuci del projecte. Finalment, el quart document, s el pressupost, on hi ha el cost de lobra.
Resumo:
Desprs de la crisi de les "vaques boges" al 1996 es van prohibir les prctiques d'abandonament de bestiar mort en els llocs anomenats tradicionalment canyets tal i com s'havia fet durant els ltims segles. Aix va produir un seris impacte en les poblacions ibriques d'aus necrfagues; les ms abundants d'Europa. Diverses lleis protegeixen des de fa anys a aquestes espcies mitjanant una srie d'actuacions que, entre d'altres, rescaten la figura del canyet. En aquest treball se'n projecta un tot detallant el procs de creaci i contrucci, adaptant-lo a les necessitats i requeriments d'aquestes espcies.
Resumo:
La migradesa d'estudis sobre la formaci i les caracterstiques del mapa municipal catala ha permes difondre la idea de que la seva actual configuraci ha romas invariable des de sempre, i que s fruit d'uns fets dits naturals. Aquests suposits tenen una clara conseqencia practica: qualsevol alteraci de la fesomia municipal catalana s un atac a les essencies del pas. L'objectiu ltim d'aquest treball s justament el de presentar la realitat municipal com un fenomen molt ms dinamic que no pas sembla, sotmes, com tot fet huma, aljoc d'interessos dels diversos grups socials i reflex d'un determinat model d'ordenaci territorial. Creiem que aquesta perspectiva histrica permetra entendre millor la genesi d'un mapa municipal que cada cop apareix ms inadaptat als veritables ambits de relaci quotidiana i, per aquesta ra, incapac d'afrontar els reptes d'una administraci local eficac i participativa.
Resumo:
Es ressalta la importncia del sndic municipal enviat a les Corts, com a representant del bra reial, una figura poc estudiada fins el moment, malgrat que ens aporta molta informaci. A partir de lestudi deis memorials que la ciutaten aquest cas Lleida facilita a aquests missatgers, a larticle s'estudien les relacions d'aquest nucli urb i les Corts catalanes, fent especial insistncia en els assumptes i les relacions que es esencadenen dins del bra reial, com tamb les negociacions que es mantenen amb la Corona.
Resumo:
Cmo y respondiendo a qu intereses fue ejercido el poder municipal por las lites locales catalanas en el periodo de la formacin del Estado moderno hispnico? tales son las cuestiones fundamentales que se intentan responder acudiendo al ejemplo concreto de la ciudad de Lleida, poblacin altamente representativa del entorno urbano cataln dominante en los siglos XVI y XVII. Una breve introduccin al marco urbano o institucional cataln abre paso al ncleo del estudio centrado en la caracterizacin social de la lite gobernante. La evolucin del grupo social que diriga la ciudad, sus caractersticas socio-econmicas, la movilidad de sus integrantes o sus comportamientos familiares, conforman un retrato que culmina con el anlisis de sus actitudes en el gobierno municipal y su actuacin poltica en los siglos de los Austrias.
