Ictiofauna de fons rocosos litorals

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

La gorgònia Paramuricea Clavata

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

Poblacions de grans Decàpodes

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes.

Quatre dècades de recerca a les illes Medes

Fa exactament 30 anys, l’agost de 1982, un de nosaltres signava la presentació (Ros, 1984a) del volum Els sistemes naturals de les illes Medes, que no veuria la llum fins dos anys després (Ros, Gili i Olivella, 1984). Fou aquell un esforç col·lectiu important, en el que participaren 54 autors, que al llarg de més de vuit-centes pàgines, 42 capítols i una vintena de làmines i mapes desplegables explicava tot el que llavors se sabia de l’entorn físic, la flora, la fauna i les comunitats, marines i terrestres, delpetit arxipèlag empordanès. L’esperó del llibre havien estat uns projectes de recerca, modestos si es comparen amb els actuals, endegats per joves llicenciats, estudiants i afeccionats que al llarg de ladècada prèvia exploraren extensivament els fons de les illes, en mostrejaren les comunitats i en feren diversos estudis faunístics, florístics i comunitaris relativament complets.

L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes

Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del Montgrí i les illes Medes

La caracterització dels ecosistemes bentònics i el coneixement de l’estructura i funcionalitat dels ecosistemesés una eina imprescindible per a la gestió i conservació del medi natural. A causa de la sevacomposició específica i dinàmica, les diferents espècies i les comunitats que formen responen de formadiferent a les pertorbacions que s’hi produeixen, de manera que la gestió del medi natural ha de tenir en compte les particularitats de cada hàbitat...

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.

Natural Products from Antarctic Colonial Ascidians of the Genera Aplidium and Synoicum: Variability and Defensive Role

Ascidians have developed multiple defensive strategies mostly related to physical, nutritional or chemical properties of the tunic. One of such is chemical defense based on secondary metabolites. We analyzed a series of colonial Antarctic ascidians from deep-water collections belonging to the genera Aplidium and Synoicum to evaluate the incidence of organic deterrents and their variability. The ether fractions from 15 samples including specimens of the species A. falklandicum, A. fuegiense, A. meridianum, A. millari and S. adareanum were subjected to feeding assays towards two relevant sympatric predators: the starfish Odontaster validus, and the amphipod Cheirimedon femoratus. All samples revealed repellency. Nonetheless, some colonies concentrated defensive chemicals in internal body-regions rather than in the tunic. Four ascidian-derived meroterpenoids, rossinones B and the three derivatives 2,3-epoxy-rossinone B, 3-epi-rossinone B, 5,6-epoxy-rossinone B, and the indole alkaloids meridianins AG, along with other minoritary meridianin compounds were isolated from several samples. Some purified metabolites were tested in feeding assays exhibiting potent unpalatabilities, thus revealing their role in predation avoidance. Ascidian extracts and purified compound-fractions were further assessed in antibacterial tests against a marine Antarctic bacterium. Only the meridianins showed inhibition activity, demonstrating a multifunctional defensive role. According to their occurrence in nature and within our colonial specimens, the possible origin of both types of metabolites is discussed.

Natural Products from Antarctic Colonial Ascidians of the Genera Aplidium and Synoicum: Variability and Defensive Role

Ascidians have developed multiple defensive strategies mostly related to physical, nutritional or chemical properties of the tunic. One of such is chemical defense based on secondary metabolites. We analyzed a series of colonial Antarctic ascidians from deep-water collections belonging to the genera Aplidium and Synoicum to evaluate the incidence of organic deterrents and their variability. The ether fractions from 15 samples including specimens of the species A. falklandicum, A. fuegiense, A. meridianum, A. millari and S. adareanum were subjected to feeding assays towards two relevant sympatric predators: the starfish Odontaster validus, and the amphipod Cheirimedon femoratus. All samples revealed repellency. Nonetheless, some colonies concentrated defensive chemicals in internal body-regions rather than in the tunic. Four ascidian-derived meroterpenoids, rossinones B and the three derivatives 2,3-epoxy-rossinone B, 3-epi-rossinone B, 5,6-epoxy-rossinone B, and the indole alkaloids meridianins AG, along with other minoritary meridianin compounds were isolated from several samples. Some purified metabolites were tested in feeding assays exhibiting potent unpalatabilities, thus revealing their role in predation avoidance. Ascidian extracts and purified compound-fractions were further assessed in antibacterial tests against a marine Antarctic bacterium. Only the meridianins showed inhibition activity, demonstrating a multifunctional defensive role. According to their occurrence in nature and within our colonial specimens, the possible origin of both types of metabolites is discussed.

Multiple processes regulate long-term population dynamics of sea urchins on Mediterranean rocky reefs

We annually monitored the abundance and size structure of herbivorous sea urchin populations (Paracentrotus lividus and Arbacia lixula) inside and outside a marine reserve in the Northwestern Mediterranean on two distinct habitats (boulders and vertical walls) over a period of 20 years, with the aim of analyzing changes at different temporal scales in relation to biotic and abiotic drivers. P. lividus exhibited significant variability in density over time on boulder bottoms but not on vertical walls, and temporal trends were not significantly different between the protection levels. Differences in densities were caused primarily by variance in recruitment, which was less pronounced inside the MPA and was correlated with adult density, indicating density-dependent recruitment under high predation pressure, as well as some positive feedback mechanisms that may facilitate higher urchin abundances despite higher predator abundance. Populations within the reserve were less variable in abundance and did not exhibit the hyper-abundances observed outside the reserve, suggesting that predation effects maybe more subtle than simply lowering the numbers of urchins in reserves. A. lixula densities were an order of magnitude lower than P. lividus densities and varied within sites and over time on boulder bottoms but did not differ between protection levels. In December 2008, an exceptionally violent storm reduced sea urchin densities drastically (by 50% to 80%) on boulder substrates, resulting in the lowest values observed over the entire study period, which remained at that level for at least two years (up to the present). Our results also showed great variability in the biological and physical processes acting at different temporal scales. This study highlights the need for appropriate temporal scales for studies to fully understand ecosystem functioning, the concepts of which are fundamental to successful conservation and management.

δ15N value does not reflect fasting in mysticetes.

The finding that tissue δ15N values increase with protein catabolism has led researchers to apply this value to gauge nutritive condition in vertebrates. However, its application to marine mammals has in most occasions failed. We investigated the relationship between δ15N values and the fattening/fasting cycle in a model species, the fin whale, a migratory capital breeder that experiences severe seasonal variation in body condition. We analyzed two tissues providing complementary insights: one with isotopic turnover (muscle) and one that keeps a permanent record of variations in isotopic values (baleen plates). In both tissues δ15N values increased with intensive feeding but decreased with fasting, thus contradicting the pattern previously anticipated. The apparent inconsistency during fasting is explained by the fact that a) individuals migrate between different isotopic isoscapes, b) starvation may not trigger significant negative nitrogen balance, and c) excretion drops and elimination of 15N-depleted urine is minimized. Conversely, when intensive feeding is resumed in the northern grounds, protein anabolism and excretion start again, triggering 15N enrichment. It can be concluded that in whales and other mammals that accrue massive depots of lipids as energetic reserves and which have limited access to drinking water, the δ15N value is not affected by fasting and therefore cannot be used as an indicatior of nutritive condition.

Phytobenthic assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean): composition and distribution

Study on the composition and distribution of Phytobenthic Assemblages of Addaia Bay (Menorca, Western Mediterranean)

Fishery of the Goliath grouper, Epinephelus itajara (Teleostei: Epinephelidae) based on local ecological knowledge and fishery records in Yucatan, Mexico

The Goliath grouper, Epinephelus itajara, a large-bodied (similar to 2.5 m TL, > 400 kg) and critically endangered fish (Epinephelidae), is highly Vulnerable to overfishing. Although protected from fishing in many countries, its exploitation in Mexico is unregulated; a situation that puts its populations at risk. Fishery records of E. itajara are scarce, which prevents determination of its fishery status. This work aimed to elucidate the E itajara fishery in the northern Yucatan Peninsula by 1) analyzing available catch records and 2) interviewing veteran fishermen (local ecological knowledge) from two traditional landing sites: Dzilam de Bravo and Puerto Progreso. Historic fishery records from two fishing cooperatives were analyzed in order to elucidate the current situation and offer viable alternatives for conservation and management. Catches have decreased severely. Local knowledge obtained from fishermen represented a very important source of information for reconstructing the fisheries history of this species. Conservation measures that incorporate regional and international regulations on critically endangered fish species are suggested