84 resultados para inclusive school
Resumo:
L’objectiu d’aquest estudi, de caire interpretatiu - qualitatiu, consisteix en l’anàlisi de l’Atenció a la Diversitat a les tres escoles rurals de la ZER Tramuntana. Una recerca que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals aspectes d’inclusió de l’alumnat en el grup - classe, la resposta educativa que donen els docents a la diversitat en les aules i els documents normatius que recullen aquests dos aspectes. Professors, alumnes i grup - classe són els actors que nosaltres hem estudiat detalladament, a partir d’entrevistes, tests sociomètrics i l’anàlisi dels documents vigents de les tres escoles de referència d’aquesta ZER que tenen present l’Atenció a la Diversitat. A partir de l’estudi dels tres casos reals, l’escola Puig Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola Els Valentins de Vilamacolum, ens centrem en la perspectiva curricular i model inclusiu, per poder donar resposta a la nostra hipòtesi plantejada inicialment: El model d’escola rural afavoreix les estratègies d’Atenció a la Diversitat.
Resumo:
Hi ha molts tipus d’escoles diferents, i fins i tot, podem constatar que cada escola és diferent de les altres. Per aquesta raó, quan parlem sobre l’aprenentatge de l’anglès, no podem generalitzar una manera de fer-ho, perquè cada una d’elles tracta aquesta llengua de manera diferent. A més, pel que fa a l’aprenentatge d’una llengua, hi ha diferents habilitats involucrades, i entre totes aquestes, he centrat aquest projecte en l’habilitat oral. Aquesta recerca esta basada en l’observació de tres exemples de tipus d’escoles, i per ser més precisos, té l’objectiu d’aprofundir com tracten l’Anglès. D’aquesta manera, el principal objectiu d’aquest projecte és comparar l’habilitat oral dels alumnes d’aquestes escoles, tot considerant les seves diferències. Així doncs, amb el desenvolupament d’aquesta recerca, vaig voler descobrir si hi havien alguns alumnes amb millors habilitats orals que d’altres, i trobar-ne la possible raó.
Resumo:
Aquest document ens explica com afecta la crisi socioeconòmica del nostre país als infants que es troben en situació de risc social. En concret, la recerca es va centrar en una escola pública de Torelló on hi ha un predomini d’infants immigrants. La majoria d’aquests infants es troben en una situació precària i, a més, tenen dificultats per entendre la llengua del centre i per comunicar-se amb la mestra tutora de l’aula. Per concloure l’estudi es va elaborar un pla d’acció on es mostra que si es porten a terme estratègies educatives inclusives, com pot ser l’expressió corporal, dins l’aula ordinària els infants amb major risc social poden aprendre més amb la interacció.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.
Resumo:
Educación inclusiva y aprendizaje cooperativo son dos conceptos distintos pero estrechamente relacionados: las aulas inclusivas requieren una estructura cooperativa de la actividad, y educar los valores relacionados con la cooperación exige que las aulas sean inclusivas. Pasar de una estructura de la actividad individualista y/o competitiva a una estructura de la actividad cooperativa es un elemento trascendental para hacer posible la inclusión de todo el alumnado en un aula común. Resultado del Proyecto PAC –desarrollado por el Grupo de Investigación sobre Atención a la Diversidad (GRAD) de la Universidad de Vic-, el Programa CA/AC (“Cooperar para Aprender / Aprender a Cooperar”) ofrece al profesorado de educación infantil, primaria y secundaria herramientas para enseñar al alumnado a aprender en equipo. Y a partir del mismo proyecto se ha desarrollado asimismo un proceso de formación/asesoramiento para introducir en las aulas nuevas prácticas docentes basadas en el aprendizaje cooperativo. Un número considerable de centros de distintas zonas de España están siguiendo este proceso y se han recogido una gran cantidad de datos que, debidamente analizados, nos sirvan para confirmar una de las hipótesis del proyecto de investigación que nos ocupa en estos momentos: que el cambio de una estructura individualista o competitiva por otra de tipo cooperativo contribuye a que puedan aprender juntos, en un aula inclusiva, todos los alumnos y las alumnas, sean cuales sean sus necesidades educativas y sus culturas de origen.
Resumo:
Award-winning
Resumo:
This paper presents a regional analysis of the effects of educational policies implemented in Spain between 1992 and 2003, focusing specifically on school failure rates. We consider the impact of expenditure per pupil, class size, and pupil-teacher ratio on dropout rates at the end of compulsory education and on the proportion of early school-leavers in the 18-24 year age group. Our results indicate that higher levels of educational expenditure per pupil and lower class sizes and pupil-teacher ratios reduce rates of dropout and early school-leaving (although class-size is not always significant). However, the magnitude of the effects of these variables is small at the average level.
Resumo:
En aquest article presentem aquells indicadors que faciliten processos inclusius ¡/o de qualitat de vida en les persones arnb discapacitat. Mitjan~ant entrevistes en profunditat a persones de I'entorn més proper (pares i professionals) hem recollit informació dels processos que estan ¡/o han portat ii terme les persones amb discapacitat, amb la finalitat d'identificar els punts forts del procés i, en conseqüencia, donar pautes generals d'actuació en relació amb I'organització dels suports en el nostre context per tal d'afavorir els processos inclusius. Dels diferents indicadors se'n constata la importancia de sentir-se recolzats, especialment en aquells moments vitals de transició i canvi d'una etapa d'escolaritat a una altra o del pas a la vida adulta. També podlem afirmar que tenir un bon benestar emocional (ambients estables, ajuda, suports, referents clars, seguretat) contribueix a la disminució de I'estres dels professionals i de les famílies a I'hora de cobrir les necessitats de la persona amb discapacitat. Pel que fa al desenvolupament personal i a la inclusió social hi ha una visió positiva de la persona i del seu progrés. Finalment, apareix una referencia molt clara als drets, pero s'evidencia una percepció més pessimista a mesura que s'avanca en el cicle vital i es denuncien diferencies entre els drets teorics i els reals.
Resumo:
In Spain, academic debate and school administrations have evolved to the extent that relations between the school, the family and the surrounding environment are now considered as crucial to student achievement at school and to the good functioning of the educational system as a whole. Despite this development, change is slow in practice and often complicated due to the emerging resistance of families and schools, given that they have always maintained relations marked by an imbalance of power. Our theoretical and especially our empirical work has focused on the relations between immigrant families and the school system in Spain. In view of the above, the creation of what we call positive relational dynamics and communication in schools is conditioned by the attitudes and behaviour of the school administration, professionals and families. However, the physical space in which these relations take place must also be taken into consideration. Regarding school organisation, we have emphasised the role of the school’s administration. By differentiating the range of management models, we note the ones that facilitate more relations and communication with and among families (especially the one we have called the horizontal participative model) and those that discourage them. However, the multiple and complex range of attitudes among teachers and families must always be taken into account.
Resumo:
Introduction: Third molar extraction is the most frequent procedure in oral surgery. The present study evaluates the indication of third molar extraction as established by the primary care dentist (PCD) and the oral surgeon, and compares the justification for extraction with the principal reason for patient consultation. Patients and method: A descriptive study was made of 319 patients subjected to surgical removal of a third molar in the context of the Master of Oral Surgery and Implantology (Barcelona University Dental School, Barcelona, Spain) between July 2004 and March 2005. The following parameters were evaluated: sex, age, molar, type of impaction, position according to the classifications of Pell and Gregory and of Winter, and the reasons justifying extraction. Results: The lower third molars were the most commonly extracted molars (73.7%). A total of 69.6% of the teeth were covered by soft tissues only. Fifty-six percent of the lower molars corresponded to Pell and Gregory Class IIB, while 42.1% were in the vertical position. The most common reason for patient reference to our Service of Oral Surgery on the part of the PCD was prophylactic removal (51.0% versus 46.1% in the case of the oral surgeon). Discussion and conclusions. Our results show prophylaxis to be the principal indication of third molar extraction, followed by orthodontic reasons. Regarding third molars with associated clinical symptoms or signs, infectious disease-including pericoronitis- was the pathology most often observed by the oral surgeon, followed by caries. This order of frequency was seen to invert in the case of third molars referred for extraction by the PCD. A vertical position predominated among the third molars with associated pathology
Resumo:
Recent studies conducted in Europe using communicative methodology highlight that different ways of grouping students has a direct effect on their academic output. This article analyzes how said research methodology identifies and analyzes those student groupings that provide greater academic success and improve classroom coexistence at Spanish educational centers. Said methodology entails all of the research participants researchers, teachers, families, and students reflecting on the consequences of streaming, mixture, and inclusion for student academic achievement. Following this, our conclusions are compared with the policies and educational practices implemented in Spanish schools, which are not based on scientific knowledge and do not usually lead to academic success. Finally, recommendations are presented for future educational policies with the aim of providing an alternative for teachers and educational managers that would substantially improve student academic success.
Resumo:
To the editor; The Visa Qualifying Examination is a two-day test composed of approximately 950 multiple-choice questions conerneing the basic and clinical sciences....
Resumo:
En els últims anys, un gran nombre de docents i escoles han estat introduint programes AICLE a les escoles catalanes. A la majoria d’escoles, però, només s'ensenya anglès com a llengua estrangera, la qual cosa, limita les oportunitats d'estar en contacte amb la llengua estrangera en un context diferent. L’objectiu d'aquest estudi és analitzar si els infants milloren en les seves habilitats lectores i comprovar si existeix un avantatge significatiu respecte els alumnes que només estudien anglès com a llengua estrangera. L’estudi empíric que us presento a continuació, compara els resultats obtinguts en dues proves de comprensió lectora. A les proves hi van participar dos grups d’alumnes de cinquè de d’Educació Primària. Un dels grups seguia un programa AICLE (1 hora a la setmana i , a més aprenia anglès coma llengua estrangera); l’altre grup només estudiava anglès com a llengua estrangera. L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació és esbrinar si els programes AICLE tenen un impacte en les habilitats lectores en llengua anglesa dels alumnes. Així doncs, humilment intentaré contribuir a la literatura existent sobre els beneficis de l’AICLE.
Resumo:
Aquest treball d’investigació pretén conèixer els factors que condicionen una pràctica instrumental inclusiva en el context escolar i d’aula; un tema poc treballat amb consciència d’universalitat en l’àrea curricular d’Educació Musical. En primer lloc, a la fonamentació teòrica, s’han extret les principals idees de diferents autors que tracten sobre el Disseny Universal, l’Ensenyament Multinivell, el treball cooperatiu i el treball musical amb instrumentació Orff. De cada un d’aquests blocs s’ha realitzat una relació entre aquestes teories i l’aplicació al context musical. Posteriorment, treballant des de la base teòrica, s’ha aplicat una intervenció a nivell escolar de dues setmanes on es pretén identificar els ítems que dificulten o afavoreixen la pràctica instrumental a l’aula i idear alternatives de pràctica instrumental inclusiva.
Resumo:
L’objectiu d’aquest estudi és examinar si l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua és usat per les mestres quan duen a terme classes d’anglès com a llengua estrangera en una escola de primària polonesa, amb un context educatiu especial. Aquesta recerca qualitativa analitza cinc conjunts principals d’informació relacionats amb l’ensenyament de la llengua estrangera que caracteritzen l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua i que estan centrats en: el coneixement i les creences dels mestres sobre l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua; l’ús de la llengua; els aspectes de la llengua anglesa que s’ensenyen; les característiques de les activitats: i el procés d’ensenyament. Per aquest objectiu, s’ha proporcionat un qüestionari a cada mestra d’anglès i s’han portat a terme algunes observacions d’aula per tal de recollir dades, analitzar-les i extreure’n unes conclusions. Els resultats de la investigació mostren que les mestres d’anglès donen bastant suport a l’enfocament de l’Ensenyament Comunicatiu de la Llengua, així com apliquen força sovint els seus trets característics quan porten a terme les classes.