G��nere i biling��isme: connectant experi��ncies i teories. Introductory paper in Santaemilia, Jos��, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

Iniciativas de promoci��n del acceso abierto en RiuNet, Repositorio Institucional de la Universidad Polit��cnica de Valencia

La comunicaci�� tracta de les diferents iniciatives de promoci�� basades en adaptacions t��cniques de la plataforma original realitzades des de la Biblioteca, amb el suport t��cnic de l'��rea de Sistemes d'Informaci�� i Comunicaci��, per impulsar l'acc��s obert a la Universitat Polit��cnica de València, a trav��s d' RiuNet, el seu dip��sit institucional. Per aconseguir promocionar l'acc��s obert s'han obert diverses vies de treball que permetin als membres de la comunitat universit��ria difondre la seva producci�� intel��lectual de forma directa i senzilla. En primer lloc s'ha pret��s fer de RiuNet una aplicaci�� "pr��pia" de la Universitat Polit��cnica de València, personalitzant la interf��cie per aconseguir una integraci�� visual amb la web de la instituci�� i permetent l'autenticaci�� i l'acc��s a trav��s de la Intranet. En segon lloc es faciliten al m��xim les tasques de autoarxivament als autors de contingut, mitjan��ant la integraci�� de l'aplicaci�� de gesti�� de les tesis amb RiuNet, el foment, a trav��s del programa Doc��ncia en xarxa, de la generaci�� d'objectes d'aprenentatge, la personalitzaci�� del formulari de autoarxivament, per facilitar als alumnes la c��rrega dels seus projectes de fi de carrera i tesines de m��ster i l'elaboraci�� de l'Acord marc, contracte ��nic mitjan��ant el qual els autors autoritzen a la Universitat a difondre tota la seva producci�� en RiuNet . En tercer lloc s'han realitzat les tasques t��cniques necess��ries per permetre la integraci�� amb altres aplicacions per a la doc��ncia i la recerca (PoliBuscador, PoliformaT, Polimedia, Politube, l'aplicaci�� de gesti�� de l'activitat de recerca). Finalment s'est�� posant en marxa un Bloc sobre acc��s obert que permet difondre aquest moviment a la Universitat. Totes aquestes "petites" accions estan aconseguint, a poc a poc, que RiuNet sigui reconegut com una eina de difusi�� de la producci�� cient��fica i acad��mica pr��pia i, per tant, que sigui utilitzat cada vegada m��s per la comunitat universit��ria.

Les tecnologies de la comunicaci�� al servei de la gent gran

Aquest informe mira de documentar el projecte GeriaTic, que desenvolupa l'Ajuntament de Barcelona al districte 22@. L'informe fa una an��lisi de la situaci�� de la gent gran en relaci�� amb les tecnologies de la informaci�� i la comunicaci�� en el sector de la salut, el control de l'entorn i el lleure. L'an��lisi de la documentaci�� trobada i la informaci�� extreta d'un grup de discussi�� amb persones grans usu��ries de les TIC permeten identificar el mercat existent, els productes i serveis, les necessitats no cobertes i les bones pr��ctiques relacionades amb els tres sectors estudiats. Les conclusions de l'estudi assenyalen tres aspectes clau: la necessitat que la tecnologia s'incorpori a la vida quotidiana de les persones, perqu�� aparegui com a quelcom necessari i ��til; la cura en cercar un disseny modular, escalable i integrat de la tecnologia que acompanyi les caracter��stiques espec��fiques de la persona i els canvis al llarg del seu cicle vital, i, finalment, la consideraci�� que la incorporaci�� de les TIC en l'��mbit de la gent gran no tan sols involucra la persona, sin�� tamb�� el conjunt de professionals i la societat en general. Aquests tres aspectes permeten plantejar l'exig��ncia que la incorporaci�� de la tecnologia en la vida de la gent gran abandoni el model assistencial i es presenti a la persona i a la societat com una font de noves possibilitats i una oportunitat per al canvi.

El modelo Barcelona II : el Ayuntamiento de Barcelona en la sociedad red de Catalunya. Informe de investigaci��n (documento de s��ntesis)

La recerca va analitzar la interacci�� entre innovaci�� tecnol��gica, canvi organitzatiu i transformaci�� dels serveis p��blics i els processos pol��tics a l'Ajuntament de Barcelona. Prenent com a hip��tesi de partida l'aparici�� d'un possible model Barcelona II (que entenem que ��s paral��lel al model Barcelona, un exemple internacionalment reconegut de combinaci�� de pol��tiques urbanes), es van estudiar les transformacions internes del consistori barcelon�� vinculades amb l'��s innovador de les tecnologies de la informaci�� i la comunicaci�� i es van relacionar amb el conjunt de canvis socials i pol��tics que interaccionaven amb aquest proc��s.

El proceso de codificaci��n sint��ctica de la causalidad en las lenguas rom��nicas medievales

En esta comunicaci��n vamos a examinar los patrones que sigue la codificaci��n sint��ctica en los conectores causales resultantes de procesos de gramaticalizaci��n. Tal como observ�� Giv��n (1979:107), la direcci��n de los procesos de codificaci��n puede producirse desde el discurso a la sintaxis. Esta idea se ha retomado en teor��as m��s recientes como, por ejemplo, la Teor��a de la Relevancia, desarrollada en distintos trabajos de Sperber y Wilson, entre otros. La aplicaci��n de esta teor��a en el ��mbito de los conectores discursivos ha sido llevada a cabo por distintos autores, entre los cuales destaca Blakemore. El prop��sito de nuestro trabajo residir�� en integrar las ventajas de un an��lisis pragm��tico discursivo como la citada Teor��a de la Relevancia con una teor��a sint��ctica formal de la gramaticalizaci��n, concretamente la que proponen dentro del marco de la gram��tica generativa Roberts y Roussou (2003). Esto permitir�� profundizar, por un lado, en el tipo de codificaci��n de las instruccions ling����sticas que aportan los conectores (informaci��n procedimental) y, por otro, en la relaci��n l��gico-discursiva entre las proposiciones y en la propia estructura del nexo

Patrones en la evoluci��n de los derivados verbales con prefijo a- y en-: el espa��ol cl��sico

Nos hemos propuesto hacer un estudio exhaustivo de la formaci��n de los parasint��ticos en: a���ar, a���ecer, en���ecer y en���ar desde una perspectiva hist��rica porque una primera aproximaci��n a las formas parasint��ticas puso de manifiesto que hay una estrecha relaci��n entre estos modelos no s��lo en la actualidad sino tambi��n desde la visi��n din��mica de la diacron��a

Aplicaci��n del sistema LISREL para el an��lisis de un modelo de comportamiento sexual de prevenci��n en ADVP

Se aplica el Sistema LISREL, para el an��lisis de un modelo de comportamiento sexual de prevenci��n del contagio con el virus de inmunodeficiencia humana (VIH) en una muestra de 63 adictos a las drogas por v��a parental (ADVP) en tratamiento. Se incluyen en el modelo variables que habitualmente son evaluadas y registradas en los centros de rehabilitaci��n y cuya influencia ha sido demostrada en estudios anteriores. En l��neas generales, los resultados corroboran los datos aportados por otros autores respecto a que los hombres y los sujetos VIH+ son, en general, m��s preventivos en sus relaciones sexuales

Efecto de la magnitud y la probabilidad de la p��rdida en el riesgo asumido por los conductores

Se analiza el efecto de la magnitud de la probabilidad de la p��rdida en el riesgo asumido por 60 conductores, de edades comprendidas entre los 19 y los 44 a��os (Media = 23.38; SD = 4.78), en un programa de simulaci��n de conducci��n. Tanto las teor��as basa as en la utilidad esperada, como los modelos basados en la Teor��a del Aprendizaje, predicen una relaci��n inversa entre dichas variables y el riesgo asumido. Los resultados de nuestro estudio corroboran tales predicciones en cuanto a la probabilidad de la p��rdida: el riesgo asumido disminuye a medida que aumenta la probabilidad de la p��rdida. El riesgo asumido, en cambio, parece ser independiente de la magnitud de la probabilidad de la p��rdida. De acuerdo con estos resultados, resultar��a m��s efectivo aumentar el control para garantizar el cumplimiento de las normas de circulaci��n que incrementar la cuant��a de las sanciones por su incumplimiento

An��lisi i redisseny de la xarxa de distribuci�� d��� aigua potable a alta pressi�� de Santa Cristina d��� Aro.

En el present treball es realitza un estudi hidr��ulic i de qualitat de les aig��es de la xarxa municipal per tal d���analitzar en primer lloc el seu estat actual i proposar posteriorment una s��rie d���actuacions de millora. Aix�� s���ha desenvolupat amb l���ajuda d���un programa de simulaci�� de xarxes hidr��uliques i de qualitat, en ser l���estudi d���una elevada envergadura, que feia inviable l���estudi emp��ric de la instal���laci��. El simulador utilitzat ha estat l���EPANET, el qual va estar elaborat per la NATIONAL RISK MANAGEMENT RESEARCH LABORATORY de Cincinatty, als Estats Units i tradu��t a l���espanyol pel grup REDHISP Inst. Ingenieria del agua y M.A. de la Universitat Polit��cnica de Val��ncia

Sistema d'an��lisi financer: tresoreria amb eines Business Intelligence

El projecte tracte d' implementar una soluci�� de Business Intelligence sota la plataforma Microsoft.Aquest projecte va destinat al Departament de Comptabilitat de l' Ajuntament de Cambrils, i est�� relacionat amb la funci�� del control de les despeses i els ingressos

Remodelaci�� Pla��a Urquinaona

L'estudi de Coll-LeClerc per a la pla��a d'Urquinaona ha identificat tots els elements d'aquesta popular pla��a barcelonina, amb la idea de preveure la seva futura integraci�� un cop es reformi la pla��a. Aix��, la font d'aigua del Nen del C��ntir, situada ara a l'illa del mig de la pla��a haur�� de trobar un nou encaix. El mateix passa amb la popular parada de castanyes i moniatos a l'hivern i de gelats i refrescos a l'estiu que hi ha al xamfr�� de Pau Claris i que podria canviar cap a un lloc m��s ample aprofitant que la pla��a disposar�� de molts espais lliures.Es preveu que la pla��a ja no es pugui travessar en cotxe pel carrer Ausi��s Marc ni des del carrer Jonqueres en direcci�� al carrer Bruc, i redueix a dos carrils m��s carril bus la cal��ada de la ronda Sant Pere i la connexi�� amb Via Laietana. En canvi, es crea una gran ��rea de vianants gr��cies a la desaparici�� de la cal��ada del carrer Ausi��s Marc.

Sistema de geolocalitzaci�� d'incid��ncies a la ciutat

El servei de geolocalitzaci�� d'incid��ncies t�� l'objectiu de facilitar la comunicaci�� de les incid��ncies de l'espai p��blic de la nostra ciutat a les administracions locals. El ciutad��, al veure un mobiliari urb�� defectu��s, un arbre trencat o paviment en mal estat, podr�� reportar la incid��ncia f��cilment a l'ajuntament per a la seva resoluci��.