Gestió de projectes amb equips virtuals

L'objectiu d'aquest treball és entendre la problemàtica de la gestió de projectes amb equips virtuals, trobar solucions a dos dels problemes més comuns que tot cap de projecte troba quan gestiona equips d'aquesta índole i, mitjançant un cas pràctic -la gestió d'un projecte d'Upgrade amb equips virtuals-, posar en pràctica aquestes solucions.

Alliberació de sol·licituds de comandes de compres mitjançant estratègies d'alliberació en una empresa del sector de l'automoció

El projecte té com objectiu l'estudi de la implantació del sistema d'alliberació de sol·licituds de comands mitjançant les estratègies d¿alliberació estàndards de SAP en una empresa del sector de l'automoció.

Comparativa de dues eines de software pel desenvolupament de classificadors d'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear de tumors cerebrals humans

En aquest treball s’ha fet una avaluació comparativa dels resultats que es poden obtenir amb el software SpectraClassifier 1.0 (SC) desenvolupat al nostre grup de recerca, comparant‐lo amb l’SPSS, un programa estadístic informàtic estàndard, en un problema de classificació de tumors cerebrals humans amb dades d’espectroscopia de ressonància magnètica de protó (1H‐ERM). El interès d’aquesta avaluació comparativa radica en la documentació dels resultats obtinguts amb els dos sistemes quan en la correcció dels resultats obtinguts, així com ponderar la versatilitat i usabilitat dels dos paquets de software per a una aplicació concreta d’interès al treball del GABRMN. Per a aquest treball s’han utilitzat dades provinents de dos projecte europeus multicèntrics (INTERPRET i eTumour) en els quals vam participar. Les classes tumorals utilitzades (d’un total de 217 pacients) han sigut les majoritàries des del punt de vista epidemiològic: glioblastoma multiforme, metàstasi, astrocitomes de grau II, ligodendrogliomes de grau II, oligoastrocitomes de grau II i meningiomes de baix grau. Amb les dades d’aquests pacients s’han dissenyat classificadors basats en l’anàlisi discriminant lineal (LDA), s’han avaluat amb diferents mètodes matemàtics i s’han testat amb dades independents. Els resultats han estat satisfactoris, obtenint amb l’SC resultats més robusts amb dades independents respecte la classificació realitzada per l’SPSS.

Hacia una reformulación sistémica del “Síndrome de Alienación Parental”. Estudio de un caso.

El objetivo del presente estudio es realizar una lectura de una situación de alienación parental en un divorcio conflictivo desde un enfoque sistémico-relacional, respondiendo a la falta de modelos de intervención para dicha casuística y considerando poco holístico el planteamiento defendido bajo la categoría Síndrome de Alienación Parental (SAP), descrita por Gardner el año 1985. Se analizan con metodología cualitativa cinco sesiones de psicoterapia de una familia de tres miembros derivada judicialmente por el rechazo de la hija a mantener contacto con la madre. Atendiendo a sus respectivas narrativas en relación a la pareja, los resultados muestran una mitología compartida en el pasado y una ruptura de la misma, en el caso de la madre. Se observa una precaria gestión del cambio, así como un conflicto comunicacional que impide desarrollar nuevas estrategias narrativas tras la separación. Los resultados permiten apoyar la apertura de líneas de investigación que contribuyan a una reformulación del SAP desde una perspectiva más profunda que aprehenda la complejidad de lo llamamos las Prácticas Alienadoras Familiares (PAF).

Adequació de la infraestructura de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per a la implantació de S.A.P. (System Application & Products)

En aquesta memòria s'explica com, per la implantació de SAP en l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova s'ha de realitzar una adequació tant de xarxa, com de parc d'ordinadors i impressores, instal·lació d'un nou cpd. Es fa un anàlisi previ de la situació i s'expliqen quins canvis es fan i perquè.

Desarrollo de un cuadro de mando para una gran compañía

Una importante empresa, Indra, vino a nosotros para que desarrollaramos un cuadro de mando operativo para una de sus secciones.

Implementació d'un quadre de comandament en una migració

Aquest treball final de carrera pretén donar una àmplia visió de com es realitza una migració de dades en un sistema SAP, explicant des de l'estructura d'un sistema SAP fins els passos a seguir per la migració i finalment un desenvolupament d'un quadre de comandament per portar un control per volum de les dades a migrar.

Desenvolupament de la migració de dades d'un punt de subministrament d'una companyia energètica

El projecte dóna una visió global de l'entorn informàtic d'una multinacional del sector de l'energia, explica les parts que conformen el mòdul ISU del sistema SAP implantat en l'empresa i mostra detalladament l'extracció de dades per realitzar la migració d'una de les entitats del mòdul ISU, concretament, l'entitat punt de subministrament.

Los adverbios oracionales y la periferia izquierda

El objetivo de este trabajo es determinar las posiciones sintácticas de los adverbios oracionales en castellano, así como de las construcciones formadas por un adverbio evidencial y el complementante que (por ejemplo, evidentemente que). Según nuestra hipótesis, los adverbios de enunciado (subgrupo de los adverbios oracionales) se originan en ModP (Rizzi, 2004) y suben a Forceº en LF, mientras que los adverbios de acto de habla se ubican en SAP (Speas y Tenny, 2003). Por otro lado, las construcciones formadas por un adverbio evidencial y el complementante que se ensamblan en ForceP.

Implementació d'un ERP en una empresa d'alimentació

El treball de final de carrera comença en el moment en què una determinada empresa, en aquest cas d'alimentació, encarrega a una empresa de serveis informàtics la implementació d'un dels ERP punters del mercat, en aquest cas SAP. La introducció d'aquest ERP reemplaçarà els programes de gestió que tenien fins ara i unificarà la informació entre departaments.

Biodiversitat de coleòpters i el seu paper com a plagues i com a agents de control biològic en un conreu de cítrics ecològics

El present treball estudiarà la comunitat d’espècies Coleoptera d’un camp de cítrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el període de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera és l’ordre animal conegut comunament com els “escarabats” i és el més abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats són pocs i, normalment, de les espècies més abundants (sobretot la família Coccinellidae). Totes les espècies d’aquest ordre presenten unes característiques típiques (García et al., 1989). (1) Presenten una cutícula dura, rígida i quitinitzada, amb el primer parell d’ales endurides (èlitres). Gran protecció als traumes físics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes s’obren els èlitres i eviten la pèrdua d’aigua per transpiració. (3) Presenten mandíbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espècies poden acumular substàncies tòxiques a l’organisme. Presenten un règim alimentari fitòfag o micòfag, per norma general, tot i que també es poden trobar espècies sapròfagues o depredadores. És per aquest motiu que les espècies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biològic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dècades, els plaguicides han constituït una lluita química contra les plagues dels cultius agrícoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilització deliberada ha constituït en molts casos una important font de contaminació del territori. La seva gran mobilitat i persistència ha originat efectes de bioacumulació i biomagnificació a les xarxes tròfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sintètics, el control biològic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecció moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presència o absència d’aquestes pugui tenir efectes potencials sobre l’abundància d’altres artròpodes (James et al., 1999). És per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus d’arbres, els que presenten formigues i els que les formigues s’han exclòs experimentalment. Així doncs, els objectius del present treball són: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que s’han produït en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a components de la biodiversitat d’un conreu ecològic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presència o absència de formgiues. - Valorar la importància de les diferents espècies i/o famílies com a possibles plagues o com a agents de control biològic.

Implantación de POS DM en una cadena de tiendas de ropa

En este documento queremos reflejar la situación inicial de la empresa en cuanto a su forma de recopilar la información de ventas de las tiendas e integrarla en el sistema ERP, así como establecer las modificaciones necesarias en el flujo actual para realizar este proceso mediante el uso de POSDM.

Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris

El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala.

Recollida selectiva porta a porta

Sap la gent quin és el model de recollida selectiva porta a porta? Ajuda aquest sistema a la preservació del medi ambient o es tracta simplement d’un mite? Això és el que ens vam preguntar nosaltres a l’inici del treball. Aquest model s’aplica des del mes de novembre del 2008 a Palau-solità i Plegamans, un municipi del Vallès Occidental. A partir de l’estudi d’aquest cas pràctic hem volgut analitzar la viabilitat d’aquest sistema i la seva acceptació social. Comprovarem que aquest sistema és deficitari i que els impostos juguen un paper molt important en el finançament del sistema actual.Un altre objectiu és comparar el sistema porta a porta que hi ha actualment amb el que es va proposar en l’anterior legislatura, basat en la divisió del poble en dues zones amb models de recollida diferents. Concretament, ens interessa saber si va ser una bona idea canviar de sistema i, tal com veurem més endavant, la resposta és afirmativa.També volem saber si aquest model es podria aplicar a altres municipis amb densitat i poblacions diferents. A través d’aquest treball, veurem que la densitat de la població és un dels factors més importants, malgrat que influeixen altres elements (per exemple, l’acceptació social).

Creació d'una discoteca: Amber Club

El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis