Audioguía turística del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial

Este trabajo ha tenido como objetivo la realización de una aplicación para móviles desarrollada en HTML5 llamada Audioguía turística del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial. Se han utilizado tecnologías como HTML5, JavaScript, jQuery Mobile, CSS, ThemRoller y PhoneGap.

Differences in seasonal price patterns among second home rentals and hotels: Empirical evidence and practical implications

Hotels and second home rentals are two of the most important tourist accommodation options in Spain. In terms of seasonality, almost all previous studies have analysed tourism demand from the point of view either of total arrivals or the number of tourists lodged in a single accommodation type (hotels, rural accommodation, etc). However, there are no studies focusing on price seasonality orcomparing seasonality among different accommodation types. By using seasonality indicators and a price index constructed by means of hedonic methods, this paper aims to shed some light on seasonal pricing patterns among second home rentals and hotels. The paper relies on a 2004 database of 144 hotels and 1,002 apartments on the Costa Brava (northeast Spain). The results show that prices for second home rentals display a smoother seasonal pattern than hotels due to reduced price differences between shoulder (May and October) and peak periods (August)

The Institutional, Economic and Social Determinants of Local Government Transparency

Interest in public accountability and government transparency is increasing worldwide. The literature on the determinants of transparency is evolving but is still in its early stages. So far, it has typically focused on national or regional governments while neglecting the local government level. This paper builds on the scarce knowledge available in order to examine the economic, social, and institutional determinants of local government transparency in Spain. We draw on a 2010 survey and the transparency indexes constructed by the NGO Transparency International (Spain) in order to move beyond the fiscal transparency addressed in previous work. In so doing, we broaden the analysis of transparency to the corporate, social, fiscal, contracting, and planning activities of governments. Our results on overall transparency indicate that large municipalities and left-wing local government leaders are associated with better transparency indexes; while the worst results are presented by provincial capitals, cities where tourist activity is particularly important and local governments that enjoy an absolute majority. The analysis of other transparency categories generally shows the consistent impact of these determinants and the need to consider a wider set of variables to capture their effect.

Managing induced tourism image : relational patterns and the life cycle

The tourism image is an element that conditions the competitiveness of tourism destinations by making them stand out in the minds of tourists. In this context, marketers of tourism destinations endeavour to create an induced image based on their identity and distinctive characteristics.A number of authors have also recognized the complexity of tourism destinations and the need for coordination and cooperation among all tourism agents, in order to supply a satisfactory tourist product and be competitive in the tourism market. Therefore, tourism agents at the destination need to develop and integrate strategic marketing plans.The aim of this paper is to determine how cities of similar cultures use their resources with the purpose of developing a distinctive induced tourism image to attract tourists and the extent of coordination and cooperation among the various tourism agents of a destination in the process of induced image creation.In order to accomplish these aims, a comparative analysis of the induced image of two cultural cities is presented, Girona (Spain) and Perpignan (France). The induced image is assessed through the content analysis of promotional brochures and the extent of cooperation with in-depth interviews of the main tourism agents of these destinations.Despite the similarities of both cities in terms of tourism resources, results show the use of different attributes to configure the induced image of each destination, as well as a different configuration of the network of tourism agents that participate in the process of induced image creation

Més enllà de la costa: l'oferta turístic cultural a Palafrugell

Aquest treball pretén analitzar l’oferta cultural al municipi de Palafrugell i la seva projecció turística, per tal de formular propostes de millora i contribuir així a augmentar la presència turística en aquest tipus de recursos

Aplicaciones digitales con software libre para City Branding de Valledupar

El uso de las TIC se ha masificado dentro del ámbito del turismo convirtiéndose en herramienta fundamental y un aliado para llegar a conquistar turistas para los diferentes destinos que se promocionan a través de aplicaciones moviles o de website.Cada vez más las entidades turísticas o las empresas recurren a las tecnologías de la información, en particular Internet, como medio para promocionar sus productos y servicios turísticos. Estas nuevas tecnologías han cambiado el concepto de vida de personas en cuanto a la consulta de precio y rapidez de información de los diferentes servicios turísticos.En Valledupar se debe: aprovechar la tendencia mundial al rescate de los valores auténticos, el medio ambiente y las comunidades indígenas a través de diferentes modalidades de turismo: Ecoturismo, etnoturismo, agroturismo, cultural, religioso, compras, aventura, salud, deportivo, ciudad capital. Se debe ampliar el conocimiento del territorio municipal y de los valores autóctonos. Mediante uso de software libre y de código abierto se pueden crear soluciones para fortalecer la promoción del sector turístico de la ciudad de Valledupar.

Gestió del turisme cultural a les comarques de Girona: anàlisis i propostes dels Consells Comarcals i les oficines de turisme municipals

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el model de gestió actual dels Consells Comarcals i de les oficines de turisme municipals de les diferents comarques gironines pel què fa al turisme cultural

Les Fàbriques de creació com a revulsiu turístic: els casos de La Escocesa i Fabra i Coats

Aquest treball pretén conèixer si les Fàbriques de Creació, en concret La Escocesa i Fabra i Coats, funcionen com a revulsiu turístic i si es pot fer ús de les Fàbriques de Creació per a aquest fi

Anàlisi de l’ús del català en l’àmbit del turisme

El primer objectiu d’aquest treball és analitzar el llenguatge del turisme a la ciutat de Girona en temporada alta (juliol i agost) en un sentit pragmàtic. En aquest treball ens centrarem en una anàlisi del llenguatge turístic des del punt de vista de les situacions comunicatives on és utilitzat. El segon objectiu és conèixer l’opinió dels turistes sobre la llengua catalana mitjançant una enquesta feta a dos-cents turistes

El Funcionament de la xarxa social entre les diferents empreses públiques i privades del sector turístic al Pla d’Urgell i la seva relació amb els diferents òrgans de govern

En aquesta investigació avaluem principalment la relació que hi ha entre les diferents empreses turístiques de la comarca del Pla d’Urgell. D’aquest estudi extraurem diferents connotacions sociològiques per tal d’establir quin paper té cadascun dels agents (empreses) dins d’una xarxa relacional, i quin grau d’implicació i rellevància assoleixen

Anàlisi de la imatge turística projectada a través del cinema: el cas de Barcelona

L’objectiu principal d’aquest estudi és explorar el rol del cinema com a generador d’imatge de la destinació turística. El cinema és capaç de promoure, confirmar i reforçar les imatges, les opinions i la identitat d’una destinació de manera molt poderosa

Structuration and branding of a religious tourism product: Catalonia sacra

This article aims to provide an overview of the products Catalonia has to offer in terms of religious tourism. The growing interest in this kind of tourism worldwide, and in Catalonia itself, along with the region's wealth of religious heritage (particularly connected to the Christian Church) contrast with the lack of religion-based tourism products available, which results in its absence from the region's image as a tourism destination. In view of this, the Faculty of Tourism (University of Girona), the Vic Bishopric's Albergueria-Centre for Cultural Dissemination and the Tarraconense Episcopal Conference's Interdiocese Secretariat for the Custody and Promotion of Holy Art (SICPAS) decided to address the situation with the help of funding from the Autonomous Government of Catalonia. In order to re-position Christian religious heritage in the image of Catalonia as a tourist destination, the aforementioned parties embarked upon a project to set up a series of routes throughout the region, branded under the name Catalonia Sacra

Identidad territorial y promoción turística: la organización de eventos como estrategia de creación, consolidación y difusión de la imagen de marca del territorio

Gertakizun baten antolaketa paradigmatikoa da in situ bizi izandako lurraldeirudien eraikuntza-prozesuan. Parte-hartzaileen imaginario kolektiboan finkatzeko helburuaz antolatutako gertakizunak direla eta, fabrikatutako lurralde-irudiek – turistikoak zein bestelakoak– sustapen turistikorako alternatiba bitxia planteatzen dute, gertakizunaren kudeaketa-estrategian bertan dagoena. Izan ere, gertakizunak, berez, lurraldearen sustapenerako estrategia garrantzitsua adierazten du; are gehiago, irudien katalizatzaile ere bihur daiteke, eta bere osotasunean hiri-marka bat finkatzeko gai diren imaginarioak sor ditzake. Artikulu honetan, identitate-posizionamenduari eta lurralde-sustapenari dagokienean, gertakizun baten antolaketak eskeintzen dituen aukerak ezagutarazten dira.

Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación. Hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje

The study of the communicative implications related to landscapes opens a wide range of possibilities concerning the treatment of the communication and landscape relationship. Issues such as the effects of the landscape on the processes of human communication (intrapersonal and interpersonal communication), the follow-up of the communicative processes by means of which the landscape becomes an object of trade (mass communication), the construction of individual and collective imaginaries arising from the citizenship and landscape exchange and, recently, the construction of territorial identities through the production of a brand image of a city or country (i. e., tourist promotion, city marketing and branding). All of them have important implications in the contemporary societies. For that reason, it appears almost essential to progress towards a communicative landscape model, a target which becomes possible if we interrelate geography and communication studies, two fields apparently unrelated one another concerning their origins and practice, although they are very close if we look at the recent evolution of their paradigms and the approach to certain concepts, such as space and landscape.

El rol de la marca en la comunicación del espacio turístico

El turismo es a menudo el aspecto promocional más visible en el proceso de creación y proyección de una determinada imagen territorial. Esto es debido a que la actividad turística acumula un amplio bagaje en aspectos vinculados a la comercialización de espacios geográficos, y esta circunstancia incide, por ejemplo, en la presencia de numerosa literatura relacionada con la promoción, el marketing y el branding de espacios turísticos. A nivel metodológico, se ha optado por un análisis de fuentes documentales, que ha servido para fijar los cimientos de la evolución de la comunicación de los espacios turísticos mediante el uso de marcas. Se concluye que el registro de la comunicación turística ha experimentado una clara mutación en base a una doble dualidad: de la información a la persuasión y de la promoción a la emoción. Asi mismo, el trabajo en cuestión muestra de qué forma la estrategia comunicativa transcurre nuevamente entorno a las necesidades emociona les del potencial turista y/o visitante en detrimento de las necesidades de información subyacentes al propio destino turístico.