110 resultados para Sobral (CE) História
Resumo:
Primer volum del recull de les actes d'aquest III Congrs d'Histria de la Medicina Catalana cellebrat a Lleida per va rebre aportacions desde tots els punts de la geografia catalana. No inclou la crnica, la relaci d'activitats, la llista de participants, els ndexs ni els agraments, presents totes aquestes parts al tercer volum.
Resumo:
Laspiraci de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterstiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a cincia auxiliar de la codicologia.Des de les ltimes dcades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un inters creixententre els restauradors de document grfi c com una eina ms per a la presa de decisions i pera la valoraci del procs de restauraci i entre els documentalistes, historiadors, muselegsi biblifils per a la dataci i autenticaci de les obres i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurdiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant aix, durant aquests 150 anys, lestudi del paper a travs de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap aven significatiu pel que fa als mtodes i procediments seguits per a lobtenci i gesti deles dades. En lmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesdestudi, aquestes limiten la investigaci a lanlisi de la filigrana sense assolir una visi global del plec sortit de la forma.
Resumo:
Se analiza la transposicin de la Directiva Marco de Aguas 2000/60/CE al ordenamiento jurdico espaol, acotando la materia al rgimen econmico financiero de la obra pblica hidrulica y en general del Dominio Pblico Hidrulico. A tal fin se estudian los principios rectores del rgimen econmico financiero comunitario del Dominio Pblico Hidrulico y su transposicin al Ordenamiento Jurdico Espaol: a) Principio de recuperacin de costes de los servicios relacionados con el agua y excepciones. El rgimen tarifario del DPH (valor versus precio del agua). B) Principio de utilizacin eficiente de los recursos hbridos a travs de una poltica de precios del agua que proporciona los incentivos adecuados a tal fin. c) Principio de contribucin adecuada de los usos del agua desglosados, al menos, en industria, hogares y agricultura, basado en el anlisis econmico y en el principio del que contamina paga. d) Principio ambiental (creado por la OCDE): quien contamina paga (user-pays-principle). Finalmente tambin se analizan los costes de los servicios relacionados con el dominio pblico hidrulico
Resumo:
The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.
Resumo:
Anlisi de les relacions que s'estableixen entre la histria i la memria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret per en funci de l'actual fase global en la qual la memria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificaci democrtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operaci cosmtica el gran damnificat s el coneixement histric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.
Resumo:
The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.
Resumo:
Anlisi de les relacions que s'estableixen entre la histria i la memria, vistes des dela perspectiva d'un espai cultural concret per en funci de l'actual fase global en la qual la memria ha esdevingut un camp preferent i un producte cultural de mercat, alhora que un element destacat en l'actual fase postmoderna de justificaci democrtica. L'article apuntacom en tota aquesta magna operaci cosmtica el gran damnificat s el coneixement histric, que acaba difuminat i fins i tot distorsionat.
Resumo:
El dos de noviembre de 1935 se inaugur el Museo Arqueolgico de Barcelona, sito en el antiguo edificio del Palacio de las Artes Grficas construido para la Exposicin Universal de 1929. Era el resultado de una ardua trayectoria iniciada por Pere Bosch Gimpera en 1916 por la que intentaba aplicar en Catalua el esquema tripartito de proteccin del patrimonio histrico-artstico y arqueolgico que haba aprendido durante su estancia en Alemania como becario de la JAE entre 1911 y 1914, basado en la suma de tres conceptos: investigacin, docencia y difusin. El nuevo equipamiento naca bajo los auspicios de la Generalitat republicana y tras haber superado mltiples obstculos derivados de la concepcin clasista y winckelmaniana que ejercan tanto los responsables del museo del parque de la Ciudadela, como los integrantes de la Junta de Museos de Barcelona, ms preocupados por el goce artstico de las obras de arte que por su inclusin como documentos en el mbito del estudio de los procesos histricos.
Resumo:
El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procs de socialitzaci i d'aprenentatge continuat. La creaci i la transmissi de la cultura d'una generaci a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educaci formal, per comprendre prcticament qualsevol moment i situaci de la vida. Aix doncs, el concepte de l'educaci permanent no s un descobriment pedaggic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orgens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, ndia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Per s durant el perode illustrat quan la idea d'una educaci per a tothom ms enll de la infncia i de l'adolescncia s'expressa amb ms claredat que en poques anteriors.
