Sustitución valvular aórtica transapical: implicaciones anestésicas

S’ha realitzat un estudi descriptiu retrospectiu dels 13 casos de malalts intervinguts de sustitución valvular aòrtica transapical en els darrers tres anys en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Els resultats han sigut comparats amb la bibliografia existent, ficant de manifest diferents aspectes perioperatoris sobre els que podem incidir i millorar amb la fi d’optimitzar els malalts davant a la cirurgia. Disminuint les complicacions i per tant la mortalitat, així com millorant la gestió de recursos hospitalaris i el seu consegüent estalvi econòmic.

Estudio prospectivo comparando la gastrectomía tubular laparoscópica y la gastrectomía robótica para el tratamiento de la obesidad mórbida

La cirurgia de l’obesitat suposa una eina dins de l’arsenal terapèutic dels pacients afectes d’obesitat mòrbida. La gastrectomia vertical s’ha popularitzat com a tècnica i les noves tecnologies com la laparoscòpia s’utilitzen de forma habitual. Més recentment la robòtica s’utilitza en diferents àmbits i també s’està implementant en la cirurgia de l’obesitat. A fi de compara la gastrectomia vertical realitzada mitjançant laparoscòpia o robòtica es planteja el següent estudi. S’han comparat els pacients intervinguts de gastrectomia vertical laparoscòpica i robòtica en termes de complicacions intraoperatòries, morbimortalitat i resultats en el seguiment dels pacients. Els resultats són satisfactoris en el sentit que es demostra que la tecnologia robòtica aporta els mateixos resultats en termes de complicacions intra y perioperatòries. Tanmateix es demostra que l’evolució ponderal dels pacients intervinguts de gastrectomia vertical amb tecnologia robòtica es igual a aquells intervinguts de manera tradicional. Així, es conclou que la tecnologia robòtica es una eina en ple desenvolupament que ha demostrat ser eficient, segura y eficaç per al tractament de la Obesitat Mòrbida mitjançant la Gastrectomia vertical.

Dislocación tardía del complejo saco capsular – lente intraocular

Sèrie de casos restrospectiva observacional. Es van recollir les dades de 17 casos amb dislocació tardana del complex sac capsular – lent intraocular i que varen necessitar cirurgia per a la seva correcció a l’Hospital de l’Esperança entre Gener de l’any 2000 i Desembre de 2009. Van avaluar-se les característiques dels pacients, possibles factors de risc, condicions i patologies associades, tècnica per a l’extracció de la cataracta i el temps esdevingut entre ambdues cirurgies. Volem descriure les característiques dels casos i formular noves hipòtesi a estudi amb l’objectiu de prevenir i millorar el maneig d’aquesta complicació.

Sepsis pélvica en la intervención de Hartmann bajo

Valorem la presència d'abscesos pèlvics (AP) associats al monyó rectal en la intervenció de Hartmann (IH) baixa o ultrabaixa. Pacients amb carcinoma de recte i cirurgia electiva, que s'els va realitzar una IH. Es van incloure 49 pacients, 32,7% van desenvolupar un AP. L'anàlisi univariant l'edat, el consum de tabac, MPOC, la IH de necessitat i el tancament del monyó rectal amb sutura manual, van ser factors de risc per al seu desenvolupament. L'anàlisi multivariant, el consum de tabac i la sutura manual van ser factors de risc.

Sarcomas mandibulares: experiencia quirúrgica en los últimos diez años (2001-2010)

Els sarcomes de cap i coll són tumors relativament estranys, representant un 2% de tots els tumors de cap i coll i un 4-10% del total dels sarcomes. Per tant els localitzats a la mandíbula representen un percentatge encara menor, no recollits específicament en cap estudi. La histopatologia heterogènia i les diverses localitzacions fan d'ells una entitat difícil d'estudiar. En aquest treball de recerca es pretén descriure l'etiologia i comportament dels sarcomes de cap i coll i recolzar els resultat de la literatura que promulguen la cirurgia com arma terapèutica principal, basant-nos en l'experiència del servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'Hosptial Vall d'Hebron en els últims 10 anys en el maneig del sarcoma mandibular.

Anàlisi de l’activitat anestèsica en intervencions de Cirurgia General i Digestiva al 2003 a Catalunya

Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqüència en les intervencions programades i les segones en les d’urgències. L’objectiu principal és analitzar les característiques demogràfiques, l’estat físic dels pacient i la incidència de l’anestèsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant l’any 2003. Dels resultats observem que la majoria d’intervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat físic, arriben optimitzats a quiròfan on es realitzen les intervencions d’una manera programada, sota anestèsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.

Canulación arterial axilar versus canulación arterial femoral en el tratamiento quirúrgico de la disección de aorta: comparación de complicaciones neurológicas

Una de les principals complicacions de la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda és el dany neurològic. Entre els principals avenços per a la seva prevenció destaca el canvi de la perfusió arterial retrògrada a anterògrada a través de l’artèria axil•lar, amb la possibilitat de realitzar protecció cerebral. Hipòtesis de treball: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aguda aòrtica. Material i mètodes: De manera retrospectiva, s’han comparat els pacients intervinguts de dissecció aòrtica aguda al llarg dels últims deu anys. Conclusió principal: L’ús de la canulació arterial axil•lar ha permès reduïr significativament l’incidència de complicacions neurològiques en la cirurgia de la dissecció aòrtica aguda del nostre centre.

Corrección de astigmatismo con lente intraocular tórica en pacientes con catarata

Objectiu: Valorar lent intraocular tòrica en astigmatisme i cataracta. Estudi observacional prospectiu; n: 21 astigmatisme igual o major a 1,5 D. Es valora Astigmatisme, agudesa visual pre operatòria, 1 setmana i 1 mes postoperatori. Eix d'implantació de la lent planificada, a les 24 hores i al mes. Es mesura astigmatisme residual refractiu al mes. N: 21 Astigmatisme preoperatori 2,42 D, astigmatisme 1 mes postoperatori 2,31 D Astigmatisme refractiu 1 mes postoperatori 1,05. Rotació al mes postoperatori 6,82 graus. Agudesa visual 1 mes postoperatori 0,7. La lent és útil en pacients sotmesos a cirurgia de cataracta amb astigmatisme preexistent.

Fenilefrina intracamerular en el síndrome del iris flácido intraoperatorio

La incidència d’hipertròfia benigna de pròstata és aproximadament d’un 50 % en pacients majors de 50 anys. La Tamsulosina és el medicament més prescrit per aquesta dolència i la principal causa del síndrome d’iris flàccid intraoperatori a la cirurgia de cataractes. Els nostres dos estudis han sigut; per una banda, avaluar la toxicitat corneal i afectació cardíaca de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte la pauta de dilatació tòpica estàndard al nostre centre, i per l’altra, comparar l’ efectivitat i diferència al recompte endotelial de Fenilefrina intracamerular a una concentració de 2,5% respecte a una altra concentració del 1,66 %, mesurant els seus efectes en diverses variables.

Tratamiento de las fístulas perianales complejas con una fibrina rica en plaquetas. Estudio piloto

L'únic tractament per a la fístula perianal complexa és la cirurgia. Existeixen dos grups de tractament: les tècniques que seccionen esfínter anal que presenten una elevada eficàcia però que comporten incontinència fecal i les tècniques preservadores de l'esfínter que aconsegueixen uns resultats baixos però no alteren la continència anal. En aquest últim grup existeix una nou sellant biològic (Vivostat®) que aporta diferències amb les anteriorment comercialitzades: és un sellant autòleg i es pot afegir un gel de plaquetes que aportaria varis dels factors que afavoririen la cicatrització. Proposem un estudi per valorar l'eficàcia d'aquest sellant biològic.

Implantes sintéticos biodegradables para el tratamiento de lesiones del cartílago rotuliano aisladas en pacientes jóvenes

Presentem un estudi prospectiu, a curt termini, de 10 pacients, per avaluar el resultat funcional i simptomàtic del tractament de la condropatia rotuliana mitjançant implants de polímers sintètics biodegradables. Es valora la clínica, qüestionaris (KOOS i SF-36) i RM, abans, als sis i dotze mesos de la cirurgia. Els resultats van ser satisfactoris en 8 dels 10 pacients. Per això pensem que el TruFitTM BGS Plug és una tècnica simple i eficaç per tractar les lesions del cartílag rotulià en pacients joves i amb lesions focals. Tanmateix, la seva eficàcia en comparació amb altres tractaments està encara per determinar.

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.

Repercusión visual posterior al explante de lente intraocular opacificada

INTRODUCCIÓ: Valorar els resultats funcionals i quirúrgics posteriors a l’explant de la lent intraocular H60M opacificada. MATERIAL I MÈTODES: Estudi retrospectiu de vint-i-cinc ulls sotmesos a intercanvi de H60M opacificada. Anàlisi dels resultats visuals i complicacions, abans, durant i després de l’explante. RESULTATS: Trobarem millors resultats visuals i una menor taxa de complicacions quan no associem vitrectomia anterior a la cirurgia, així como amb la col•locació de la lent secundaria a sulcus. CONCLUSIÓ: L’intercanvi de la LIO Hidroview opacificada suposa un risc quirúrgic addicional, que podem minimitzar durant el període intraoperatori intentant preservar les estructures oculars el més anatòmicament possible.

Estudio multicéntrico descriptivo de seguimiento prospectivo del tratamiento de las fístulas anales con adhesivo de fibrina

Introducció: L’ús d’adhesiu de fibrina (Tissucol®) pel tractament de la fístula anal és una tècnica senzilla, amb escàs discomfort pel pacient, realitzable en cirurgia major ambulatòria i el seu fracàs no impedeix altres tractaments. Material i mètodes: Estudi multicèntric descriptiu i prospectiu. Objectiu: Determinar l’efectivitat de Tissucol, en termes de recidiva. Resultats: 64 pacients. Seguiment 18 mesos. Fístula simple: curació 64%. Fístula complexa: curació 67%. Complicacions sèptiques: 9.4%. Conclusions: El tractament de la fístula anal amb Tissucol® ens ofereix, amb poques complicacions sèptiques (&10%), una taxa de curació de 64-67%, essent més efectiu en les fístules complexes.

Factores determinantes del tiempo de demora y resultados funcionales en pacientes con desprendimiento de retina rhegmatógeno primario tratado mediante vitrectomía vía pars plana

Propósito: Determinar, en los pacientes afectados de desprendimiento de retina rhegmatógeno primario que acudieron a nuestro centro, el tiempo de demora entre la aparición de los primeros síntomas y la visita con el cirujano. Los objetivos secundarios son describir los factores que han influido en este tiempo de demora, determinar la relación existente entre el tiempo de evolución del desprendimiento rhegmatógeno de retina primario, el estado de la mácula y el resultado funcional tras la cirugía, y describir la sintomatología referida por los pacientes. Material y Método: Estudio descriptivo prospectivo de 59 ojos de 59 pacientes con desprendimiento de retina rhegmatógeno primario que acudieron al servicio de oftalmología del hospital Vall d’Hebron entre marzo y junio del 2008. Se realizó una anamnesis y exploración oftalmológica detallada a su llegada, fueron sometidos a cirugía mediante vitrectomía vía pars plana y se les realizó un seguimiento mínimo de 6 meses determinando los resultados funcionales de la cirugía. Resultados: El tiempo de demora medio desde la aparición de los síntomas hasta la primera consulta con el facultativo fue de 4,10 días. La media del tiempo de evolución del desprendimiento rhegmatógeno de retina fue de 17,03 días. Un 84,1% de los pacientes con la mácula desprendida tenían un tiempo de evolución menor o igual a 15 días y un 15,9% un tiempo de evolución mayor a 15 días. La agudeza visual media postoperatoria de los pacientes con la mácula aplicada fue de 0,55 en escala decimal, en los pacientes con la mácula afectada de menos de 15 días de evolución fue de 0,41, y en los pacientes con la mácula afectada de más de 15 días de evolución fue de 0,33. El síntoma más frecuente fue la visión borrosa (98,3%), seguido de miodesopsias (28,8%). Conclusiones: El tiempo de demora entre la aparición de los primeros síntomas del DRR y la visita con el cirujano es superior desde la remisión al cirujano por parte del facultativo que desde la aparición de síntomas y consulta con el facultativo por el paciente. La subestimación de la gravedad por parte del paciente es la causa de demora referida más frecuente. Los pacientes con un mayor tiempo de evolución tienen un mayor porcentaje de afectación macular. Los pacientes con la mácula aplicada han tenido un mejor resultado funcional tras la cirugía del DRR que los pacientes con la mácula desprendida.