Els baixonets a Catalunya : una aproximaci�� organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de Mar

Aquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.

Ètica interlineal: o alguna cosa més que matèria i creativitat

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La idea de redactar aquest treball de recerca ha sorgit de l'interès per descobrir la relaci�� entre l'ètica i l'estètica de les obres d'art.

Més enllà de les filferrades: la resili��ncia i els infants de l'èxode republicà al camp de Rivesaltes

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La recerca duta a terme pretén donar veu a persones que, essent infants, van patir el tancament en els camps de concentraci�� del sud de França, i especialment el de Rivesaltes, a la fi de la Guerra Civil espanyola. S'intenta esbrinar si la situaci�� traumàtica viscuda per aquests infants els hi ha permès, posteriorment, portar una vida satisfactòria, si han estat capaços de superar el record dur del seu tancament. L’objectiu és posar de manifest que els nens són les principals víctimes dels conflictes d'abans i d'ara i aquests conflictes poden deixar seqüeles que els dificultin dur una vida plena.

Estudi de la interacci�� de tres complexos de Pt amb proteïnes i oligonucleòtids mitjançant ESI-MS

En aquest treball s’investiga la reactivitat de tres complexos de Pt, cisplatí, complex 1, [Pt(dmba)(aza-N1)(dmso)], complex 2, i [Pt(dmba)(N9-9AA)(PPh3)]+, complex 3; els quals presenten activitat antitumoral, amb diferents proteïnes i oligonucleòtids mitjançant espectrometria de masses (ESI-TOF MS). ). L’estudi del cisplatí, 1, droga molt coneguda i emprada avui en dia pel tractament de molts tipus de càncer, permet comparar la reactivitat dels nous complexos d’estudi, 2 i 3, els quals presenten un IC50 més baix que el cisplatí en algunes línies de cèl·lules tumorals.

Experi��ncia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experi��ncia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificaci��, la rellevància i l’aportaci�� d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüesti�� i la fonamentaci�� conceptual, després de fer una revisi�� bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripci�� del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigaci�� utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funci�� dels objectius plantejats. En la discussi��, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexi�� personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuaci�� s’exposen unes conclusions per resumir la informaci�� obtinguda. En la secci�� de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Laboratori de mitjans, estat de la investigaci��. Grup I més D del Departament de Didàctica i Organitzaci�� Educativa

M'han sol-licitat una breu presentaci�� del treball que realitzem al grup 1 més 0, que jo coordino. Tractaré de resumir-ne les línies d'investigaci�� en la brevetat de l'espai que m'han destinat. Com que el treball que es presenta és obra de diverses persones, hem inclas les seves adreces electròniques com a referéncies.

Ensenyar a llegir i escriure i més hores de castellà. Com ho farem?

La LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primària, els cursos en què s'aprèn a llegir i escriure, s'han impartir quatre hores setmanals de castellà. En aquest article s'analitzen les repercussions d¿aquesta mesura en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura i en la consecuci�� de l'objectiu lingüístic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llengües oficials). La discussi�� gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingüístics de l'alumnat que aprèn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integraci�� de l'ensenyament de la lectura i l'escriptura en les activitats que es desenvolupen al llarg de la jornada escolar, i la constataci�� que els infants aprenen a llegir i escriure en les llengües que fan servir els adults quan interaccionen amb ells, encara que els nens no les parlin correctament.

Identificaci�� de les competències més valorades en l'entorn professional i adequaci�� del pla d'estudis de grau en enginyeria informàtica

L'execuci�� d'aquest projecte ha volgut reflectir quines són les capacitats professionals més valorades actualment, poder entendre quines són les condicions actuals i reflexionar sobre quina és la cobertura que els plans educatius actuals -en l'àmbit de l'enginyeria informàtica- brinden a aquesta evoluci��, contribuint amb aquest estudi a l'objectiu general de l'àrea de competències professionals d'apropar el món acadèmic al laboral.

Totes les vacances són diferents. És més benefici��s fer el descans anual sempre a la mateixa època i recordar-lo

Les vacances, el descans mensual, ens influeixen des del punt de vista psicològic i fisiològic, en vista de dos treballs científics recents que analitzen minuciosament els seus efectes.

Les diplomades i els diplomats en Educaci�� Social a la Universitat de Barcelona: més d'una dècada de trajectòria en el mercat laboral

Aquesta investigaci�� parteix del fet que el coneixement dels processos d"inserci�� laboral en l"educaci�� superior és una informaci�� clau per millorar el pla d"estudis i adequar la formaci�� universitària a les demandes reals del mercat laboral. La recerca està contextualitzada en la diplomatura d"Educaci�� Social en el moment just d"elaboraci�� del nou grau d"Educaci�� Social, i pretén conèixer quines han estat les trajectòries al mercat laboral dels seu diplomats i diplomades. Per aquest motiu, s"ha portat a terme un estudi descriptiu i complet. La poblaci�� de referència correspon a les promocions de la diplomatura des del curs 1995-1996 fins al 2004 2005. La mostra final ha estat de 369 estudiants. Dins d"aquesta mostra s"han analitzat separadament els resultats del col lectiu d"estudiants immigrants. Els resultats obtinguts fan un recorregut des de com són i qui són fins a com ha estat la seva inserci�� en tots aquests anys. A partir d"aquí, les conclusions que es presenten s"estructuren en tres apartats: el perfil d"inserci��, la professi�� i la situaci�� del col lectiu d"estudiants immigrants. Finalment, l"equip investigador fa una sèrie de propostes de millora que caldria tenir presents en el nou context educatiu.

Entitat Metropolitana del Transport. Centre Operatiu d'Autobusos del Prat

El projecte contempla la resoluci�� d’un Centre Operatiu d’Autobusos Metropolitans amb un programa que ha de donar cabuda a un mínim de 300 places d’aparcament de diferents mesures, tallers de manteniment, túnels de neteja, sortidors de repostatge, vestuaris, administraci��, oficines i serveis generals. L’emplaçament se situa en el barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, en un solar que esdevé la façana d’aquesta poblaci�� a l’entrada a Barcelona des de l’aeroport. L’entorn el conformen els espais de protecci�� de les pistes que es perllonguen fins a tocar el Parc Natural del Delta del Llobregat, una zona humida protegida d’àmbit europeu. Al mateix temps, els requeriments del concurs sol•liciten mantenir un 50% de la superfície del solar com a parc urbà. Això comporta abordar la resoluci�� d’un edifici extens, però de 3 alçades i mitja, per tal de poder encabir tot el programa. Tot i així, la proposta integra el gran volum de l’edificaci�� en harmonia compositiva i cromàtica amb el canyissar i manté l’alçària en una cota similar a la dels edificis de l’entorn. L’àrea verda es concentra en la part de la parcel•la que té continuïtat directe amb el pati del nou Esplai del barri, per tal de optimitzar-ne l’ús. Al mateix temps, les àrees de circulaci��, neteja i manteniment dels autobusos se situen a la part posterior del solar, per fer-les compatibles amb la resta de requeriments funcionals i perquè la volumetria principal doni front a les vies d’entrada a l’àrea metropolitana. La cotxera està continguda en un únic volum lleugerament soterrat, per limitar l’alçària total. La construcci�� principal, de 120 x 55 x 14,5 metres, es troba configurada per una estructura regular que respecta les mesures i moviments dels autobusos, i per una pell consistent en una gelosia oberta en tres cares, i tancada en l’alçat nord. Aquest tancament es realitza amb prismes verticals de colors similars a la vegetaci�� del entorn, separats harmònicament per tal de dissoldre lleument els contorns del volum. Com a contrapunt a la gran peça principal, es proposa un petit edifici vidriat que indica l’entrada a les oficines i conté les activitats administratives.Les àrees de funcionament es resumeixen en les següents:1. La circulaci�� dels autobusos: el conjunt disposa de tres vies simultànies, una d’accés i dues de sortida, situades en línia amb dos punts de repostatge, aspiraci�� interior i traspàs de dades i recaptacions, aptes per a ser utilitzades per tres vehicles alhora. També es disposen tres túnels de rentat previs a l’entrada a l’interior de la cotxera, amb pas per a tres carrils en by-pass. Es preveu una quarta via especial d’accés i sortida directes al taller, per situacions extraordinàries.2. La circulaci�� dels vehicles de personal: tenen un accés i un recorregut independent al dels autobusos, amb control informatitzat. 3. La entrada peatonal de visites o personal: l’edifici disposa també d’una entrada peatonal que es produeix des de la porta principal, situada en el front del edifici administratiu.4. El edifici principal: consta de diferents nivells. El Nivell 0, a cota –1,3 m. es troba ocupat per la zona d’aparcament de vehicles privats (98 uts), l’aparcament de minibusos (20 uts), el taller d’autobusos (23 uts standard amb ITV, 2 uts articulats, 1 ut pintura articulat, 2 uts reparcions sostres), i l’àrea d’explotaci�� i de dependències per conductors (vestidors, àrea de descans, cafeteria i espais habitables).El Nivell 1, a cota 2,4 m. està ocupat per l’aparcament de 47 autobusos de 13 m. de llarg i per 20 autobusos de 15 m.El Nivell 2, a cota 4,8 m. l’ocupen 22 places d’autobusos de 15 m., 6 places d’articulats i 37 de 13 m.El Nivell 3, a cota 7,2 m. és idèntic al Nivell 1.El Nivell 4, és idèntic al Nivell 2 i permet que la rampa continuï fins a un Nivell 5 de coberta, que excepcionalment pot convertir-se en aparcament descobert de 67 autobusos de més.La proposta contempla amb fermesa criteris de Sostenibilitat. Aquests es centren en primer lloc en la sobrietat del projecte que garanteix una organitzaci�� clara en quan a circulacions i rendiment del espai i que, per tant, no malbarata més recursos dels necessaris. En segon lloc, s’aprofiten al màxim la llum i la ventilaci�� naturals i, al mateix temps, es genera la pròpia energia per millorar la efici��ncia. També es resol el re-processament dels residus generats pel complex, es re-aprofiten les aigües utilitzades en els vestuaris i oficines pel rentat dels vehicles, i s’emmagatzemen les aigües pluvials per tal de complementar la generaci�� d’energia i per escalfar amb el sol aigua calenta de neteja. En tercer lloc, es té especial cura en l’impacte ambiental del edifici, procurant adequar-lo a l’estructura urbana tant en alineacions com el alçària. També s’evita la contaminaci�� acústica apantallant el so intern per tal de no enviar-lo a les àrees habitades, s’endrecen els accessos dels autobusos des de la rotonda de la via pública per alterar el mínim el trànsit dels veïns, i es concentra l’àrea verda en la zona on es té més contacte amb l’activitat veïnal comunitària: l’Esplai del barri.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes

Aquesta és la primera guia d'identificaci�� de la col∙lecci�� i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes

Aquesta és la primera guia d'identificaci�� de la col∙lecci�� i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques.

DogsON : Aplicaci�� mòbil Android per descobrir les àrees canines més properes i conèixer els gossos que hi ha en temps real

Aquest projecte final de postgrau tracta sobre el desenvolupament de DogsON, una aplicaci�� mòbil per ajudar a les persones que tenen gossos a evitar que el seu gos estigui sol durant les seves hores d'esplai en les àrees canines i parcs habilitats.

Classes i grups socials a la Regi�� Metropolitana de Barcelona

Anàlisi de les classes i grups socials a la Regi�� Metropolitana de Barcelona des de la perspectiva de la descripci�� de les seves característiques