180 resultados para INTEGRACIÓN ECONÓMICA|
Resumo:
L'estudi tracta sobre una empresa fabricant de tints i pintures que tot i est conscienciada amb el medi ambient i utilitzar tcniques de prevenci en origen per disminuir lemissi de COV a latmosfera (les seves emissions es troben dins dels rangs permesos per la legislaci en aquest sector), els seus directius pretenen conixer les alternatives possibles per valorar la possibilitat d'aplicar algun sistema de tractament dels Compostos Orgnics Voltils a la sortida de la xemeneia, amb la finalitat de recuperar o reduir lemissi daquests contaminants a latmosfera. Es presenta una avaluaci econmica i ambiental de diferents sistemes de tractament dels COV aplicables a lempresa
Resumo:
Estudio de estrategias sobre la utilizacin de un GRID para realizar la gestin administrativa y la puesta en marcha de localizaciones remotas para la colaboracin en este tipo de tareas.
Resumo:
En el documento se analizan conceptos bsicos de los sistemas de informacin geogrfica y se detalla el trabajo software realizado: el desarrollo de un driver JASPA para gvSIG.
Resumo:
En los ltimos aos la industria camaronera ha adquirido mucha importancia en Brasil y genera presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Cear, Brasil, el ecosistema que rodea a su poblacin es el manglar. Debido a esta fuerte presin, tanto el manglar como los servicios ambientales que la poblacin local se beneficia, estn transformndose. En este trabajo, la poblacin local de Cumbe identifica, valora y caracteriza los servicios ambientales que les proporciona el manglar dndole as una vital importancia, que puede servir de precedente para una posible proteccin. Por otra parte, se hace una aproximacin en trminos econmicos de la pesca artesanal y las granjas de camarn para discutir a corto y a largo plazo cul es el modelo ms sostenible a seguir.
Resumo:
Les institucions poltiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant aix una activitat paradiplomtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regi Nord, ha acaparat una part considerable dels esforos i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest mbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Mio han donat peu a l'anomenada cooperaci transfronterera. Aquestes pgines es centren en la cooperaci desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regi Nord de Portugal. En la selecci del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econmiques, culturals, universitries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galcia-Nord de Portugal). Des de fa gaireb tres lustres, aquesta entitat s l'instrument institucional que canalitza la cooperaci transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i ms enll de les realitzacions concretes, s destacable el patrimoni intangible: la creaci del context (principalment poltic i institucional) propici per a la cooperaci entre els diversos actors poltic-administratius i socioeconmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integraci europea i la globalitzaci econmica.
Resumo:
En l'mbit de la poltica econmica en la Constituci es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforament de la capacitat de gesti de l'eurozona, a ms de convertir el BCE com una instituci sense disminuir la seva independncia. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governana de la poltica monetria i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dficit pblic excessiu. s a dir, s'avana en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les poltiques de la Uni. Per contra, s'avana poc en la coordinaci de les poltiques econmiques, les competncies pertanyen als estats membres.
Resumo:
Hasta el 2005 no hubo demasiados avances, ms all de los constantes contactos que han ido manteniendo las Conferencias Ministeriales UE-frica y la elaboracin de una Comunicacin por parte de la Comisin al respecto de dicho dilogo. Dicha Comunicacin pretenda atenuar los efectos de la anulacin de la Cumbre sobre el recin nacido dilogo poltico, ofreciendo una imagen de continuidad, as como analizar los avances del dilogo en los ocho temas prioritarios establecidos por el Plan de El Cairo. De entre estos temas destacaba, dentro del apartado dedicado a la integracin regional, el inicio de las negociaciones sobre los polmicos Acuerdos de Asociacin Econmica (AAE) entre la UE y las diversas agrupaciones regionales de los pases ACP (unos acuerdos que entrarn en vigor a partir del 2008 y que han suscitado crticas por parte de algunos sectores en base a los perniciosos efectos para las economas africanas que puede conllevar la liberalizacin comercial total con Europa).
Resumo:
Con la realizacin del presente proyecto intentaremos realizar una herramienta no propietaria que nos permita llevar el control de una integracin de un S.I. dentro de un ambiente colaborativo.
Resumo:
En este proyecto se ha desarrollado un prototipo funcional de una aplicacin de gestin comercial. En el mismo se ha mezclado una aplicacin tpica de facturacin con una gestin en paralelo de proyectos asociados a clientes. Se pueden gestionar clientes, artculos, as como las diferentes gestiones comerciales llevadas a cabo durante la vida comercial del cliente. El proyecto est realizado en CII plataforma .NET 3.5.
Resumo:
Este trabajo final de carrera presenta la arquitectura e implementacin de un entorno web para la descripcin y visualizacin de instancias reales del TSP (Travelling Salesman Problem), a travs de Google Maps, y su posterior resoluacin mediante tcnicas de optimizacin combinatoria.
Resumo:
De fet tot va comenar al principi dels anys 80, amb laparici electoral del Front Nacional (FN) francs, creat el 1972, i que va ferde Frana una excepci a Europa en aquell moment. Ara ja sabem que aquest no es el cas i tenim nombrosos pasos europeus on, els partits dextrema dreta no solament obtenen resultats comparables o superiors als del Front National francs, sin que, dacordamb sistema electoral, formen part de coalicions governamentals per constituir majories de dretes. En aquest sentit, cal recordar que ustria va ser el primer Estat europeu en tenir una coalici governamental en la que hi havien electes del partit dextrema dreta FP (Partit de la Llibertat). Era la primera vegada que aix passava desprs de la Segona Guerra Mundial, i la inquietudpoltica va ser gran en els pasos de la Uni Europea (UE) doncs tothom recordava que el poble austrac, en la seva gran majoria, va ser favorable al Anchluss (annexi amb Alemanya) i els hi semblava que els responsables polticsactuals, eren tallats ala imatge de Kurt Waldheim i altres representantsdaquell tristperode. A partir daqui, la presencia de ministres dextrema dreta en determinats governs europeus ja no provoca reaccions tan fortes, sens dubte perqu la seva historia no es idntica a la de ustria, i tamb perquladvertncia als austracs no ha tingut cap efecte i el FP (Partit de la Llibertat) ha continuat prosperant inclous desprs de la mort accidental del seu lder,Jrg Haider, en 2008. En 2011, hem vist com els dirigents de la Uni Europea i la Secretaria dEstat americana, Hillary Clinton, es mostraveninquiets davant de la deriva autoritria nacionalista del governhongars dirigit pelFidesz i el seu lder Viktor Orban, per sense cap mena de mitja per oposar-se a excepciduna carta oficial de prevenci.
Resumo:
Aquesta recerca analitza limpacte de larribada de poblaci immigrada estrangera a zones rurals catalanes des duna perspectiva de gnere. Observa les tendncies demogrfiques i caracteritza la poblaci estrangera que ha arribat als municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya, incidint especialment en els territoris on sha dut a terme el treball de camp i les entrevistes en profunditat: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent i el Pirineu-Aran. L'estudi mostra que la immigraci estrangera ha interromput la tendncia al despoblament de les rees rurals catalanes, tot i que el percentatge destrangers que viuen als pobles s lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i que la contribuci al rejoveniment de les poblacions rurals s relativa. Respecte a la definici de les rees rurals on arriben els immigrants, la recerca saproxima a la definici de les dinmiques socials i econmiques que caracteritzen les ruralitats actuals, les quals dibuixen un escenari divers i complex que va des de la continutat de l'activitat agrria, fins a la terciaritzaci, la urbanitzaci o la industrialitzaci. En aquesta ruralitat diversa es produeix larribada duna poblaci immigrant que amb el seu treball, contribueix de manera important a la reproducci de les comunitats rurals. La recerca aprofundeix en lanlisi de les singularitat de les migracions femenines a les zones rurals: primer, en la visibilitat de la cadena migratria; segon, en la recerca intencionada de loferta laboral de la ruralitat; tercer, en lespecificitat de la formaci i funci de les xarxes migratries en la societat darribada; i, quart, la debilitat de la incorporaci de les dones migrants en la societat local. Latenci i cura de la poblaci envellida dels pobles, s una activitat laboral que ocupa a les dones estrangeres en tots els pobles estudiats on supleix labsncia dequipaments especialitzats. La presncia de les dones immigrades ha estat aprofitada per crear un sistema datenci informal que no transgredeix la consigna local tradicional denvellir a casa i que demanda ms afecte que professionalitat.
Resumo:
Sha implementat un servei VO (Virtual Observatori) a les instal lacions del Telescopi TFRM, que permet distribuir les imatges preses amb el telescopi de manera remota i automtica a qualsevol usuari del servei. El servei est format per un arxiu dimatges, una aplicaci que integra les imatges a l'arxiu y una aplicaci que es comunica amb els clients dVO, rebent peticions i responen segons sespecifica al protocol SIAP (Simple Image Access Protocol).
Resumo:
En el contexto de la Sociedad red (Castells: 2007) los medios constituyen referentesfacultados para reproducir discursos socialmente legitimados. La inseguridad ciudadana y el temor hacia el otro son algunos de los tpicos recurrentes de estos discursos. Esto puede contribuir con laestigmatizacin de ciertos grupos y los barrios urbanos en los que habitan.Este trabajo analiza el discurso periodstico sobre el Raval de Barcelona con el fin de determinar cules son las estrategias que emplean los diarios de referencia para describir al barriodurante un periodo especfico de crisis econmica (2010).La investigacin se fundamenta en la premisa terica de que los discursos mediticosinfluyen en las percepciones que tienen los receptores acerca de los otros y de su entorno. La investigacin se articula a partir de tres ejes de anlisis: el estudio de la relacin entre el contexto yel medio de comunicacin, el anlisis crtico del discurso periodstico y la recepcin de este discurso.
