Ser dona, ser home en relació de diferència = Ser mujer, ser hombre en relación de diferencia

Moltes dones, després de portar anys de pràctica política de relació entre dones, i essent conscients del guany que per a les nostres vides ha suposat el pensament de la diferència sexual, sentim la necessitat i també el desig d'obrir un intercanvi, una relació de pràctica política des de la diferència, també, amb homes. Fonamentalment, començant amb aquelles relacions rellevants que esculli cada dona: de vegades és la parella, de vegades és un amic, de vegades és un company de feina, de vegades es un company amb qui compartir un projecte de millora de la ciutat, etc. Els fruits de la pràctica política d'entre-dones són i han estat immensos per a moltes, perquè hem pogut desplaçar-nos del que ens ve donat i començar un gest simbòlic nou, nomenant des de nosaltres el món i la relació que desitgem amb ell. Així, hem pogut nomenar també de pou la relació amb l'altre sexe, -mes enllà de la contraposició dialèctica que mira la relació entre els sexes com una oposició jeràrquica-, partint de l’existència d'un món habitat per homes i per dones; partint que és possible obrir la relació de diferencia entre sexes

Predictors and consequences of adherence to the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder in Central Europe and East Asia.

PURPOSE: To assess baseline predictors and consequences of medication non-adherence in the treatment of pediatric patients with attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) from Central Europe and East Asia. PATIENTS AND METHODS: Data for this post-hoc analysis were taken from a 1-year prospective, observational study that included a total of 1,068 newly-diagnosed pediatric patients with ADHD symptoms from Central Europe and East Asia. Medication adherence during the week prior to each visit was assessed by treating physicians using a 5-point Likert scale, and then dichotomized into either adherent or non-adherent. Clinical severity was measured by the Clinical Global Impressions-ADHD-Severity (CGI-ADHD) scale and the Child Symptom Inventory-4 (CSI-4) Checklist. Health-Related Quality of Life (HRQoL) was measured using the Child Health and Illness Profile-Child Edition (CHIP-CE). Regression analyses were used to assess baseline predictors of overall adherence during follow-up, and the impact of time-varying adherence on subsequent outcomes: response (defined as a decrease of at least 1 point in CGI), changes in CGI-ADHD, CSI-4, and the five dimensions of CHIP-CE. RESULTS: Of the 860 patients analyzed, 64.5% (71.6% in Central Europe and 55.5% in East Asia) were rated as adherent and 35.5% as non-adherent during follow-up. Being from East Asia was found to be a strong predictor of non-adherence. In East Asia, a family history of ADHD and parental emotional distress were associated with non-adherence, while having no other children living at home was associated with non-adherence in Central Europe as well as in the overall sample. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement on CGI-ADHD and CSI-4, but not on CHIP-CE. CONCLUSION: Non-adherence to medication is common in the treatment of ADHD, particularly in East Asia. Non-adherence was associated with poorer response and less improvement in clinical severity. A limitation of this study is that medication adherence was assessed by the treating clinician using a single item question.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.