Elders and the ITCs use to communicate with children and grandchildren

Past research in using ICTs (Information and Communication Technologies) in interpersonal communication showed that age plays an important role. There is a general assumption that the elderly are left behind regarding the adoption and the use of ICTs. Furthermore, elders tend to use ICTs mainly for instrumental purposes and the use is rather non-sophisticated. When elders are using ICTs to maintain their social network, similar patterns could be found: They start using internet, or intensify its use, when their children move abroad while they might decrease using the tool if the motivation ends. In this research we explore elders' incentives to go online and use internet services to communicate; the type of agencies they use to communicate with children and grandchildren abroad; and the situations that make them stop using the ICTs or even reject internet mediated communications. We base our discussion on the empirical evidence the two authors gathered in different cities and countries: Barcelona, Romania, Toronto, Los Angeles, Montevideo and Lima, through semi-structured interviews and observation, with people aged 60 years old and over. The results show that the ability for using ICT tools in an autonomous way is a better explanation than age. In this, we distinguish between assisted users and autonomous users. We found that oldest seniors and those seniors who are less socially active are more likely to be assisted users than those who are socially or professionally active. For them communication with their children and grandchildren abroad follows no agency or it is mediated by significant others from their local social network, who are able to use ICTs and select specific information to share, in the second step, with the elder. For some younger participants the use of ICTs is rather situational and imposed by their children or grandchildren, who installed the tool in the first place and assisted them in using it. Finally, other elders describe a proficient and independent use of ICTs so they use the devices and services the way they want to.We discuss the implications of the patterns in using ICTs, for elders' social life and their relationships with children and grandchildren. First, we emphasis the fact that those elders rejecting the ICTs or being unskilled in using them to communicate might be left out from their family circle, particularly when children are abroad -they would experience more isolation. Second, we underline the fact that when children and grandchildren are the ones that control the ICTs used by their parents and grandparents, they are controlling also the information flow and this will redefine the power relations between elders and their younger relatives.

L'impacte de la iconografia musical en les dinàmiques socials : David Bowie o el poder social de les imatges musicals

El present treball de recerca posa de relleu que la música és un element fonamental de la configuració de les societats humanes actuals i analitza un cas concret, el de l'artista britànic David Bowie, per il·lustrar els mecanismes pels quals un artista pot convertir-se en una icona i, d'aquesta manera, influir decissivament en la configuració d'elements de l'imaginari social compartit.

The state's response to the Catalan question : an emerging ethnic component in contemporary Spanish nationalism?

Peer-reviewed

The state's response to the Catalan question : an emerging ethnic component in contemporary Spanish nationalism?

Peer-reviewed

Visualitzador de molècules d'ADN per laboratori virtual

Com a continuació del treball de final de carrera “Desenvolupament d’un laboratori virtual per a les pràctiques de Biologia Molecular” de Jordi Romero, s’ha realitzat una eina complementaria per a la visualització de molècules integrada en el propi laboratori virtual. Es tracta d’una eina per a la visualització gràfica de gens, ORF, marques i seqüències de restricció de molècules reals o fictícies. El fet de poder treballar amb molècules fictícies és la gran avantatge respecte a les solucions com GENBANK que només permet treballar amb molècules pròpies. Treballar amb molècules fictícies fa que sigui una solució ideal per a l’ensenyament, ja que dóna la possibilitat als professors de realitzar exercicis o demostracions amb molècules reals o dissenyades expressament per a l’exercici a demostrar. A més, permet mostrar de forma visual les diferents parts simultàniament o per separat, de manera que ofereix una primera aproximació interpretació dels resultats. Per altra banda, permet marcar gens, crear marques, localitzar seqüències de restricció i generar els ORF de la molècula que nosaltres creem o modificar una ja existent. Per l’implementació, s’ha continuat amb l’idea de separar la part de codi i la part de disseny en les aplicacions Flash. Per fer-ho, s’ha utilitzat la plataforma de codi lliure Ariware ARPv2.02 que proposa un marc de desenvolupament d’aplicacions Flash orientades a objectes amb el codi (classes ActionScript 2.0) separats del movieclip. Per al processament de dades s’ha fet servir Perl per ser altament utilitzat en Bioinformàtica i per velocitat de càlcul. Les dades generades es guarden en una Base de Dades en MYSQL (de lliure distribució), de la que s’extreuen les dades per generar fitxers XML, fent servir tant PHP com la plataforma AMFPHP com a enllaç entre Flash i la resta de parts.