El Consum i les empreses de refinançament

El principal objectiu del nostre treball és l’estudi de les empreses de refinançament espanyoles iamericanes mitjançant l’anàlisi de l’evolució de l’endeutament familiar al nostre país.Posteriorment intentarem establir paral·lelismes entre la situació a Espanya i als Estats Units, onmoltes d’aquestes societats han acabat fent fallida. L’objectiu de la comparació és veure si aquestacrisis arribarà al nostre país a mesura que creixin els impagats.Finalment, establirem un resum de les idees més importants per tal de que el lector pugui obteniruna idea ràpida amb una perspectiva el màxim de realista possible i capaç d’esclarir-nos les idees.

La Contribución al desarrollo humano de las políticas públicas de TIC para la educación en los países del Cono Sur (Argentina, Chile y Uruguay)

Aquesta investigació estudia la contribució al Desenvolupament Humà de les polítiques publiques de TIC per a l’Educació als països del Cono Sur (Argentina, Xile i Uruguai). Aquests països van al capdavant de la regió en temes de TIC, Educació i Desenvolupament, així doncs l’objectiu final es veure si les polítiques publiques que enfatitzen en aspectes vinculats al Desenvolupament Humà afavoreixen el desenvolupament del països. Per a això s’han analitzat les Agendes Digitals dels països seleccionats en base a una matriu d’anàlisi creada específicamente per a aquesta investigación i construïda amb indicadors vinculats al Desenvolupament Humà

Are rules-based government programs shielded from special-interest politics? Evidence from revenue-sharing transfers in Brazil

Manipulation of government finances for the benefit of narrowly defined groups is usuallythought to be limited to the part of the budget over which politicians exercise discretion inthe short run, such as earmarks. Analyzing a revenue-sharing program between the centraland local governments in Brazil that uses an allocation formula based on local population estimates,I document two main results: first, that the population estimates entering the formulawere manipulated and second, that this manipulation was political in nature. Consistent withswing-voter targeting by the right-wing central government, I find that municipalities withroughly equal right-wing and non-right-wing vote shares benefited relative to opposition orconservative core support municipalities. These findings suggest that the exclusive focus ondiscretionary transfers in the extant empirical literature on special-interest politics may understatethe true scope of tactical redistribution that is going on under programmatic disguise.

The effects of employment uncertainty and wealth shocks on the labor supply and claiming behavior of older American workers

Unemployment rates in developed countries have recently reached levels not seenin a generation, and workers of all ages are facing increasing probabilities of losingtheir jobs and considerable losses in accumulated assets. These events likely increasethe reliance that most older workers will have on public social insurance programs,exactly at a time that public finances are suffering from a large drop in contributions.Our paper explicitly accounts for employment uncertainty and unexpectedwealth shocks, something that has been relatively overlooked in the literature, butthat has grown in importance in recent years. Using administrative and householdlevel data we empirically characterize a life-cycle model of retirement and claimingdecisions in terms of the employment, wage, health, and mortality uncertainty facedby individuals. Our benchmark model explains with great accuracy the strikinglyhigh proportion of individuals who claim benefits exactly at the Early RetirementAge, while still explaining the increased claiming hazard at the Normal RetirementAge. We also discuss some policy experiments and their interplay with employmentuncertainty. Additionally, we analyze the effects of negative wealth shocks on thelabor supply and claiming decisions of older Americans. Our results can explainwhy early claiming has remained very high in the last years even as the early retirementpenalties have increased substantially compared with previous periods, andwhy labor force participation has remained quite high for older workers even in themidst of the worse employment crisis in decades.

The sustainable debts of Philip II: A reconstruction of Castile's fiscal position, 1566-1596

The defaults of Philip II have attained mythical status as the origin of sovereigndebt crises. We reassess the fiscal position of Habsburg Castile, derivingcomprehensive estimates of revenue, debt, and expenditure from new archivaldata. The king s debts were sustainable. Primary surpluses were large and rising.Debt-to-revenue ratios remained broadly unchanged during Philip s reign.Castilian finances in the sixteenth century compare favorably with those of otherearly modern fiscal states at the height of their imperial ambitions, includingBritain. The defaults of Philip II therefore reflected short-term liquidity crises,and were not a sign of unsustainable debts.

Lending to the borrower from hell: Debt and default in the age of Philip II, 1556-1598

What sustained borrowing without third-party enforcement, in the early days of sovereignlending? Philip II of Spain accumulated towering debts while stopping all payments tohis lenders four times. How could the sovereign borrow much and default often? Weargue that bankers ability to cut off Philip II s access to smoothing services was key. Aform of syndicated lending created cohesion among his Genoese bankers. As a result,lending moratoria were sustained through a cheat the cheater mechanism (Kletzer andWright, 2000). Our paper thus lends empirical support to a recent literature emphasizingthe role of bankers incentives for continued sovereign borrowing.

Hisenda pública europea: on som i on podríem arribar?

En un panorama econòmic mundial on les grans potències emergents creixen amb força i, com alguns informes recents de la OCDE apunten, la Xina es trobarà durant els propers anys en situació de sobrepassar els EEUU com a primera potència econòmica. En aquest context la Unió Europea apareix en una posició afeblida i els estats membres difícilment poden adoptar individualment un paper rellevant a nivell mundial. També comencen a sentir-se veus demanant una major integració al sí de la UE. Una de les opcions per assolir-la seria la creació d’una Hisenda Pública Europea. L’objecte d’estudi d’aquest treball serà la Unió Europea; més concretament la possibilitat d’assolir una Hisenda Pública Europea. Es pretén respondre a dues preguntes: Seria possible la creació d’una Hisenda Pública Europea? Com es podria estructurar? Per tal de poder respondre sòlidament aquestes qüestions s’analitzarà què s’ha fet fins ara en l’àmbit de la unió fiscal tant a la UE com a diversos països; quins passos es podrien donar per avançar cap a una Hisenda Pública de la Unió; i a quin model es podria arribar. També es contrastarà amb el marc teòric proposat, així com amb l’experiència prèvia de les diferents fases d’Integració Europea dutes a terme fins ara.

Deute públic europeu : els Eurobons

En el següent Treball de Fi de Carrera, s’explicarà l’origen i les causes de la crisi de deute sobirà europeu. Observarem també la situació de cada un dels 17 països que composen la unió monetària i veurem possibles solucions a adoptar en el curt, mig i llarg termini. Un cop vistes les possibles solucions, ens centrarem amb els Eurobons, un instrument innovador, el qual s’està valorant la seva implantació a la zona euro. Analitzarem les seves característiques, si seria convenient i quines propostes s’han fet perquè s’implantin.

Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya

S'analitzen les funcions de la biblioteca pública previstes en les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pública de l'IFLA/UNESCO. Es destaca que, per poder fer front als nous reptes, la biblioteca pública necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de cooperació en el territori. Es consideren els plans municipals de biblioteques com una eina que ha de vetllar per l'adequació del servei bibliotecari a l'entorn on desenvolupa els serveis i per garantir aquest treball necessari de cooperació en el territori i s'analitza la situació a Catalunya pel que fa a l'elaboració de plans municipals de biblioteques. El treball es clou amb una bibliografia temàtica.

Los planes municipales de bibliotecas: contextualización y situación en Cataluña

Se analizan las funciones de la biblioteca pública previstas en las últimas pautas internacionales IFLA/UNESCO para bibliotecas públicas. Se destaca que, para poder hacer frente a los nuevos retos, la biblioteca pública necesita trabajar en una doble perspectiva: el trabajo en red y el trabajo de cooperación en el territorio. Se consideran los planes municipales de bibliotecas como una herramienta que ha de velar por la adecuación del servicio bibliotecario al entorno en el que se desarrollan los servicios y que deben asimismo garantizar el trabajo de cooperación de la biblioteca pública en el territorio. Se analiza la situación en Cataluña en lo que se refiere a la elaboración de planes municipales de bibliotecas. El trabajo concluye con una bibliografía temática.

Entrevista a... Assumpta Bailac: "Hem d'adaptar-nos a la realitat actual i preveure la futura"

Entrevista a Assumpta Bailac, directora general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya. S'hi exposen els plans de la direcció per al desenvolupament a Catalunya de les biblioteques públiques i escolars. També es comenten qüestions més específiques com el Catàleg Col·lectiu de Catalunya o el suport genèric.

Carol A. Brey-Casiano: «Sí, podem fer-ho!»

Entrevista a Carol A. Brey-Casiano, presidenta de l'American Library Association. Es parla del paper de la biblioteca pública en poblacions amb molts immigrants, del bibliotecari als EUA, d'alguns projectes de promoció de biblioteques que hi tenen lloc, de l'ALA i els seus conflictes arran la promulgació de la Patriot act.

Del llibre al lector: els ordres de la lectura pública

Descripció del projecte de difusió bibliogràfica del Sistema de Lectura Pública de Catalunya endegat pel Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic. A partir de l'experiència viscuda amb aquest projecte, i en base a unes lectures teòriques, es proposen una sèrie de reflexions sobre el paper i les funcions del treball bibliogràfic en el camp de la lectura pública.

Entrevista a... Barbara J. Ford: "Hem d'estar orgullosos de ser bibliotecaris"

Entrevista a Barbara J. Ford. En ella exposa el seu punt de vista sobre el paper de la biblioteca pública a una gran ciutat, partint de l'experiència de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat de Chicago. També es tracta la imatge del bibliotecari i les seves necessitats de formació continuada.