The glasses of the transept's rosette of the Cathedral of Tarragona: characterization, classification and decay.

The glasses of the rosette forming the main window of the transept of the Gothic Cathedral of Tarragona have been characterised by means of SEM/EDS, XRD, FTIR and electronic microprobe. The multivariate statistical treatment of these data allow to establish a classification of the samples forming groups having an historical significance and reflecting ancient restorations. Furthermore, the decay patterns and mechanisms have been determined and the weathering by-products characterised. It has been demonstrated a clear influence of the bioactivity in the decay of these glasses, which activity is partially controlled by the chemical composition of the glasses.

The glasses of the transept's rosette of the Cathedral of Tarragona: characterization, classification and decay.

The glasses of the rosette forming the main window of the transept of the Gothic Cathedral of Tarragona have been characterised by means of SEM/EDS, XRD, FTIR and electronic microprobe. The multivariate statistical treatment of these data allow to establish a classification of the samples forming groups having an historical significance and reflecting ancient restorations. Furthermore, the decay patterns and mechanisms have been determined and the weathering by-products characterised. It has been demonstrated a clear influence of the bioactivity in the decay of these glasses, which activity is partially controlled by the chemical composition of the glasses.

Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)

Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas…). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón - Terra Alta.

Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre, Tarragona)

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo vi a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.

Nou edifici de consultes externes, I+D+I i biblioteca a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

Award-winning

Facultat de Quimica i Enologia, Tarragona

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.www.arqa.comDESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI: El projecte planteja, la construcció de la nova Facultat de Química i Enologia, per la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. L'edifici, que segueix el traç i la concepció a planta de l'Escola de Enginyers, situat a la parcel•la del límit inferior i situat cara al Sud; i que preveu la seva connexió, a través del carrer del Mig.La disposició de la Facultat de Química i Enologia, ve ordenada, per dos cossos, disposats, paral•lels al carrer de les Escoles, on es situen els laboratoris docents, i les aules. A la zona superior de la parcel•la, es situen, formalitzant una disposició en forma de U, els departaments i laboratoris de investigació. Disposat entre la U dels departaments i el volum corresponent als laboratoris docents es disposen un doble volum que es situen la Direcció i secretaria dels departaments i l'altre volum corresponent als decanats de las dues Facultats.

Centre sociosanitari, Tarragona

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.www.arqa.comDESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI: L'edifici es situa de forma que s'allibera un espai obert donant l'esquena al volum de l'hospital, de tal manera que les habitacions donin façana a espais exteriors sense visuals cap a l'hospital. La poca definició respecte al futur entorn, fa que el projecte plantegi una edificació autònoma respecte als possibles veïns.Donades les característiques dels usuaris llargues estades- i l'ús del centre, el projecte planteja la ubicació d'una àrea enjardinada central amb voluntat d'establir un entorn i paisatge propis, al que visualment s'incorporen les àrees més públiques de la planta accés. Així com les habitacions de les dos plantes superiors. Funcionalment, el jardí està pensat per ús dels residents, atenent a la benigna climatologia de Tarragona i la disposició de porxos perimetrals. El projecte contempla la privacitat visual i el control de sorolls respecte el carrer.

Les antefixes romanes de la Granja Mitjana (Poblet, Tarragona)

Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la Granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.

Propietaris de vil·les de l’ager Tarraconensis (meitat occidental del camp de tarragona). Proposta per a un catàleg

Reflexió sobre l’epigrafia de l’àrea on s’ha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relació amb els jaciments d’on procedeixen les inscripcions, en funció de la documentació recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Això ha permès tenir una imatge de conjunt de com algunes famílies de l’oligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econòmica sobre el territori.

Marmora at the Tarraco of the Antonines: the assemblage of Sant Pau and Santa Tecla Hospital (Tarragona, Spain)

This paper presents an assemblage of marmora found during the archaeological excavation undertaken in 1992, a small part of the site where the Hospital of Sant Pau and Santa Tecla stands today, at Rambla Vella of Tarragona (Spain). Most of them are coloured marmora from a wide range of quarries: not only local (Santa Tecla stone, Alcover stone) and regional (broccatello) but also imported, such as giallo antico, pavonnazzetto, africano, portasanta, porfido rosso, serpentino, breccia di Settebasi. Even though some fine-grained, white marble fragments were also found, they are not being discussed here. Despite the small number of fragments recovered, this set is highly interesting as they were found in a clear, well-dated stratigraphical context: a soil from 125-150 AD that filled up some sort of building from Augustan times. The location of the site, on the limits of the upper part of the town, which was devoted to public areas (mainly related to the imperial worship, the provincial government and public), and the lower part of Tarraco, where the other activities (residential, colonial govern, etc) took place, is also significant. Therefore, both its location and its date are significant, as during this period the upper part of Roman Tarraco underwent major urban modifications which gave it the magnificence worthy of the capital of the largest province of the western part of Roman Empire.