Seguiment temporal de la garota comuna Parecentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2002)

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2003)

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Avaluació de la població de Corall (Corallium rubrum) de les Illes Medes. Exercici 2003

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Seguiment temporal de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de les Illes Medes. Exercici 2003

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Ictiofauna de fons rocosos litorals

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

La gorgònia Paramuricea Clavata

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

Poblacions de grans Decàpodes

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

Quatre dècades de recerca a les illes Medes

Fa exactament 30 anys, l’agost de 1982, un de nosaltres signava la presentació (Ros, 1984a) del volum Els sistemes naturals de les illes Medes, que no veuria la llum fins dos anys després (Ros, Gili i Olivella, 1984). Fou aquell un esforç col·lectiu important, en el que participaren 54 autors, que al llarg de més de vuit-centes pàgines, 42 capítols i una vintena de làmines i mapes desplegables explicava tot el que llavors se sabia de l’entorn físic, la flora, la fauna i les comunitats, marines i terrestres, delpetit arxipèlag empordanès. L’esperó del llibre havien estat uns projectes de recerca, modestos si es comparen amb els actuals, endegats per joves llicenciats, estudiants i afeccionats que al llarg de ladècada prèvia exploraren extensivament els fons de les illes, en mostrejaren les comunitats i en feren diversos estudis faunístics, florístics i comunitaris relativament complets.

L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes: comunitats algals i poblacions de garotes

Les algues són els organismes que dominen la majoria de paisatges submarins bentònics. De fet, les algues són presents a totes les comunitats bentòniques del nostre litoral, des de la superfície del mar finsa fondàries que poden superar els 100 metres. Tot i que agrupem les algues en un gran grup genèric, es tracta en realitat d’un conjunt molt heterogeni, amb una gran quantitat d’espècies que tenen característiques molt diferents entre elles, amb requeriments fisiològics i resposta a les condicions ambientals tambédiferents i que condicionen la seva distribució. Així, cada espècie s’ha adaptat a viure en un ambient amb unes condicions determinades d’il·luminació, hidrodinamisme i disponibilitat de nutrients, tipus desubstrat o temperatura (Ollivier, 1929; Feldmann, 1937; Péres i Picard, 1964; Riedl, 1966; Ros et al., 1985). Com a resultat d’aquesta sèrie de factors ambientals, que segueixen essencialment un gradient batimètric, podem observar una marcada zonació, de forma que cada espècie o comunitat només és present enun rang de profunditats determinat. D’aquesta forma, en el litoral marí trobem un paisatge organitzat en bandes horitzontals; aquestes bandes poden assimilar-se a diferents tipus de comunitats.

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del Montgrí i les illes Medes

La caracterització dels ecosistemes bentònics i el coneixement de l’estructura i funcionalitat dels ecosistemesés una eina imprescindible per a la gestió i conservació del medi natural. A causa de la sevacomposició específica i dinàmica, les diferents espècies i les comunitats que formen responen de formadiferent a les pertorbacions que s’hi produeixen, de manera que la gestió del medi natural ha de tenir en compte les particularitats de cada hàbitat...

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.