El poblament rural del Camp de Tarragona en època tardo-republicana (segles II-I aC)

This project consists of a study of the settlement of population during the Late Republican period in the Camp de Tarragona, an extensive agricultural plain in the shape of a crescent moon opening out towards the sea which constitutes the area of land in closest proximity to the capital, Tarraco. It does not therefore include the entirety of the ager Tarraconensis, which covered a considerably larger area. After reviewing the preceding Iberian presence in the area, the study focuses on the archaeological evidence corroborating the settlement of population referred to above and its evolution during the course of the two centuries prior to the rule of Augustus. Attention is also given to certain speciic themes, such as the centuriation of certain sectors, the presence of military checkpoints, the production of ceramics during the Republican period (at Fontscaldes and Valls) and the appearance of the irst Roman villas (El Moro and El Mas d’en Gras).

The ager tarraconensis project (right side of river Francoli) (PAT): the application of geophysical survey to identify rural Roman settlement typologies

The methodology of the ager Tarraconensis project also included geophysical surveys aiming to distinguish different categories of rural settlements. Two geophysical techniques (resistivity and magnetometry) were combined to reveal traces of unearth structures from a selection of sites identified from the field survey. Results of geophysical surveys of these seven sites as well as conclusions obtained from this approach are discussed here.

Els canvis territorials a l'àrea de Vic: una interpretació a partir de l'anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. De l'equilibri rural-urbà a la ciutat difusa

Agafant com a premissa l’elevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelació entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza l’actual model urbà dispers de la conurbació vigatana (Osona). L’estudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa

El lugar del género en la geografía rural

El género ocupa un destacado lugar en geografía rural y el lugar importa en relación al género. Este artículo pretende ser una reflexión documentada sobre la importancia de la perspectiva de género en geografía rural y aportar algunas ideas sobre cuál puede ser su contribución en los estudios rurales en el futuro a la luz de los desafíos que plantea el medio rural actual

Seguro de fallecimiento con anticipación parcial de la prestación por dependencia.

En este trabajo proponemos un seguro de fallecimiento en el que al asegurado se le anticipa parte de la cuantía del seguro en el caso que se convierta en dependiente o agrave su situación de dependencia. El importe del anticipo estará en función del grado de dependencia que haya alcanzado. El asegurado podrá utilizar este anticipo para financiar la adquisición, o adecuación, de una determinada infraestructura como consecuencia de la falta de autonomía. Calcularemos las primas así como las provisiones matemáticas y realizaremos la comparación con el seguro de fallecimiento tradicional; también plantearemos la problemática de la carencia.

Modelo discreto de transiciones entre estados de dependencia

En este trabajo se analiza el modelo markoviano de transiciones anuales entre estados de dependencia asumiendo la hipótesis de estacionariedad. Se suponen conocidas las tasas de mortalidad de la población autónoma y las tasas de prevalencia de los tres estados de dependencia considerados. La indeterminación del modelo se resolverá incorporando restricciones en forma de hipótesis en las interrelaciones, a partir de las cuales se obtienen las matrices de transición por edades y se analiza el comportamiento de las mismas. Se realizan aplicaciones numéricas utilizando distribuciones de mortalidad y de prevalencia que pueden ser adecuadas para la población española y que han surgido de un análisis preliminar. Por último, se efectúa un análisis de sensibilidad de los resultados respecto al cambio de hipótesis en las mencionadas interrelaciones. Abstract

El món romà a Alcanar i al Montsià. Un exemple de poblament rural a l’antic ager dertosanus

L’estudi dels materials ceràmics trobats als jaciments romans del Cementeri (Alcanar) i la Torreta (Ulldecona) ens permet emmarcar-ho en l’àmbit comarcal i efectuar una aproximació al desenvolupament de la romanització a la comarca del Montsià i a les terres veïnes del Baix Maestrat.

Turisme cultural en un espai rural

En els darrers quinze anys hem pogut constatar un lent creixement del turisme en els espais naturals i en els espais culturals. Ara, els escenaris rurals, els paisatges de muntanya mitjana, els nuclis rurals, els museus etnogràfics o les petites esglésies romàniques s'integren en el catàleg de productes turístics contemporanis, juntament amb les colònies Industrials, alguns centres comercials, espais d'oci programats o centres de producció

Laboratory diagnosis of brucellosis in a rural endemic area in northeastern Spain

Sera obtained from 62 patients from four mountain counties in Catalonia (Northeastern Spain), in whom brucellosis had been diagnosed on the basis of clinical evidence and/or personal history, were analyzed using the rose Bengal test, standard serum agglutination test (SAT), Coombs" test, ELISA, and complement fixation. The diagnosis was further confirmed through blood cultures. Clinical evidence, epidemiology, and the results from serologic tests were used to assign patients to one of two groups: group 1 (n = 38) patients had primary infections, whereas group 2 (n = 24) patients had been previously exposed to the microorganism, i.e. re-infection of group 2 individuals occurred after long periods of time during which no active infection by Brucella had been detected. Receivingoperating charts (ROC) were used to determine the diagnostic value of the different tests and to establish discriminant values. Blood culture was a valuable diagnostic tool in group 1 (0.92 sensitivity) but was inappropriate in group 2 (0.08). The combination of positive rose Bengal test and agglutination ≥1/160 was valid for diagnosis in group 1. In group 2, agglutination < 1/160 (including negative agglutination) did not rule out brucellosis. The combination of positive rose Bengal test and Coombs" test ≥1/320 was the best diagnostic criterion (0.8 specificity; 1 sensitivity). ELISA (for IgG, IgM, or both) did not improve diagnostic accuracy

Projecte de millora de les instal·lacions per optimitzar el consum energètic dels sistemes d'un edifici situat a la Pobleta de Belleveí com a residència rural

Millora de les instal·lacions, en concret la instal·lació elèctrica i al de calefacció per tal de reduir els consums d'una residència rural. A més s'apliquen energies renovables mitjançant plaques fotovoltaiques, d'aquesta manera part de les línies elèctriques estan subministrades per energia neta. Les instal·lacions millorades han estat dissenyades per un arquitecte tècnic de la Universitat de Lleida i formen part d'un projecte per la ONG Lleida Solidària de Lleida.

Projecte de rehabilitació i condicionament d'un habitatge unifamiliar en sòl rural a Bellvís

El present projecte de rehabilitació estudia l'edifici en qüestió per tal de donar-li una nova vida útil i usos adaptats a les necessitats actuals. En el projecte es fa un estudi de l'estat actual: evolució constructiva de l'edidici, dictamen de patologies, càlcul estructural; per a determinar la nova distribució i materials a emprar en la reforma.

Proyecto de acondicionamiento del camino rural que une la N-230 con Coscolla en el término municipal de Puente de Montañana (Huesca)

El tema tractat en aquest Projecte es el condicionament del camí rural situat al terme municipal de Pont de Montanyana (Osca). Aquest Projecte conté quatre documents. En primer lloc trobem la memòria amb els seus corresponents annexos on es defineixen les característiques bàsiques a tenir en compte per a realitzar el condicionament. A continuació, trobem els plànols necessaris per a dur a terme l’obra. El tercer document es el plec de condicions en el que s’estipulen les normes que s’han de tenir en compte per executar el Projecte. L’últim document que trobem es el pressupost, on hi ha el cost aproximat de l’obra