Neutron skin thickness in the droplet model with surface width dependence: Indications of softness of the nuclear symmetry energy

We analyze the neutron skin thickness in finite nuclei with the droplet model and effective nuclear interactions. The ratio of the bulk symmetry energy J to the so-called surface stiffness coefficient Q has in the droplet model a prominent role in driving the size of neutron skins. We present a correlation between the density derivative of the nuclear symmetry energy at saturation and the J/Q ratio. We emphasize the role of the surface widths of the neutron and proton density profiles in the calculation of the neutron skin thickness when one uses realistic mean-field effective interactions. Next, taking as experimental baseline the neutron skin sizes measured in 26 antiprotonic atoms along the mass table, we explore constraints arising from neutron skins on the value of the J/Q ratio. The results favor a relatively soft symmetry energy at subsaturation densities. Our predictions are compared with the recent constraints derived from other experimental observables. Though the various extractions predict different ranges of values, one finds a narrow window L∼45-75 MeV for the coefficient L that characterizes the density derivative of the symmetry energy that is compatible with all the different empirical indications.

Momentum dependence of the phi-meson nuclear transparency

The production of φ mesons in proton collisions with C, Cu, Ag, and Au targets has been studied via the φ → K + K − decay at an incident beam energy of 2.83 GeV using the ANKE detector system at COSY. For the first time, the momentum dependence of the nuclear transparency ratio, the in-medium φ width, and the differential cross section for φ -meson production at forward angles have been determined for these targets over the momentum range of 0.6-1.6 GeV /c. There are indications of a significant momentum dependence in the value of the extracted φ width, which corresponds to an effective φN absorption cross section in the range of 14-21 mb.

Measuring school demand in the presence of spatial dependence. A conditional approach

Improving educational quality is an important public policy goal. However, its success requires identifying factors associated with student achievement. At the core of these proposals lies the principle that increased public school quality can make school system more efficient, resulting in correspondingly stronger performance by students. Nevertheless, the public educational system is not devoid of competition which arises, among other factors, through the efficiency of management and the geographical location of schools. Moreover, families in Spain appear to choose a school on the grounds of location. In this environment, the objective of this paper is to analyze whether geographical space has an impact on the relationship between the level of technical quality of public schools (measured by the efficiency score) and the school demand index. To do this, an empirical application is performed on a sample of 1,695 public schools in the region of Catalonia (Spain). This application shows the effects of spatial autocorrelation on the estimation of the parameters and how these problems are addressed through spatial econometrics models. The results confirm that space has a moderating effect on the relationship between efficiency and school demand, although only in urban municipalities.

Another Look at the Null of Stationary Real Exchange Rates: Panel Data with Structural Breaks and Cross-section Dependence

This paper re-examines the null of stationary of real exchange rate for a panel of seventeen OECD developed countries during the post-Bretton Woods era. Our analysis simultaneously considers both the presence of cross-section dependence and multiple structural breaks that have not received much attention in previous panel methods of long-run PPP. Empirical results indicate that there is little evidence in favor of PPP hypothesis when the analysis does not account for structural breaks. This conclusion is reversed when structural breaks are considered in computation of the panel statistics. We also compute point estimates of half-life separately for idiosyncratic and common factor components and find that it is always below one year.

Efficacy of virtual reality for triggering smoking craving: relation with level of presence and nicotine dependence

Virtual Reality environments that reproduce typical contexts associated with tobacco use may be useful for aiding smoking cessation. The main objective of this study was to assess the capacity of eight environments to produce the craving to smoke and determine the relation of craving to nicotine dependence and level of presence. The results show that all the environments were able to generate the desire to smoke; a direct relation was found between sense of presence and craving.

On the interplay between Q^2 and t dependence in exclusive diffractive production of real photons and vector mesons in ep collisions

We show how the familiar phenomenological way of combining the Q2 (photon virtuality) and t (squared momentum transfer) dependences of the scattering amplitude in Deeply Virtual Compton Scattering (DVCS) [1, 2] and Vector Meson Production (VMP) [2] processes can be understood in an off-mass-shell generalization of dual amplitudes with Mandelstam analyticity [3]. By comparing different approaches, we managed also to constrain the numerical values of the free parameters.

Counteracting incentive sensitization in severe alcohol dependence using deep brain stimulation of the nucleus accumbens: clinical and basic science aspects

The ventral striatum / nucleus accumbens has been implicated in the craving for drugs and alcohol which is a major reason for relapse of addicted people. Craving might be induced by drug-related cues. This suggests that disruption of craving-related neural activity in the nucleus accumbens may significantly reduce craving in alcohol-dependent patients. Here we report on preliminary clinical and neurophysiological evidence in three male patients who were treated with high frequency deep brain stimulation of the nucleus accumbens bilaterally. All three had been alcohol dependent for many years, unable to abstain from drinking, and had experienced repeated relapses prior to the stimulation. After the operation, craving was greatly reduced and all three patients were able to abstain from drinking for extended periods of time. Immediately after the operation but prior to connection of the stimulation electrodes to the stimulator, local field potentials were obtained from the externalized cables in two patients while they performed cognitive tasks addressing action monitoring and incentive salience of drug related cues. LFPs in the action monitoring task provided further evidence for a role of the nucleus accumbens in goal-directed behaviors. Importantly, alcohol related cue stimuli in the incentive salience task modulated LFPs even though these cues were presented outside of the attentional focus. This implies that cue-related craving involves the nucleus accumbens and is highly automatic.

Does soil moisture overrule temperature dependence of soil respiration in Mediterranean riparian forests?

Soil respiration (SR) is a major component of ecosystems' carbon cycles and represents the second largest CO2 flux in the terrestrial biosphere. Soil temperature is considered to be the primary abiotic control on SR, whereas soil moisture is the secondary control factor. However, soil moisture can become the dominant control on SR in very wet or dry conditions. Determining the trigger that makes soil moisture as the primary control factor of SR will provide a deeper understanding on how SR changes under the projected future increase in droughts. Specific objectives of this study were (1) to investigate the seasonal variations and the relationship between SR and both soil temperature and moisture in a Mediterranean riparian forest along a groundwater level gradient; (2) to determine soil moisture thresholds at which SR is controlled by soil moisture rather than by temperature; (3) to compare SR responses under different tree species present in a Mediterranean riparian forest (Alnus glutinosa, Populus nigra and Fraxinus excelsior). Results showed that the heterotrophic soil respiration rate, groundwater level and 30 cm integral soil moisture (SM30) decreased significantly from the riverside moving uphill and showed a pronounced seasonality. SR rates showed significant differences between tree species, with higher SR for P. nigra and lower SR for A. glutinosa. The lower threshold of soil moisture was 20 and 17% for heterotrophic and total SR, respectively. Daily mean SR rate was positively correlated with soil temperature when soil moisture exceeded the threshold, with Q10 values ranging from 1.19 to 2.14; nevertheless, SR became decoupled from soil temperature when soil moisture dropped below these thresholds.

Off-Diagonal Magnetoimpedance Dependence of Magnetostriction and Anisotropy in Co-Based and Fe-Based Amorphous Ribbons

The object of this work is the comparison of domain structure and off-diagonal magnetoimpedance effect in amorphous ribbons with different magnetostriction coefficient. The Co66Fe4Ni1Si15B14 and Fe80B20 samples were obtained by melt-spinning. During the quenching procedure a 0.07 T transverse magnetic field was applied to some of the samples. Domain patterns obtained by the Bitter technique confirm that the differences on the samples are related to the different anisotropy and magnetostriction coefficient, and the quenching procedure. Small changes on the anisotropy distribution and the magnetostriction coefficient can be detected by the off-diagonal impedance spectra as a consequence of the different permeability values of the samples

Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p < 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p<0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.