Hospitals i promoció d'exercici saludable mitjançant xarxes socials

L'objectiu d'aquest article és detectar el nivell d'ús de les xarxes socials que fan els hospitals d'Estats Units per a promocionar l'activitat física saludable i quin tipus d'informació és la dominant en el conjunt de les xarxes socials. Per a tal finalitat es procedí a realitzar un estudi quantitatiu on es revisaren la totalitat de comunicacions enviades i acumulades a les xarxes Facebook, Twitter i YouTube en un termini de tres anys per part d'un grup de 14 Hospitals dels Estats Units.

L'ús actual de les xarxes socials en relació a la promoció de l'activitat física saludable a 14 hospitals Nord-americans

Estudi que cerca esbrinar quina es la incidència que tenen les xarxes socials de comunicació per Internet en la promoció de l'exercici físic per a millorar la salut analitzant l'ús que en fan els hospitals escollits de les diferents xarxes Facebook, Twitter, canal Youtube i web.

L'ús de les xarxes socials en activitats de promoció de l'activitat física en hospitals americans

En la present investigació s'analitzen catorze hospitals ubicats als Estats Units, amb l'objectiu d'analitzar l'ús de les xarxes socials, centrant-nos en la promoció que en realitzen de l'activitat física, a partir de les diferents xarxes socials.

Estratègies comunicatives de promoció de l'activitat física saludable a les xarxes socials

En aquest article s'ha realitzat un anàlisi de la promoció de l'activitat física que es fa emprant les xarxes social. Per dur-lo a terme s'han seleccionat catorze dels millors hospitals dels EEUU i s'ha realitzat un exhaustiu examen de la interacció així com un registre de les diferents formes que han adoptat les propostes relacionades amb la promoció directe de l'activitat física. A partir dels resultats i les categories escollides s'ha detectat un marc cognitiu que ens permet fer-nos una idea del tipus de regal que permet crear una comunitat, quines estratègies han estat les més vàlides alhora de crear un veritable sentiment d'afiliació a la promoció de l'activitat física saludable.

L'ús dels mitjans de comunicació socials en la promoció de l'alimentació saludable als hospitals nord-americans

En el present estudi s'ha analitzat, de quina manera els millors hospitals dels EEUU, fan servir els mitjans de comunicació social per promocionar un tipus de vida saludable, en concret, una dieta saludable. Els mitjans més utilitzats són la pàgina web, YouTube, Facebook, Twiter i els blogs, i l'ús que se'n fa d'aquests mitjans va des de la promoció de dietes saludables, fins a consells nutricionals en general o en casos de malalties o embaràs.

Estudi descriptiu de l'ús de xarxes socials online per la promoció de l'alimentació saludable en hospitals dels Estats Units

Internet i les xarxes socials online s'estan mostrant com a útils en la promoció de la salut i en la difusió d'hàbits saludables. L'objectiu del treball és observar el grau d'utilització que es fa de les xarxes socials online per a la promoció d'hàbits d'alimentació saludable. S'ha dissenyat un estudi observacional descriptiu transversal amb una mostra de 14 hospitals dels Estats Units. A l'estudi s'ha trobat una bona freqüència d'utilització dels canals que ofereix la xarxa però una baixa freqüència per fer promoció d'hàbits saludables en alimentació.

Ús dels recursos web per part dels hospitals americans en la promoció de l'alimentació saludable

Revisió de l'ús que fan els centres hospitalaris americans dels recursos que ofereix Internet, amb l'objectiu de promoure l'alimentació saludable entre la població.

Polítics i xarxes socials durant la campanya del 20-N : L'experiència dels ciutadans a Twitter i Facebook

Anàlisi de la campanya 2.0 dels partits polítics espanyols a les eleccions generals del 20-N des d'una perspectiva qualitativa, a partir d'entrevistes als ciutadans.

Estratègies d'èxit per a una empresa en línea

Aquest projecte pretén apropar la realitat amb què es troben les empreses en línia un cop estan disponibles a Internet i aportar solucions concretes per captar, convertir i fidelitzar clients.

Prevención de propagación de epidemias usando dispositivos inteligentes, mediante el análisis de lenguaje natural, para detectar comportamientos de riesgo en las redes sociales

El presente trabajo proporciona un nivel de ayuda para los usuarios de aplicaciones sociales, brindándoles un criterio adicional al momento de contactar a otra persona, apoyando al usuario con advertencias sobre algún comportamiento de riesgo de sus contactos y fomentando así la prevención de enfermedades.

Assimilació, integració laboral, domini de l'idioma i segregació residencial

La literatura econòmica sobre immigració i mercat de treball ha analitzat dos grans temes. Un és l’efecte que genera la immigració sobre les condicions laborals (ocupació i salaris) dels nadius. L’altre és l’assimilació dels immigrants en el país d’acollida. Aquest projecte s'emmarca en aquesta segona línia de recerca. L’assimilació s’entén com un procés complex en el que un immigrant s’integra completament en el seu país d’acollida en diferents aspectes interrelacionats: l’estatus socioeconòmic, el progrés salarial, el domini de l’idioma o la segregació residencial, entre d'altres. El nostre projecte es centra en l’anàlisi de l’assimilació dels immigrants que han arribat recentment al nostre mercat de treball. Des d'aquesta perspectiva, s'ha analitzat si com a conseqüència de la transferibilitat limitada del capital humà entre països, es produeix o no una degradació ocupacional inicial que porti associada una quantiosa diferència salarial amb els nadius de similars característiques. De fet, com menys transferible sigui el capital humà d'origen, major serà la degradació ocupacional i la consegüent bretxa salarial inicial. També s'ha analitzat de manera més directa quin paper juga la portabilitat del capital humà a l'hora d'explicar el progrés econòmic dels immigrants. L’evidència obtinguda permet concloure que, a mesura que s'amplia el temps de residència al país de destinació, el capital humà es va adaptant als requeriments del mercat laboral del país hoste, especialment a través de l'experiència en el lloc de treball, però també per aprenentatge del nou idioma o fins i tot realització d'estudis. El capital humà així acumulat permet millorar posicions en l'escala ocupacional i augmentar en paral•lel els ingressos, assimilant-los amb el temps als dels nadius d'iguals característiques. Per últim, l’anàlisi del paper de les xarxes socials dels immigrants mostra un efecte positiu sobre la probabilitat de trobar feina però un pitjor emparellament en el mercat de treball.

Employee referrals and efficiency wages

Many workers believe that personal contacts are crucial for obtainingjobs in high-wage sectors. On the other hand, firms in high-wage sectorsreport using employee referrals because they help provide screening andmonitoring of new employees. This paper develops a matching model thatcan explain the link between inter-industry wage differentials and useof employee referrals. Referrals lower monitoring costs because high-effortreferees can exert peer pressure on co-workers, allowing firms to pay lowerefficiency wages. On the other hand, informal search provides fewer job andapplicant contacts than formal methods (e.g., newspaper ads). In equilibrium,the matching process generates segmentation in the labor market becauseof heterogeneity in the size of referral networks. Referrals match good high-paying jobs to well-connected workers, while formal methods matchless attractive jobs to less-connected workers. Industry-level data show apositive correlation between industry wage premia and use of employeereferrals. Moreover, evidence using the NLSY shows similar positive andsignificant OLS and fixed-effects estimates of the returns to employeereferrals, but insignificant effects once sector of employment is controlledfor. This evidence suggests referred workers earn higher wages not becauseof higher unobserved ability or better matches but rather because theyare hired in high-wage sectors.

Employee referrals and the inter-industry wage structure

This paper investigates the role of employee referrals in the labor market.Using an original data set, I find that industries that pay wage premia andhave characteristics associated with high-wage sectors rely mainly on employeereferrals to fill jobs. Moreover, unemployment rates are higher in industries which use employee referrals more extensively. This paper develops an equilibrium matching model which can explain these empirical regularities. Inthis model, the matching process sorts heterogeneous firms and workers into two distinct groups: referrals match "good" jobs to "good" workers, while formalmethods (e.g., newspaper ads and employment agencies) match less-attractive jobs to disadvantaged workers. Thus, well-connected workers who learn quickly aboutjob opportunities use referrals to jump job queues, while those who are less well placed in the labor market search for jobs through formal methods. The split of firms and workers between referrals and formal search is, however, not necessarily efficient. Congestion externalities in referral search imply that unemployment would be closer to the optimal rate if firms and workers 'at themargin' searched formally.

Comparing Random-based and k-Anonymity-Based Algorithms for Graph Anonymization

Recently, several anonymization algorithms have appeared for privacy preservation on graphs. Some of them are based on random-ization techniques and on k-anonymity concepts. We can use both of them to obtain an anonymized graph with a given k-anonymity value. In this paper we compare algorithms based on both techniques in orderto obtain an anonymized graph with a desired k-anonymity value. We want to analyze the complexity of these methods to generate anonymized graphs and the quality of the resulting graphs.

La premsa comarcal i el consum de noves pantalles

La investigació es centra en la visió dels mitjans de proximitat i el consum de d’aquests mitjans en el marc de la convergència digital a Catalunya. No és cap misteri l’aparició de nous hàbits de consum de continguts dels mitjans de comunicació nous i vells, on uns prefereixen, la premsa, la televisió i la ràdio, i d’altres amplien l’experiència i/o prefereixen la consulta de portals web, xarxes socials o continguts per internet a través de, dispositius mòbils, consoles de vídeojocs, etc. La recerca esta està dividida en dos grans blocs: per una banda, un estudi qualitatiu amb entrevistes en profunditat als responsables de mitjans comarcals sobre la seva visió com mitjà, i la seva trajectòria, i sobre els propis lectors, radiooients, i seguidors, ; i per l’altra banda, un quantitatiu mitjançant a partir d’una enquesta online a residents a Catalunya sobre el consum de mitjans. Les conclusions mostren una radiografia de l’actual ecosistema mediàtic a Catalunya.