Dimensió educativa de l'aprenentatge del discurs oral en una llengua segona o en una llengua estrangera

En un segle hem passat de considerar l'ensenyament de llengues estrangeres com una activitat marginal sense cap dimensió educativa reconeguda a considerar-lo com una activitat que cada vegada té un paper més notable en els programes deis estudiants de secundaria i que reclama més atenció en els estudis superiors. Avui dia, no és pensable una formació superior sense una comprensió ben desenvolupada de l'anglés com a llengua vehicular d'informació deis camps de coneixement més variats. Algunes formacions de caracter superior requereixen a més a més altres habilitats lingüístiques com ara parlar i escriure. La situació dominant de l'anglés, pero, no ens ha de fer oblidar que també són necessaries altres llengues si els professionals s'han de moure en un mercat de treball únic en una Europa extremadament plurilingue: i així es veura que per exemple és probablement inadequat de formar graduats i llicenciats amb perfils que els faci integrables en els sectors comercials de la indústria o les finances sense dotar-los d'uns coneixements satisfactoris de dues llengues estrangeres (a la Universitat de Barcelona, els estudiants que podrien integrar aquest grup representen actualment més d'un 20 per cent del total de l'alumnat).

Training referential communicative skills to individuals with autism spectrum disorder: a pilot study

Summary. The present study reports the effects of referential communication training in individuals formally diagnosed with autism spectrum disorder (ASD). Participants were 20 children with ASD (M age = 14.3 yr., SD = 4.2; 6 girls, 14 boys) in the role of speakers and 20 control children, who acted as listeners. They were all enrolled in mainstream compulsory education. Inclusion/exclusion criteria were defined according to the clinical diagnosis of ASD, the presence or absence of additional or associated disability, previous training in referential communication, and any drug treatment. Speakers were randomly assigned to one of two groups (trained vs untrained). Linguistic age, cognitive level, and autistic symptoms were analyzed, respectively, with the Peabody Picture Vocabulary Test (PPVT), the Wechsler Intelligence Scale (WISCR or WAISIII), and the Autistic Behavior Checklist (ABC). Communicative abilities were analyzed through two indexes related to message complexity and self-regulation. The trained group was trained in referential communication tasks (task analysis, role taking, and task evaluation), while the untrained group took part in a communicative game but without any specific communicative training. The results showed that the complexity of emitted messages had improved statistically significantly in the trained group as an effect of training. Ecological referential communication is shown to be an appropriate paradigm for studying the communicative process and its products and could be used to develop and implement a training program focused on those skills in which individuals with ASD are most deficient.

Identificació de les competències més valorades en l'entorn professional i adequació del pla d'estudis de grau en enginyeria informàtica

L'execució d'aquest projecte ha volgut reflectir quines són les capacitats professionals més valorades actualment, poder entendre quines són les condicions actuals i reflexionar sobre quina és la cobertura que els plans educatius actuals -en l'àmbit de l'enginyeria informàtica- brinden a aquesta evolució, contribuint amb aquest estudi a l'objectiu general de l'àrea de competències professionals d'apropar el món acadèmic al laboral.

Estilos comunicativos, vinculación universitaria y adaptación psicosocial

El presente estudio aborda la relación entre los estilos comunicativos de los estudiantes universitarios, su vinculación en la universidad y el nivel de adaptación psicosocial. Se analizan distintos estilos comunicativos en relación con el grado de vinculación universitaria y su influencia sobre el nivel de ansiedad, distimia, consumo de alcohol y dependencia de sustancias. Los datos han sido obtenidos mediante cuestionario administrado a una muestra representativa de 529 estudiantes universitarios. Los resultados indican la existencia de diferencias de género con respecto a algunos patrones comunicativos pero no en relación con la vinculación universitaria. Se constata también una relación estadísticamente significativa, aunque no muy elevada, entre los estilos comunicativos y la capacidad de los estudiantes para vincularse en el contexto universitario. Tanto los estilos comunicativos como la vinculación universitaria contribuyen a la explicación de la sintomatología afectiva, pero sólo los estilos comunicativos polémico y amigable contribuyen a la explicación del consumo de sustancias

Pla d'intervenció individual en la dislèxia i suport a les famílies en el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

Aquest projecte té com a objectiu principal la intervenció en un context d'educació formal, obtenir experiència professional i definir quin és realment el paper del psicopedagog. Consta de tres activitats: un taller per a pares i mares de nens amb TDAH, un pla reeducatiu per a una alumna amb dislèxia i un taller de competència social per a nens amb TEA. El procés d'investigació-acció ha regit tot el procés, el qual es basa en els principis bàsics de la LEC (12/2009) de qualitat i equitat educativa i d'atenció a la diversitat, mitjançant el model col·laboratiu des d'un enfocament educacional constructiu. La comparació entre la teoria i la pràctica ha estat un punt clau per a concloure quina és la millor metodologia a emprar per a cada cas.

L’Experimentació com a mètode de coneixement a l'escola primària : el cas de l'Arenal de Llevant

Aquest estudi consisteix en l’anàlisi de les practiques educatives que porta a terme una escola pública d’Educació Infantil i Primària, en relació a les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències. Per aquest motiu, es presenta què proposa actualment la recerca educativa sobre l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, la qual emfatitza en la necessitat de situar l’infant en el centre del seu procés educatiu, partint del seu coneixement intuïtiu, per tal que pensi, faci i comuniqui d’una manera similar a la que segueix la comunitat científica. Aquesta manera d’entendre l’educació científica és, segons els estudis actuals, condició sine qua non per a que l’alumne desenvolupi la competència científica, és a dir, aprengui ciència, aprenent com funciona la ciència i aprenent sobre la ciència. En base a aquesta teoria, s’han portat a terme observacions directes a diferents cursos, les quals s’han recollit en un diari d’observacions, per tractar d’analitzar com el centre escolar desenvolupa la pràctica educativa de les ciències en el seu dia a dia.

Promotion of learning skills in the study of economics. pilot project in the subject area of

This communication is part of a larger teaching innovation project financed by the University ofBarcelona, whose objective is to develop and evaluate transversal competences of the UB, learningability and responsibility. The competence is divided into several sub-competencies being the ability toanalyze and synthesis the most intensely worked in the first year. The work presented here part fromthe results obtained in phase 1 and 2 previously implemented in other subjects (Mathematics andHistory) in the first year of the degree of Business Administration Degree. In these subjects’ previousexperiences there were deficiencies in the acquisition of learning skills by the students. The work inthe subject of Mathematics facilitated that students become aware of the deficit. The work on thesubject of History insisted on developing readings schemes and with the practical exercises wassought to go deeply in the development of this competence.The third phase presented here is developed in the framework of the second year degree, in the WorldEconomy subject. The objective of this phase is the development and evaluation of the same crosscompetence of the previous phases, from a practice that includes both, quantitative analysis andcritical reflection. Specifically the practice focuses on the study of the dynamic relationship betweeneconomic growth and the dynamics in the distribution of wealth. The activity design as well as theselection of materials to make it, has been directed to address gaps in the ability to analyze andsynthesize detected in the subjects of the first year in the previous phases of the project.The realization of the practical case is considered adequate methodology to improve the acquisition ofcompetence of the students, then it is also proposed how to evaluate the acquisition of suchcompetence. The practice is evaluated based on a rubric developed in the framework of the projectobjectives. Thus at the end of phase 3 we can analyze the process that have followed the students,detect where they have had major difficulties and identify those aspects of teaching that can help toimprove the acquisition of skills by the students. The interest of this phase resides in the possibility tovalue whether tracing of learning through competences, organized in a collaborative way, is a goodtool to develop the acquisition of these skills and facilitate their evaluation.

Inteligencia emocional de los directivos de la Universidad de Matanzas Camilo Cienfuegos

Peer-reviewed

Case-based learning in VTLE: An effective strategy for improving learning design

This article presents preliminary research from an instructional design perspective on the design of the case method as an integral part of pedagogy and technology. Key features and benefitsusing this teaching and learning strategy in a Virtual Teaching and Learning Environment(VTLE) are identified, taking into account the requirements of the European Higher Education Area (EHEA) for a competence-based curricula design. The implications of these findings for alearning object approach exploring the possibilities of learning personalization, reusability and interoperability trough IMS LD, are also analyzed.

La dimensió social del moviment priscil·lianista en el context de l'antiguitat tardana. Heretgia, lluita contra la institucionalització eclesiàstica i contestació social.

L'any 385, Priscil·lià i la resta del grup priscil·lianista era condemnat a la ciutat de Trèveris i, fruit de la ingerència determinant de l'usurpador Magne Màxim, es convertia en el primer heretge ajusticiat pel poder secular en nom de l'Església. Els fets de Trèveris, per bé que van significar el final de la disputa entre dos grups amb posicions antagòniques vers les característiques del nou cristianisme institucionalitzat, no van aconseguir acabar amb el priscil·lianisme. El moviment perdurà, especialment a la província de la Gallaecia, i Priscil·lià va esdevenir venerat com màrtir. L'Església, mentrestant, es fracturava per culpa de la competència jurisdiccional entre la institució clerical i el poder imperial. Aquest treball intenta ser un estat de la qüestió respecte a la dimensió social d'un moviment que, més enllà de l'eterna discussió entre la seva possible catalogació com a ortodòxia o heterodòxia, intenta contextualitzar el priscil·lianisme en el seu marc històric i els convulsos anys de les transformacions de l'antiguitat tardana.

Acerca de la competencia lingüística del alumnado de origen inmigrante en educación secundaria

Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión.

Creencias y conocimiento acerca de la competencia lingüística de alumnado inmigrante: el caso de la provincia de Huesca

Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión

Conocimiento del catalán y castellano por parte del alumnado inmigrante

A lo largo de la última década en Cataluña, la heterogeneidad identitaria, lingüística, cultural y étnica ha crecido de manera importante. En consecuencia, nuestras escuelas se han transformado en centros donde la pluralidad étnica, religiosa, cultural y lingüística es cada día más evidente. Pero, a diferencia de otros territorios del Estado, una de las características fundamentales de nuestro Sistema Educativo es su organización bajo los parámetros de la educación bilingüe. De esta manera, además de un profundo dominio del catalán, lengua propia de Cataluña y lengua usada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza, se persigue un buen conocimiento de la lengua castellana. En este contexto, diferentes estudios ponen en evidencia el papel clave del dominio de la lengua de la escuela tanto de cara a garantizar el éxito escolar como para la integración y la cohesión social. Con este marco de fondo, nos situamos en el caso del Instituto de Educación Secundaria (IES) de Guissona, en la comarca de la Segarra, donde por circunstancias diversas el fenómeno migratorio ha sido muy importante a lo largo de la última década. El objetivo de nuestra investigación es el análisis de las competencias lingüísticas del alumnado de dicho centro, tomando como referencia el nivel de competencia lingüística de sus iguales autóctonos.En concreto, a partir de una muestra de 28 niños y niñas inmigrantes que fueron comparados con un grupo de 93 escolares autóctonos de su misma edad y nivel escolar, nuestro trabajo analiza el desarrollo de diferentes habilidades en lengua catalana y castellana.

La adquisición del castellano por los escolares inmigrantes. El papel del tiempo de estancia y la lengua familiar

España se ha convertido en los últimos años en el mayor receptor de inmigrantes de la Unión Europea. Consecuentemente, sus hijos e hijas se han incorporado a nuestras escuelas planteando unos retos hasta hace poco desconocidos. Uno de ellos, y tal vez el que más preocupa al profesorado, se refiere al desarrollo de niveles de competencia lingüística suficientes para poder seguir una escolaridad vehiculada a través de una lengua que en muchas ocasiones tiene poco en común con la suya propia (L1). En este contexto, a partir de una muestra de 49 niños y niñas inmigrantes que fueron comparados con un grupo de 44 escolares autóctonos de su misma edad y nivel escolar, nuestro trabajo analiza el progreso en el conocimiento de la lengua castellana y la incidencia que en ello tienen factores como el tiempo de estancia en el país de acogida y la lengua familiar. Los resultados obtenidos apuntan a un proceso lento y complejo del que no queda excluido incluso aquel alumnado cuya lengua L1 coincide con variantes hispanoamericanas del castellano.

Competencia de trabajo en equipo: definición y categorización

La competencia de trabajo en equipo se impone a la individualización laboral. El cambio de estructura y proceso de las organizaciones de la sociedad actual ha generado un gran impacto en la nueva manera de trabajar. Las tareas han aumentado su dificultad, haciendo que su resolución individual sea imposible. Es por este motivo, que las organizaciones del trabajo reclaman, hoy más que nunca, la competencia transversal de trabajo en equipo. Este constructo (Competencia de Trabajo en Equipo) recientemente nuevo en las organizaciones ofrece definiciones y modelos de categorización subyacentes que necesitan hacerse oír en el panorama sociolaboral. En esta revisión de la literatura se analizan los 4 modelos más representativos de la competencia de trabajo en equipo, a través de los cuales se propone una definición de la competencia y una posible estructura de la categorización de la misma.