552 resultados para Barris perifèrics -- Alemanya -- Ressenyes de llibres
Resumo:
En aquest article sestimen models de comportament de la demanda turstica alemanya i britnica posant mfasi a treballar amb la srie del deflactor dels preus de lhostaleria balear, tot evitant fer estimacions amb preus declarats de paquets turstics, que tenen l inconvenient de no recollir els descomptes reals de darrera hora, especialment importants en el cas del mercat britnic
Resumo:
L"article presenta les tendncies observades en la producci de llibres infantils catalans dels anys 2010 i 2011. Essencialment, la situaci no ha canviat en relaci amb els darrers anys i mant, a grans trets, unes caracterstiques similars (publicacions relacionades amb dates assenyalades, predomini de la narrativa, seguiment dels gneres de moda), tot i que s"apunten algunes variants relacionades amb la necessitat d"ampliar mercat, com ara l"augment de colleccions per a petits lectors, la presncia de ttols que aposten pel missatge educatiu, l"edici de llibres acompanyats de CD i de llibres pop-up concebuts i editats aqu. L"article tamb repassa breument les aportacions ms rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest perode.
Resumo:
L"article presenta les tendncies observades en la producci de llibres infantils catalans dels anys 2010 i 2011. Essencialment, la situaci no ha canviat en relaci amb els darrers anys i mant, a grans trets, unes caracterstiques similars (publicacions relacionades amb dates assenyalades, predomini de la narrativa, seguiment dels gneres de moda), tot i que s"apunten algunes variants relacionades amb la necessitat d"ampliar mercat, com ara l"augment de colleccions per a petits lectors, la presncia de ttols que aposten pel missatge educatiu, l"edici de llibres acompanyats de CD i de llibres pop-up concebuts i editats aqu. L"article tamb repassa breument les aportacions ms rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest perode.
Resumo:
Un recorregut per la historia de les edicions d'artista a Catalunya a travs de la cultura visual i l'art contemporani. Amb l'edici independent i la xarxa digital com dues eines fonamentals tan pels artistes -pels beneficis que l'edici pot proporcionar a la seva visibilitat i l'evoluci professional- com pels diferents agents -veuen en ella l'oportunitat de generar nous formats de relaci amb el pblic- que tenen la voluntat de treballar amb i per aquest subsector de l'ltim art contemporani. Un mbit que avui gaudeix d'una situaci creativa i productiva molt interessant i fructfera.
Resumo:
A comenament del segle XXI algunes biblioteques universitries catalanes van detectar una necessitat per la manca d'espais i la reconversi de les biblioteques fsiques dins el nou panorama educatiu europeu. Amb el mateix esperit de cooperaci que caracteritzava anteriors programes i serveis del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya), el Consorci va engegar un projecte per fer front a aquesta necessitat. Un estudi inicial va ser encarregat el 2002 i el 2003 es va trobar un emplaament adequat (una antiga caserna militar) a Lleida. La inauguraci oficial va tenir lloc el 2008. El GEPA (Garantia d'Espai per a la Preservaci de l'Accs), s un magatzem cooperatiu que t com a objectius conservar els documents de baix s, garantint la seva preservaci futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi, convertir espai per a llibres en espais per als usuaris de les biblioteques, i fer-ho estalviant espai i diners. El document presenta una breu introducci histrica sobre la gesti fsica de les colleccions de les biblioteques, i una breu descripci dels dipsits de biblioteca d'alta densitat darreu del mn com a resposta a lurgent problema de la manca d'espais. Els principals objectius de la comunicaci sn comentar el projecte arquitectnic i les seves implicacions bibliotecries, i mostrar com lequipament GEPA ha perms ladaptaci dels espais a les biblioteques universitries de Catalunya. D'una banda, el document tracta la selecci d'un vell edifici que havia de ser reformat, la determinaci de les necessitats bibliotecries, el sistema de demmagatzematge en compacte triat per guardar els documents a l'edifici, la relaci entre l'espai fsic i la gesti de la informaci, i la logstica necessria per a la crrega de documents de baix s de les biblioteques cap a lequipament. D'altra banda, mostrarem alguns exemples dels canvis fsics a biblioteques catalanes desprs de crregues de documents al GEPA.
Resumo:
L"article presenta les tendncies observades en la producci de llibres infantils catalans dels anys 2010 i 2011. Essencialment, la situaci no ha canviat en relaci amb els darrers anys i mant, a grans trets, unes caracterstiques similars (publicacions relacionades amb dates assenyalades, predomini de la narrativa, seguiment dels gneres de moda), tot i que s"apunten algunes variants relacionades amb la necessitat d"ampliar mercat, com ara l"augment de colleccions per a petits lectors, la presncia de ttols que aposten pel missatge educatiu, l"edici de llibres acompanyats de CD i de llibres pop-up concebuts i editats aqu. L"article tamb repassa breument les aportacions ms rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest perode.
Resumo:
Linfant ha de tenir loportunitat destar envoltat per una collecci de llibres que el permeti escollir les lectures que necessita a cada moment. Lescola, concretament la biblioteca escolar, ha de possibilitar aquesta trobada mitjanant un fons documental seleccionat a partir de les necessitats i els interessos dinfants i mestres. El present treball pretn recollir algunes recomanacions bsiques per a la selecci de documents a la biblioteca escolar en un marc teric inicial. En la segona part del projecte, sintenta analitzar com es porta a la prctica aquest procs en el nostre territori a partir de lanlisi de tres realitats concretes: la biblioteca escolar, la biblioteca pblica i el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat.
Resumo:
Les darreres publicacions sobre els inicis de les tcniques Freinet a les escoles de lEstat espanyol sn una bona oportunitat per conixer les aportacions dels mestres que van apostar per una renovaci pedaggica, i posen de manifest la vigncia de les prctiques del pedagog Clestin Freinet. La nostra aportaci recull i relaciona les idees principals dalguns dels estudis recents sobre les tcniques Freinet, relacionades amb laprenentatge del llenguatge, amb lobjectiu de ressenyar alguns aspectes importants de les investigacions i fer un breu reps a la figura dels mestres que impulsaren ls de la impremta a lescola, la creaci de les revistes escolars i els llibres de vida a lEstat espanyol. Propostes basades en la manipulaci, el tempteig experimental, la necessitat dexpressi de linfant, el foment de la reflexi lingstica i la creativitat, que van renovar lenfocament de laprenentatge de la lectura i lescriptura i que es reivindiquen com a prctiques tils actualment. Es pretn contribuir a la difusi del valus llegat dels mestres que van creure en una escola renovada i, al mateix temps, a la recuperaci de les bases del seu ideari pedaggic. La vitalitat de les recerques actuals s una mostra del creixent inters per recuperar les aportacions de Freinet, per conixer el nostre passat i poder reflexionar sobre la millora de la prctica docent present i de futur.
Resumo:
Les tradicions escolars deducaci artstica shan construt des de la transmissi oral i escrita de projectes i programes. Tanmateix, la concreci de les propostes legislatives, ideacionals i teriques sha expressat, fonamentalment, a travs dels documents. Tant s aix que, per exemple, la cultura escolar a lentorn de leducaci artstica sha anat conformant des dels projectes codificats en els llibres per a mestres i per a infants. Per aquest motiu en aquest article es proposa una aproximaci a aquests llibres a fi de conixer quines sn les caracterstiques dels discursos de laprenentatge artstic que shan consolidat al llarg del segle XX en el nostre entorn; aproximaci que sassaja a partir dencreuar les petjades que han deixat els llibres escolars amb la seva imbricaci o, fins i tot, negaci amb les tendncies de la pedagogia contempornia.
Resumo:
Una visi panormica de l'edici de llibres infantils i juvenils de poesia en llengua catalana durant el darrer bienni en permet fer una valoraci globalment esperanadora. Quant als creadors, s'hi han incorporat noves veus, algunes de les quals han contribut a la renovaci temtica i a la qualitat tant del llenguatge literari com del visual, han augmentat els llibres on flueix la paraula sense encarcaraments ni rimes forades i s'han publicat obres en qu la interrelaci ntima aconseguida entre paraula i imatge va ms enll de la funci ornamental de bona part d'illustracions dels llibres de poesia. En l'mbit editorial, els fenmens ms interessants del bienni sn l'aparici de tres colleccions de poesia i l'augment d'edicions en la nostra llengua i de versions de poesia d'altres cultures, algunes en edicions molt acurades. Pel que fa a la difusi i divulgaci, s'han atorgat premis a obres de creaci i a estudis sobre el gnere i s'han organitzat diverses exposicions.
Resumo:
From 2005 onwards, consolidated financial statements of listed European companies will have to comply with IFRS (IAS). Many German companies began adopting those standards in the 1990s, on a voluntary basis, because of their need to access international capital funding. Spanish companies, by contrast, are not permitted to adopt IFRS before 2005. This paper has two purposes: first, it analyses the financial impact of initial IFRS adoption on the statement of changes in equity and the income statement of individual German companies. Second, and taking into account the German experience, it focuses on the expected impacts on a sample of listed Spanish companies in two industrial sectors: chemical-pharmaceutical and fashion. Our analysis of German companies comprised all non-financial DAX groups applying IFRS plus additional listed companies in the two selected industrial sectors identified above. The impact of initial adoption of IFRS on German companies was, both individually and overall, very significant. The analysis suggests that the expected impact on Spanish companies is likely to be significant but to a lesser degree than in respect of the German companies in the study.
Resumo:
Los consorcios han sido una de las novedades ms influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los ltimos cinco aos. Su expansin territorial y en actividades los ha convertido en un fenmeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Catalua (CBUC) en el mbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperacin existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inici sus actividades de contratacin de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrnicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolucin de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visin de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratacin y accesibles remotamente a travs de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el mbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo segn los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigacin. Est previsto crear un cuarto repositorio para imgenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnolgicos sino establecer mecanismos de relacin con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrnica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.
