ZAC Éco-quartier Les Fonses Bois Vieux, Villeneuve-Tolosane

Award-winning

In vivo co-ordinated interactions between inhibitory systems to control glutamate mediated hippocampal excitability.

We present an overview of the long-term adaptation of hippocampal neurotransmission to cholinergic and GABAergic deafferentation caused by excitotoxic lesion of the medial septum. Two months after septal microinjection of 2.7 nmol a -amino-3-hydroxy-5-methylisoxazole-4-propionate (AMPA), a 220% increase of GABA A receptor labelling in the hippo- campal CA3 and the hilus was shown, and also changes in hippocampal neurotransmission characterised by in vivo microdialysis and HPLC. Basal amino acid and purine extra- cellular levels were studied in control and lesioned rats. In vivo effects of 100 m M KCl perfusion and adenosine A 1 receptor blockade with 1,3-dipropyl- 8-cyclopentylxanthine (DPCPX) on their release were also investigated. In lesioned animals GABA, glutamate and glutamine basal levels were decreased and taurine, adenosine and uric acid levels increased. A similar response to KCl infusion occurred in both groups except for GABA and glutamate, which release decreased in lesioned rats. Only in lesioned rats, DPCPX increased GABA basal level and KCl-induced glutamate release, and decreased glutamate turnover. Our results evidence that an excitotoxic septal lesion leads to increased hippocampal GABA A receptors and decreased glutamate neurotransmis- sion. In this situation, a co-ordinated response of hippocampal retaliatory systems takes place to control neuron excitability.

Off-Diagonal Magnetoimpedance Dependence of Magnetostriction and Anisotropy in Co-Based and Fe-Based Amorphous Ribbons

The object of this work is the comparison of domain structure and off-diagonal magnetoimpedance effect in amorphous ribbons with different magnetostriction coefficient. The Co66Fe4Ni1Si15B14 and Fe80B20 samples were obtained by melt-spinning. During the quenching procedure a 0.07 T transverse magnetic field was applied to some of the samples. Domain patterns obtained by the Bitter technique confirm that the differences on the samples are related to the different anisotropy and magnetostriction coefficient, and the quenching procedure. Small changes on the anisotropy distribution and the magnetostriction coefficient can be detected by the off-diagonal impedance spectra as a consequence of the different permeability values of the samples

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.