Gene Set Analysis for improving genetic association studies

Introduction. Genetic epidemiology is focused on the study of the genetic causes that determine health and diseases in populations. To achieve this goal a common strategy is to explore differences in genetic variability between diseased and nondiseased individuals. Usual markers of genetic variability are single nucleotide polymorphisms (SNPs) which are changes in just one base in the genome. The usual statistical approach in genetic epidemiology study is a marginal analysis, where each SNP is analyzed separately for association with the phenotype. Motivation. It has been observed, that for common diseases the single-SNP analysis is not very powerful for detecting genetic causing variants. In this work, we consider Gene Set Analysis (GSA) as an alternative to standard marginal association approaches. GSA aims to assess the overall association of a set of genetic variants with a phenotype and has the potential to detect subtle effects of variants in a gene or a pathway that might be missed when assessed individually. Objective. We present a new optimized implementation of a pair of gene set analysis methodologies for analyze the individual evidence of SNPs in biological pathways. We perform a simulation study for exploring the power of the proposed methodologies in a set of scenarios with different number of causal SNPs under different effect sizes. In addition, we compare the results with the usual single-SNP analysis method. Moreover, we show the advantage of using the proposed gene set approaches in the context of an Alzheimer disease case-control study where we explore the Reelin signal pathway.

Llegint Cinema. Anàlisi de la representació de la malaltia mental en el setè art

El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.