923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
This article provides an in-depth study of long-term female unemployment in Catalonia.Long-term unemployment statistics reveal which social groups are most likely to experience difficulty re-entering the labour market. In this case, we found that women are mainly affected by this type of labour exclusion, in particular poorly qualified, working-class women who are aged over 45 and with family responsibilities.The article aims to explore how the overlapping of factors such as gender, age, social class, origin and the division of work based on gender are related to long-term female unemployment. Moreover, we were able to detect which conceptual tools provide us with the production/reproduction paradigm so as to be able to analyse the future of female unemployment. The methodology we used combines quantitative and qualitative approaches. On the one hand, the analysis of secondary statistical data focusing on Catalonia is useful in understanding the situation from a macro-social perspective. On the other hand, an exploratory discussion group enables us to investigate social imaginary practises among unemployed working class women aged over 45. This discussion group was held in Igualada -capital of the Anoia region - an area of Catalonia deeply affected by unemployment in the current economic crisis.
Resumo:
Lhabitatge objecte daquest projecte final de carrera s anomenat popularment com a CalParent, i est situat al carrer Nou n 15 del municipi de Biure, a la comarca de lAlt Empord. suna tpica edificaci entremitgeres de poble, formada per planta baixa, planta pis, planta segonpis, terrat, i un pati a la part posterior de ledifici.La faana principal est orientada al sud-oest i la faana posterior a nord-est, quedant lesaltres dues faanes que formen ledifici en contacte amb els edificis vens.Biure dEmpord forma part de la comarca de lAlt Empord, provncia de Girona. Elterme municipal es troba a 81 m daltitud i disposa duna superfcie de 10 Km2. Els lmits delterme municipal sn al nord amb Darnius i Capmany, a lest amb Masarac i Peralada, al sud ambCabanes i Pont de Molins i a loest amb Boadella dEmpord
Resumo:
En aquest treball es presenten alguns dels aspectes ms destacats de la fonologia del catal parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja tamb una anlisi de la variaci observada entre els diferents municipis i entre les dues franges dedat enquestades
Resumo:
Les obres dacondicionament i millora del riu Gell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, ms fruit de la improvisaci i poca lgica de lAdministraci que d'una bona poltica de planificaci hidrulica. Les obres mes recents, (transvasament Gell-Marroc.Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Per cal insistir un cop ms; d'en el 1970 i fins avui dia, el riu Gell no ha sofert cap ms avinguda important, si b s cert que Girona no n'ha patit cap daquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes s un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura lescs perode de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'poca de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una poca formativa en la histria de Catalunya. Per tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de comenament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulm proper a les terres del regne franc. Ms endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingu la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqu en primera lnia i, tamb, protagonitz les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions
Quan la carretera traeix el paisatge: La C-260 de Figueres a Roses, un exemple de banalitzaci i caos
Resumo:
Descripci i anlisi de levoluci del paisatge de lAlt Empord relacionada amb levoluci de la carretera C-260 de Figueres a Roses, ara convertida en autovia
Resumo:
Carta de Maringela Vilallonga dirigida a Antoni Badia i Margarit a propsit de lobra daquest ltim Les Regles desquivar vocables i la qesti de la llengua on Vilallonga li transmet les seves impressions sobre lobra. La carta va ser llegida a la presentaci de la mateixa a lIEC lany 2000
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Estudi de la connectivitat fluvial del riu Fluvi en relaci a languila europea (Anguilla anguilla). Sidentifiquen les barreres fsiques transversals del curs principal daquest riu, es valora la connectivitat longitudinal mitjanant lndex de connectivitat fluvial (ICF) i es proposen mesures correctores per tal de millorar la migraci de languila i el moviment natural daltres espcies
Resumo:
Estudi de la distribuci del pteridfit invasor Azolla filiculoides al tram mitj-baix del riu Ter, entre El Pasteral i la seva desembocadura, anlisi dels factors ambientals que afecten el seu creixement i descripci del cicle biolgic. Es proposen diverses pautes per a la seva gesti
Resumo:
Estudi del camp de golf PGA Catalunya de Caldes de Malavella, laigua de reg, s de models nrdics poc adequats al clima mediterrani, tipus de gespa i integraci del camp al medi. Es proposen una srie de mesures per tal de millorar leficincia dels diferents processos i obtenir aix un benefici ambiental i econmic
Resumo:
El treball pretn donar unes pautes generals de com actuar en una zona cremada desprs dun incendi, tant pel que es refereix als treballs durgncia, com el que fa referncia als treballs destinats a la restauraci, concretament, estudia el cas de lincendi que va patir el masss del Montgr el setembre de 2004, tenint en compte que aquesta zona forma part dels espais PEIN de Catalunya, es troba proposada com a zona ZEPA per la Xarxa Natura 2000 i es preveu la seva integraci en un nou Parc Natural
Resumo:
En primer lugar se identifican las distintas rutas del Cam de Sant Jaume en la provincia de Girona con el objetivo de determinar cules han sido las principales rutas que los peregrinos han utilizado para su peregrinacin hacia Santiago de Compostela dentro de la provincia de Girona. En segundo lugar se establecen los elementos que determinan que un itinerario concreto est comprendido en el Camino de Santiago para lo cual se analizan las rutas y se buscan los componentes que tienen una relacin directa con la peregrinacin a Santiago de Compostela, bien por ser elementos descriptivos del Santo, bien por ser elementos que a lo largo de la historia se han atribuido a los peregrinos que peregrina a Santiago de Compostela. En tercer lugar se analiza el recorrido del Cam de Sant Jaume elegido por la Generalitat de Catalunya, se examinan los servicios que ofrece y las carencias o insuficiencias que posee. Finalmente se establece la confeccin de propuestas de mejora y las acciones pertinentes para corregir las debilidades que en su caso puedan tener estos itinerarios
Resumo:
Estudi de la reorientaci productiva duna finca amb espcies hortcoles i aromtiques autctones de la zona del Maresme. Per a obtenir les condicions ptimes de producci sinstallaran tots els equips i mitjans auxiliars necessaris. La finalitat del projecte s produir espcies autctones de la comarca del Maresme que a posteriori sintentaran comercialitzar al detall dins la mateixa finca. Les espcies que no es venguin directament a la finca es vendran a minoristes que les portaran principalment al mercat local beneficiant-nos aix, del valor afegit que poden tenir les espcies autctones. No es descarta comercialitzar el producte, que aniria al minorista local, a alguna empresa del sector alimentari
