Maneig de les dades d'un escàner làser (LiDAR) per a l'obtenció de paràmetres vegetatius en fruiters (perera) i vinya

Aquest projecte té com a finalitat desenvolupar un sistema no destructiu per a la caracterització de les plantacions de vinya i d’arbres fruiters mitjançant la utilització d’un sensor làser (LiDAR - Light Detection and Ranging). La informació obtinguda ha de permetre estudiar la resposta del cultiu a determinades accions (poda, reg, adobs, etc.); i també realitzar tractaments fitosanitaris adaptats a la densitat foliar del cultiu. La posada a punt del sistema (software i hardware) es va realitzar a escala reduïda mitjançant proves de laboratori sobre un arbre ornamental. Obtenint la configuració del sensor LiDAR més adequada i la calibració de tot el sistema. L’any 2004 van realitzar assajos en plantacions de pomera, perera, cítrics i vinya. L’objectiu era posar a prova el sistema i obtenir dades dels cultius. Amb la introducció de canvis i millores en el sistema i en la metodologia de treball, l’any 2005 es van realitzar nous assajos, però només en perera Blanquilla i en vinya Merlot. En tots els assajos s’escanejaven unes franges de vegetació concretes i posteriorment es desfullaven manualment per a calcular-ne l’Índex d’Àrea Foliar (IAF). Les dades obtingudes amb el sensor LiDAR s’han analitzat mitjançant l’aplicació de la metodologia desenvolupada per Walklate et al.(2002) i s’han obtingut determinats paràmetres vegetatius de cultiu, que posteriorment s’han correlacionat amb l’Índex d’Àrea Foliar (IAF) obtingut de forma experimental. La capacitat de predicció de l’Índex d’Àrea Foliar (IAF) per part dels diferents paràmetres calculats es diferent en cada cultiu, essent necessàries més proves i major nombre de dades a fi d’obtenir un model fiable per a l’estimació de l’IAF a partir de les lectures del sensor LiDAR. L’estudi de la variabilitat de la vegetació mitjançant l’anàlisi de la variabilitat del Tree Area Index (TAI) al llarg de la fila ha permès determinar el nombre mínim necessari d’escanejades acumulades per a l’estimació fiable de l’Índex d’Àrea Foliar. Finalment s’ha estudiat la incidència de l’alçada de col•locació del sensor LiDAR respecte la vegetació.

El tratamiento de los coloquialismos en los diccionarios didácticos: análisis lexicográfico, lexicológico y pragmático

Aquest treball pretén contribuir d'una manera significativa a les investigacions que fins al moment s'han portat a terme sobre el lèxic col·loquial i els diccionaris didàctics. S'analitzen, des d'un punt de vista lexicogràfic, lexicològic i pragmàtic, els mots que apareixen etiquetats amb la marca de col·loquial o semblant. Es reflexiona, també, sobre l’adequació de les marques, el tipus de lèxic que es recull i la informació que apareix en relació amb l’ús que els parlants fan d’aquestes veus. En definitiva, es demostra la importància de la presència dels col·loquialismes en l’ensenyament i en els diccionaris didàctics

Anàlisi de la usabilitat web del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

En el present treball farem un anàlisis complet de la usabilitat del lloc web del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tant des de el punt de vista heurístic com de l'ús en entorn real. Identificarem els punts forts i dèbils i, finalment, farem una proposta breu de millora i treball futur. Volem d'aquesta manera millorar l'experiència del ciutadà amb la institució i la qualitat de la seva relació.

La nocturnitat en la il·luminació dels clips musicals actuals

Peer-reviewed

XI Jornada Tècnica de l'Arròs

La jornada tècnica de l’arròs es consolida com una plataforma per presentar els resultats dels últims assajos i projectes d’investigació que s’estan duent a terme al Delta de l’Ebre associats al cultiu. Per una altra banda, és un punt de trobada entre tècnics, empreses i arrossers que permet l’intercanvi d’experiències i opinions. Un any més, us animem a participar en aquesta jornada tècnica que abordarà una gran varietat de temes relacionats amb la sanitat vegetal, l’agronomia del cultiu i el medi ambient.

L'enigma sobre l'origen dels mamífers s'amaga en un petit crani

ELS MAMÍFERS CONSTITUEIXEN EL GRUP D'ANIMALS més complex des del punt de vista morfològic i de comportament. Actualment hi ha unes 5.500 espècies, però la seva diversitat ha anat variant al llarg del temps. Molts mamífers prehistòrics encara són un enigma en termes científics, ja que de la majoria se n'han trobat únicament petites restes fòssils, com dents aïllades i fragments d'os i de crani a partir dels quals és complicat construir un perfil general. Els avantpassats dels mamífers menys coneguts són els gondwanaterians, molt abundants durant els períodes cretàcic i paleogen, fa entre 23 i 146 milions d'anys. David W. Krause i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Alemanya i Madagascar, han publicat un article a Nature en què descriuen les característiques d'un crani complet de vintana, un mamífer prehistòric que pertanyia al grup dels gondwanaterians, trobat a Madagascar.

Innovació oberta per sortir de la crisi econòmica

L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats

La influència de l’Educació Física de l’ESO sobre els hàbits fisicoesportius en adolescents de l’IES Alt Berguedà

És de vital importància conèixer els hàbits fisicoesportius dels adolescents com a punt de partida per a la promoció d’estils de vida saludables. Aquesta promoció en l’àmbit educatiu en gran mesura es realitza a través de l’Educació Física, mostrant-se com a un dels principals objectius d’aquesta assignatura al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria. Amb aquesta funció tant important cal saber si l’EF influeix en l’adquisició i manteniment d’aquests hàbits per tal d’adaptar-la a les necessitats dels alumnes. Per aquest motiu en el present treball s’analitzen els hàbits esportius, els motius de pràctica i la influència que té l’EF de l’ESO sobre aquests a 74 adolescents de 3r i 4rt d’ESO de l’IES Alt Berguedà. Els resultats mostren que el 78% dels enquestats realitzen alguna activitat fisicoesportiva de forma regular. En relació als motius de pràctica tant en nois com en noies és perquè els agrada l’esport (30% i 25% respectivament). Pel què fa a la influència de l’Educació Física aquesta es mostra pràcticament inexistent on tan sols un 18% dels enquestats ha respost que els hagi influït bastant o molt positivament en els seus hàbits fisicoesportius. Per tant, des de l’àmbit educatiu cal reflexionar sobre com adaptar l’EF per influir en els hàbits dels nostres adolescents.

La marca como agente creador de contenido multiplataforma transmedia: la transformación de Red Bull

En els últims anys la comunicació ha evolucionat a causa de la digitalització de la societat i l'aparició de múltiples plataformes socials. Per això, aquesta investigació busca analitzar com ha canviat l'entorn comunicatiu, fins a quins nivells ha afectat això a les marques i als consumidors prenent com a punt central d'aquest projecte la transmedialitat, les seves característiques i les seves funcions. A més, analitzarem tots aquests canvis aplicant els coneixements teòrics a la campanya Red Bull Stratos, que per a molts va marcar un abans i un després en la història del màrqueting de continguts.

Richard Rorty i una aproximació pragmatista al liberalisme polític de John Rawls

Aquest article es proposa explorar la possibilitat d'apropar a la concepció del liberalisme polític metafilosòfic de John Rawls des del punt de vista pragmatista de Richard Rorty. La proposta està motivada per les similituds que es poden observar entre elles respecte de la finalitat i la sortida d'una concepció política. El resultat final de l'article és ambigua: d'una banda, no sembla tan descabellat afirmar que la teoria de Rawls es pot llegir sense més dificultats des d'una perspectiva pragmàtica, d'altra banda, hi ha alguns aspectes importants en els quals un liberalisme polític de Rawls segueix sent incompatible amb una concepció política de Rorty

La zona lacustre de Banyoles (Girona, España)

Descripció de la zona lacustre de Banyoles des del punt de vista geològic i hidrogeologic

Zona lacustre de Banyoles

Descripció de la zona lacustre de Banyoles des del punt de vista geològic i hidrogeològic

Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius

L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nominals al llarg del text, i l'efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l'estudi analitza des d'un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s'apliquen sovint aquesta mena de criteris. Paraules clau: català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil. The goal of this article is to analyse the main criteria recommended by style guides aimed at making women more visible or, in other words, to make a non-sexist use of language. I will concentrate on two main aspects: the syntactic-semantic and the discursive. From a syntactic-semantic point of view, the main elements being studied are those related to coordination, agreement and repetition or omission of elements (for instance, noun specifiers), and also the way the different options chosen affect the meaning of the sentence. From a discursive and stylistic point of view, the elements analysed are those related to coreference, that is, the relationship between the different ways of expressing a same referent through different elements in the text, and the effect they produce in the text as a whole. Having this as the main goal, the study analyses from a qualitative point of view the data from a corpus in three different areas (politics, administration and education), which often apply this kind of criteria. Keywords: Catalan, non-sexist language, female linguistic visibility, syntax, cohesion, co-reference, androcentric language, style

'Selfies' i dolor social

D'uns anys ençà m'he fixat que, cada cop amb major freqüència, moltes persones immortalitzen el moment fent-se una selfie, malgrat vagin en grup. El fenomen de les selfies ha pres molta volada, especialment però no únicament entre els joves, els quals s'afanyen a penjar-les a les xarxes socials. Segurament, la facilitat que ofereixen els mòbils i les tauletes justifica part d'aquest increment. Tanmateix, fa l'efecte que qui es fa la selfie està més enamorat d'ell mateix que no pas interessat per l'activitat que està realitzant, les persones amb qui la comparteix o la bellesa o la història de l'indret on es troba. Fins a cert punt recorda el que li passava al Narcís mitològic, enamorat del seu reflex. A mitjan març, la revista PNAS va publicar un article que començava dient: 'El nivell de narcisisme està incrementant entre la joventut occidental, i contribueix a la generació de problemes socials com ara les agressions i la violència'[...].

El ghetto de Venècia: de reducte jueu a patrimoni cultural i recurs turístic

Aquest article analitza el projecte de transformació del Ghetto de Venècia de reducte jueu i punt obscur de la ciutat, a producte cultural i turístic de primer ordre; un projecte en el qual hi han col·laborat tant la mateixa comunitat jueva veneciana com les diferents administracions públiques i institucions privades interessades en la conservació i promoció d'aquest patrimoni. Aquest estudi analitza aquesta transformació. Per a la seva delimitació, es va dur a terme una anàlisi documental de la informació generada per diferents institucions culturals i turístiques, així com entrevistes amb els actors mateixos, relacionats tant amb la recuperacíó com amb laposada en valor del patrimoni jueu de la ciutat de Venècia.