Lideratge i funció directiva. Ofici o actitud? (líder, innovador, emprenedor) (autoestima?)

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a l’assoliment de metes i objectius predeterminats. El líder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referència als recursos i aptituds que té un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si són innates o adquirides) per tant ens fiquem en un “lio” (habilitats, competències, aptituds, etc.. etc…). Parlem de coneixement. En l’àmbit de l’economia del coneixement “es allò que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a l’acció”. Aquí ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, “l’acció” son precisament el que han de fer les persones en relació a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulació - estandardització, entrenament, es el mon de l’experiència). Canviar els comportaments es el mes difícil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estiguéssim parlant de coneixements “memoristics” o de procediment que son molt mes fàcils de formar.

Perfil complet d'usuari per a la xarxa KPAX

Nova funcionalitat per a la xarxa KPAX. Perfil complet de l'usuari que mostra els reconeixements (badges) rebuts per la seva participació en els jocs així com les habilitats acreditades mitjançant els premis aconseguits gràcies als bons resultats obtinguts en el desenvolupament de les partides.

La dinamització dels grups d'estudiants adolescents

En aquest article es fa una refl exió inicial sobre la importància de la dinàmica del grup (DG) d’adolescents en els entorns acadèmics de Secundària, la seva evolució i la seva infl uència en el rendiment. Així mateix, es comenta el paper de les tècniques de dinàmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, el diàleg, la crítica i l’acord. Després d’una breu descripció de la situació actual de la DG a Secundària, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i l’elaboració i actualització del PAT com una estratègia de millora en els temps líquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i d’algunes tècniques específi ques per part dels tutors de Secundària com també la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les pròpies versions perquè s’adeqüin a la situació del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. L’aprenentatge experiencial dóna eines per a millorar la confi ança en la capacitat de superació de la persona a través de l’autoconeixement i la interacció amb els altres companys de classe.

Neuropsicologia i educació

En aquest article pretenem plantejar una visió del procés de desenvolupament de les funcions cognitives del nen des del vessant del desenvolupament cerebral, a partir de les aportacions de les principals teories neuropsicològiques. En aquest sentit, doncs, presentem els models teòrics de funcionament cortical cerebral, des de les teories d’Alexander Luria fi ns als nous plantejaments més actuals sobre el funcionament en xarxes neurals. En aquest sentit, expliquem el desenvolupament de les funcions superiors del nen en base al procés de desenvolupament de les diferents àrees cerebrals, tenint present la important relació entre les bases genètiques del desenvolupament i la relació amb l’entorn on el nen creix. La interacció entre l’àmbit escolar i el procés evolutiu dels infants és clau per al seu propi desenvolupament, ja que, juntament amb el context familiar, l’escola és un dels principals entorns relacionals del nen. En aquest sentit, presentem els diferents canvis relacionats amb el desenvolupament cerebral que tenen lloc en cada un dels principals moments evolutius, tenint present, alhora, el procés educatiu del nen en l’àmbit escolar. Finalment, fem referència a les bases neurobiològiques del procés d’adquisició del llenguatge i lateralització cerebral de funcions cognitives, processos bàsics per a la comunicació del nen amb l’entorn i per al seu procés d’aprenentatge.

Maltractament de dones autòctones i immigrants : diferències en simptomatologia, personalitat i qualitat de la relació de parella

El maltractament vers les dones en les relacions de parella no és exclusiu de cap grup sociocultural. En el nostre país són molt escassos els estudis empírics sobre dones immigrants que pateixen una situació d’abús, i sobre les diferències respecte a les dones autòctones. Els objectius d’aquest treball són: 1) descriure i diferenciar les circumstàncies del maltractament en la relació de parella que pateixen les dones autòctones i les immigrants; 2) comparar la qualitat de la relació de parella d’ambdós grups; i 3) avaluar i comparar els perfils de personalitat, la simptomatologia clínica i la possible psicopatologia de les dones autòctones i immigrants. Es realitza una entrevista semiestructurada i s’administra el Millon Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999) i la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), a 32 dones autòctones i 16 immigrants (N=48) que consulten en un servei d’atenció psicoterapèutica. En contrast amb altres estudis, els resultats indiquen que les dones autòctones presenten un perfil psicopatològic més greu i valoren més deficientment la qualitat de la seva relació de parella. Paraules clau: dones maltractades autòctones i immigrants, circumstàncies del maltractament, perfi ls de personalitat, simptomatologia clínica i psicopatologia.

Determinants of science-based cooperation: evidence in a sample of small and micro firms

We study the determining factors of cience-based cooperation in the case of small and micro firms. In this research, we propose an analytical framework based on the resource-based view of the firm and we identify a set of organisational characteristics, which we classify as internal, external and structural factors. Each factor can be linked to at least one reason, from the firm¿s point of view, to cooperate with universities and public research centres. Each reason can, in turn, be used as an indicator of a firm¿s organisational needs or organisational capacities. In order to validate the theoretical model, we estimate a logistic regression that models the propensity to participate in science-based cooperation activities within a sample of 285 small and micro firms located in Barcelona. The results show the key role played by the absorptive capacity of new and small companies.

Beyond the Net Generation debate: A comparison between digital learners in face-to-face and virtual universities

This paper is based on the hypothesis that the use of technology to support learning is not related to whether a student belongs to the Net Generation, but that it is mainly influenced by the teaching model. The study compares behaviour and preferences towards ICT use in two groups of university students: face-to-face students and online students. A questionnaire was applied to asample of students from five universities with different characteristics (one offers online education and four offer face-to-face education with LMS teaching support).

Herramientas digitales de trabajo colaborativo para comunidades de práctica (2ª Ed)

Peer-reviewed

Temporal issues in e-learning research: A literature review

Peer-reviewed

Lossless Image Data Embedding in Plain Areas

This letter presents a lossless data hiding scheme for digital images which uses an edge detector to locate plain areas for embedding. The proposed method takes advantage of the well-known gradient adjacent prediction utilized in image coding. In the suggested scheme, prediction errors and edge values are first computed and then, excluding the edge pixels, prediction error values are slightly modified through shifting the prediction errors to embed data. The aim of proposed scheme is to decrease the amount of modified pixels to improve transparency by keeping edge pixel values of the image. The experimental results have demonstrated that the proposed method is capable of hiding more secret data than the known techniques at the same PSNR, thus proving that using edge detector to locate plain areas for lossless data embedding can enhance the performance in terms of data embedding rate versus the PSNR of marked images with respect to original image.

Algoritmos genéticos para la anonimización de grafos

Peer-reviewed

Parc Tecnològic de la Catalunya Central a Manresa

L’objecte del concurs consisteix en la selecció d’una proposta d’ordenació del parc tecnològic que s’ha de desenvolupar en els terrenys situats al nord de la ronda de Manresa i compresos entre el terme municipal de Sant Fruitós de Bages, la línia de ferrocarril entre Manresa i Sallent i l’antiga fàbrica del Guix, qualificats com a parc tecnològic per la modificació del Pla general actualment en tràmit.El projecte proposa un nou recorregut que posa en relació dues peces emblemàtiques del lloc, la antiga fàbrica del Guix i el Parc de l’Agulla.És tracta d’una arquitectura oberta, permeable i urbana que aposta per una clara estructuració dels moviments de vehicles i persones. Un dibuix en secció que garanteix la integració en el paisatge, el manteniment de les visuals i la consolidació dels magnífics espais lliures que s’estenen entre les ciutats de Manresa i Sant Fruitós.El concurs restringit per al desenvolupament del parc tecnològic de la Catalunya Central va ser convocat al setembre de 2005 i el veredicte del Jurat el 27 de desembre del mateix any 2005.

Classificació i reconeixement de vídeo

El principal objectiu d’aquest projecte és aconseguir classificar diferents vídeos d’esports segons la seva categoria. Els cercadors de text creen un vocabulari segons el significat de les diferents paraules per tal de poder identificar un document. En aquest projecte es va fer el mateix però mitjançant paraules visuals. Per exemple, es van intentar englobar com a una única paraula les diferents rodes que apareixien en els cotxes de rally. A partir de la freqüència amb què apareixien les paraules dels diferents grups dins d’una imatge vàrem crear histogrames de vocabulari que ens permetien tenir una descripció de la imatge. Per classificar un vídeo es van utilitzar els histogrames que descrivien els seus fotogrames. Com que cada histograma es podia considerar un vector de valors enters vàrem optar per utilitzar una màquina classificadora de vectors: una Support vector machine o SVM