Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)

INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre país (Espanya, 1982-2002); específicament, sobre els principals episodis contemporànisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos paràmetresdelimitadors bàsics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició política ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produí pel 1982, amb el primer relleu democràtic i pacífic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació política excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat política quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).

Caracterización arqueométrica de la cerámica común producida en la villa romana de Sa Mesquida (Mallorca)

En la villa romana de 5a Mesquida, situada en el oeste de Mallorca, se han localizado hasta la fecha un horno y dos escombreras que indican la producción de cerámica común en el yacimiento. El presente artículo expone los resultados de la caracterización arqueométrica por fluorescencia de rayos x, difracción de rayos X y microscopía óptica mediante lámina delgada. El estudio permite determinar el grupo de referencia de la producción del taller para su posterior utilización en trabajos de difusión y comercio cerámico. A su vez, constituye el primer grupo de referencia sobre cerámica romana producida en la isla. 5e constata también la existencia de algunas contaminaciones y alteraciones que presenta la cerámica calcárea cocida a alta temperatura.

Identificación y significado de la calcita secundaria en cerámicas arqueológicas

La presencia de calcita como fase secundaria en cerámicas arqueológicas ha sido citada en diversos trabajos. Sin embargo, su identificación e interpretación han sido siempre problemáticas. La calcita secundaria se presenta bajo diferentes hábitos que deben reconocerse por microscopia óptica de luz transmitida o por microscopia electrónica de barrido. Más problemática resulta su interpretación según se trate de un aporte completamente alóctono, parcialmente alóctono o la concurrencia de ambos factores. En el presente trabajo se exponen dos ejemplos en los que se identifica calcita secundaria, pero en los que es interpretada de manera diferente. La interpretación depende de cada caso de estudio y requiere el concurso de diversas técnicas.

Caracterización arqueométrica de cerámicas argáricas del yacimiento de Los Cipreses (Lorca)

La Cultura del Argar se desarrolló a lo largo del II milenio a.C. en una amplia zona del sureste peninsular que corresponde a las actuales provincias de Almería, Granada y Murcia, parte de Jaén, Albacete y Alicante. La calidad de las cerámicas argáricas demuestra una alta especialización, un dominio de la técnica y un gran comercio de los centros alfareros. La cerámica se modela a mano y generalmente no presenta decoración, la superficie exterior pulida ofrece un brillo característico, acentuado en las piezas bruñidas. Las vasijas cerámicas tuvieron una doble finalidad: vajilla de cocina y cerámica funeraria. El yacimiento de Los Cipreses se encuentra emplazado en el Complejo Alpujárride con afloramientos de carácter metamórfico que corresponden a filitas y cuarcitas.

Chemical variability in clays and pottery from a traditional cooking pot production village: Testing assumptions in Pereruela

This paper explores analytically the contemporary pottery-making community of Pereruela (north-west Spain) that produces cooking pots from a mixture of red clay and kaolin. Analyses by different techniques (XRF, NAA, XRD, SEM and petrography) showed an extremely high variability for cooking ware pottery produced in a single production centre, by the same technology and using local clays. The main source of chemical variation is related to the use of different red clays and the presence of non-normally distributed inclusions of monazite. These two factors induce a high chemical variability, not only in the output of a single production centre, but even in the paste of a single pot, to an extent to which chemical compositions from one"workshop", or even one"pot", could be classified as having different provenances. The implications for the chemical characterization and for provenance studies of archaeological ceramics are addressed.

Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques espatulades de la Plaça del Rei de Barcelona

Un total de vint ceràmiques altmedievals, en la major part espatulades, procedents de diversos contextos de les excavacions de Barcelona, han estat caracteritzades arqueomètricament per Fluorescència de Raigs X(FRX), Difracció de Raigs X (DRX) i Microscòpia Òptica de polarització per làmina prima (MO). Els resultats han permès establir una diversitat de produccions d"orígens possiblement locals i/o regionals.

Analcime crystallization and compositional profiles - Comparing approaches to detect post-depositional alterations in archaeological pottery

The approaches of comparative studies and profile measurements, often used in order to detect post-depositional alterations of ceramics, have been applied simultaneously to two sets of Roman pottery, both of which include altered individuals. As analytical techniques, Neutron Activation Analysis and X-Ray Diffraction have been used. Both approaches lead to substantially different results. This shows that they detect different levels of alteration and should complement each other rather than being used exclusively. For the special process of a glassy phase decomposition followed by a crystallization of the Na-zeolite analcime, the results suggest that it changes high-fired calcareous pottery rapidly, and so fundamentally that the results of various archaeometric techniques can be severely disturbed.

Pisa arcaica i ceràmica vidriada del segle XIII a Barcelona. Un estudi arqueomètric

L"estudi arqueomètric d"un lot de pises arcaiques, vaixella verda i ceràmiques comunes vidriades trobades a l"excavació arqueològica del carrer de Sant Honorat ha permès la identificació, ja en el segle XIII, d"una producció local d"aquest tipus de vaixelles a la ciutat de Barcelona, especialment gràcies a la seva similitud amb les peces produïdes al forn del carrer de l"Hospital. Les peces estudiades han estat analitzades mitjançant la fluorescència de raigs X (FRX) i la difracció de raigs X (DRX). Un grup reduït de peces ha estat seleccionat per al seu estudi mitjançant la microscòpia electrònica de rastreig (MER). Els resultats permeten la identificació de 3 grans grups químics considerats com a barcelonins, els quals engloben la major part de les ceràmiques analitzades. A més, s"ha identificat una segona producció també barcelonina, com també tres produccions de les quals ara per ara no es pot proposar una provinença segura. Tecnològicament, s"han estudiat les diferències existents entre les produccions de pisa arcaica i les ceràmiques de vaixella verda.

Qualitat i consum ceràmic de la sigillata augustal. Noves vies d'estudi i interpretació a partir de l'Arqueometria

[spa] En este estudio se presentan los resultados del trabajo realizado sobre la calidad de las diferentes producciones de terra sigillata comercializadas en época de Augusto, como paso previo al estudio del consumo. A partir de la apiicación de técnicas arqueométricas, se han establecido criterios objetivos en algunos casos, cuantitativos como son la resistencia a la ruptura de las diferentes vajillas analizadas y la adherencia y el estado de sinterización de su barniz. De este modo, ha sido posible determinar la existencia de las diversas calidades, que deben influenciar el consumo cerámico.

Chemical characterization of majolica from 14th-18th century production centers on the Iberian Peninsula: a preliminary neutron activation study

Majolica pottery is one of the most characteristic tableware produced during the Medieval and Renaissance periods. Majolica technology was introduced to the Iberian Peninsula by Islamic artisans during Medieval times, and its production and popularity rapidly spread throughout Spain and eventually to other locations in Europe and the Americas. The prestige and importance of Spanish majolica was very high. Consequently, this ware was imported profusely to the Americas during the Spanish Colonial period. Nowadays, Majolica pottery serves as an important horizon marker at Spanish colonial sites. A preliminary study of Spanish-produced majolica was conducted on a set of 246 samples from the 12 primary majolica production centers on the Iberian Peninsula. The samples were analyzed by neutron activation analysis (NAA), and the resulting data were interpreted using an array of multivariate statistical procedures. Our results show a clear discrimination between different production centers. In some cases, our data allow one to distinguish amongst shards coming from the same production location suggesting different workshops or group of workshops were responsible for production of this pre-industrial pottery.

A contribution to the study of post-depositional alterations of pottery using TL dating analysis

In luminescence dating, the potassium concentration significantly contributes to the dose rate value in the age estimation. Within this study, fine-grain thermoluminescence dating has been applied on sherds of calcareous pottery of known age, excavated at a Roman site in Mallorca, Spain. For those of the samples that showed signs of severe potassium leaching, according to chemical and mineralogical examination, the thermoluminescence analysis provided overestimated dates. By using the known archaeological age of the samples, a corrected dose rate value can be estimated which provides the potassium concentration averaged for the burial period. Finally, a step-like model can then be used to estimate the fraction of the burial period after which most of the alteration effects took place.

Comerç colonial, comensalitat i canvi social a la protohistòria de Catalunya

L'anàlisi del festeig com activitat social en les societats prehistòriques i protohistòriques, així com el seu paper en les relacions de poder, ha estat un dels temes recurrents en la literatura arqueològica generada en els darrers vint anys i referent a zones i períodes extremadament diversos. A la Mediterrània occidental i l"Europa central han estat particularment influents els treballs de M. Dietler, autor que, a partir d"un important volum de documentació etnogràfica, va proposar una tipologia de banquets en contextos socials de diferents naturaleses que és susceptible d"explicar aspectes rellevants de la documentació arqueològica coneguda de la Protohistòria a la costa mediterrània de la Península Ibèrica i la Gàl·lia entre altres, el volum i naturalesa canviants dels materials d"importació , tal com s"ha mostrat en diversos treballs més o menys recents (Dietler, 1990, 1996, 1999). Per als autors d"aquest treball, les idees elaborades per Dietler continuen essent plenament vàlides i conserven tot el seu potencial heurístic i explicatiu, per la qual cosa val la pena recordar-les breument.

Revisió crítica de les bases cronològiques de la Terra Sigillata Hispanica

Un deis principals problemes que existeixen avui en dia en I'estudi de la Terra Sigillata Hispanica és la manca d'una base correcta per a suportar les datacions proposades. Malgrat les discusions que entorn de la cronologia es plantegen actualment, el verdader problcma es troba en la seva base, donat que aquesta s'ha fonamentat sobre excavacions realitzades sense les condicions metodologiques necessaries.