903 resultados para Relacions públiques
Resumo:
Aquest llibre aprofita la efemèride del vintè aniversari de la integració de Catalunya a la UE per analitzar l´impacte de les principals polítiques europees i la seva influència en l´evolució de les polítiques a nivell català
Resumo:
El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.
Resumo:
Malgrat els esforços de la UE en la promoció de la democràcia i un compromís comú per la democràcia i els drets humans al EMP, no hi ha signes de convergència cap al model liberal democràtic propugnat per la UE. No obstant això, l'abast i la intensitat de la cooperació multilateral, transnacional i bilateral han augmentat constantment en tota la regió des de mitjans de 1990. La cooperació en el camp de la promoció de la democràcia es caracteritza per la forta dinàmica de normativa sectorial, i la diferenciació geogràfica, però està clarament situada en un marc regional i altament estandarditzat. Si bé la convergència política o la política sembla poc probable en el curt o mitjà termini, democràcia i drets humans estan fermament establerts en una agenda regional comú
Resumo:
Aquest working paper és la versió espanyola del capítulo escrit per les autores sobre la política Europea de Espanya per a un anuari alemany sobre construcció europea (W. Weidenfeld i W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuchder Europäischen Integration 2009/10, Institut furEuropäische Politik. Europa Union Verlag, en premsa). Esther Barbé escriu aquest capítol per al Jahrbuchregularmente des de l'any 1990.
Resumo:
Amb l'aprovació del programa de Tampere el 1999 la Unió Europea (UE) va començar a articular una política d'immigració cap a l'exterior, sent prioritaris els països veïns d'Europa oriental en l'establiment de l'agenda en qüestions migratòries. El contingut d'aquesta agenda inclou normes aprovades bilateralment entre la Unió i els països veïns, normes que emanen de règims internacionals i fins i tot normes pròpies del patrimoni de la Unió. Aquest Working Paper analitza sintèticament l'agenda en matèria d'immigració entre la UE i els països veïns d'Europa oriental en funció del tipus de normes que es disposen a adoptar. Per això, s'han d'observar tres subsectors de la política d'immigració (immigració irregular, immigració regular i asil) per a cada un dels tres països de l'àrea amb els que la cooperació ha estat més intensa (Rússia, Ucraïna i Moldàvia). Prova d'això és l'entrada en vigor de sengles acords de readmissió i facilitació de visats entre la UE i aquests països. L'objectiu d'aquest article és elaborar un retrat matisat de l'agenda d'immigració més ambiciosa que la UE ha dissenyat cap a l'exterior.
Resumo:
Aquest working paper és la versió espanyola delcapítulo escrit per les autores sobre la política Europeade Espanya per a un anuari alemany sobre construccióneuropea (W. Weidenfeld i W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuchder Europäischen Integration 2008/09, Institut furEuropäische Politik. Europa Union Verlag, en premsa). Esther Barbé escriu aquest capítol per al Jahrbuchregularmente des de 1990
Resumo:
'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.
Resumo:
En este trabajo se argumenta que la propuesta de Pacto Fiscal defendida por el actual Gobierno catalán es inviable constitucional y políticamente y desaconsejable en términos de racionalidad económica y administrativa. Esta reivindicación sólo servirá para excitar sentimientos de agravio dentro de Cataluña y de rechazo fuera de ella, alimentando así un sentimiento de confrontación que, aunque podría ser beneficioso electoralmente para algunos partidos nacionalistas catalanes, no serviría a los intereses de ninguna de las partes.
Resumo:
We study the effects of government spending on the distribution of consumption. We find a substantial degree of heterogeneity: consumption increases at the bottom and falls at the top of the distribution, implying a significant temporary reduction of consumption inequality. The effects of the shock display correlations of around -0.7/-0.9 with the percentage of stockholders within the decile. We interpret the results as in line and yielding support to models of limited participation where, while the Ricardian equivalence holds for rich households, for poor household, with no access to capital markets, the Keynesian multiplier is at work.
Resumo:
This paper investigates the effects of government spending on the real exchange rate and the trade balance in the US using a new VAR identification procedure based on spending forecast revisions. I find that the real exchange rate appreciates and the trade balance deteriorates after a government spending shock, although the effects are quantitatively small. The findings broadly match the theoretical predictions of the standard Mundell-Fleming model and differ substantially from those existing in literature. Differences are attributable to the fact that, because of fiscal foresight, the government spending is non-fundamental for the variables typically used in open economy VARs. Here, on the contrary, the estimated shock is fundamental.
Resumo:
En esta nota se cuestiona la tesis de que el déficit fiscal de Catalunya es mucho mayor que el que registran otras regiones con niveles similares de renta relativa en los países de nuestro entorno. Cataluña encaja perfectamente en el patrón de redistribución territorial que se observa en Estados Unidos cuando abstraemos del tamaño de la Administración Central y trabajamos con el gasto que ''vuelve'' a cada territorio por euro o dolar de impuestos soportados. Esto hace muy difícil pensar que el saldo fiscal catalán pueda ser muy inferior al que presentan las regiones ricas de los países de Europa continental, que generalmente cuentan con sectores públicos mayores y mucho más redistributivos que el norteamericano.
Resumo:
Why does the EU have an ambiguous and inconsistent democracy promotion (DP) policy towards the Mediterranean countries? This paper argues that the EU´s DP is determined by a crucial conflict of interests conceptualised as a stability – democracy dilemma. The EU has been attempting to promote democracy, but without risking the current stability and in connivance with incumbent autocratic regimes. In view of this dilemma, the four main characteristics of the EU´s DP promotion are explored, namely: gradualism, a strong notion of partnership-building, a narrow definition of civil society, and a strong belief in economic liberalisation. A fifth feature, relation of the EU with moderate Islamists, is analysed in the paper as it represents the most striking illustration of its contradictions. The paper concludes by arguing that the definition of a clear DP by the EU that considered engagement with moderate Islamists would represent a major step towards squaring its stability – democracy circle.
Resumo:
El presente working paper es la versión española del capítulo escrito por las autoras sobre la política europea de España para un anuario alemán sobre construcción europea (W. Weidenfeld y W. Wessels (Hrsg.). Jahrbuch der Europäischen Integration 2007/08, Institut fur Europäische Politik. Europa Union Verlag, en prensa). Esther Barbé escribe dicho capítulo para el Jahrbuch regularmente desde el año 1990.
Resumo:
The primary goal of this paper is to discuss how the leading position of Brazil in South America could contribute to boost security cooperation between the European Union and Mercosur. Both parties share common foreign and security policy concerns, including immigration, terrorism and drug trafficking. Through its great influence on the regional security agenda, Brazil could seek closer bilateral cooperation with Europe in tackling these global challenges, acting at the same time as a representative of regional interests.
Resumo:
A pesar de que estos compromisos comerciales especiales han implicado sustanciales transferencias para algunos países ACP participantes, éstas no han logrado, en general, la expansión del bienestar económico de dichos países. Dan soporte a ello determinados elementos influyentes tanto en el diseño como en la aplicación del Protocolo. En consecuencia, se pretende aportar líneas de mejora de la política europea de cooperación al desarrollo de los países ACP beneficiarios del Protocolo en el ámbito del azúcar, en el marco de la nueva cooperación comercial CE-ACP y la propuesta de reforma de la OCM del azúcar.