Projecte d’una nau destinada a la conservació i comercialització de fruita de 12t/dia de capacitat, situada al terme municipal de Serra de Daró

El projecte té com a objectiu la construcció d’una nau destinada a laconservació i comercialització de fruita, en concret poma de diferents varietats(Golden, RedDelicious, Royal Gala, Granny Smith i Fuji) amb tota la maquinària i les instal•lacionsnecessàries per a un correcte tractament, conservació, classificació i comercialització de lafruita.Es construirà un edifici de 3.005 m² dels quals 1.020 m² seran per al desenvolupamentdel procés productiu, 1.700 m² seran per a les cambres de conservació, i 285 m² seran perals locals de personal, oficines i sales tècniques. La parcel•la on s'ubicarà la nau industrial es troba ubicada en una zona industrial alquilòmetre 5,7 de la carretera GI-653, és propietat del promotor, té una superfície d'11.400m² i disposa de tots els serveis necessaris per exercir l'activitat

Platform pricing and consumer foresight: The case of airports

Airports have become platforms that derive revenues from both aeronautical and commercial activities. The demand for these services is characterized by a one-way complementarity in that only air travelers can purchase retail goods at the airport terminals. We analyze a model of optimal airport behavior in which this one-way complementarity is subject to consumer foresight, i.e., consumers may not anticipate in full the ex post retail surplus when purchasing a flight ticket. An airport sets landing fees, and, in addition, also chooses the retail market structure by selecting the number of retail concessions to be awarded. We find that, with perfectly myopic consumers, the airport chooses to attract more passengers via low landing fees, and also sets the minimum possible number of retailers in order to increase the concessions’ revenues, from which it obtains the largest share of profits. However, even a very small amount of anticipation of the consumer surplus from retail activities changes significantly the airport’s choices: the optimal airport policy is dependent on the degree of differentiation in the retail market. When consumers instead have perfect foresight, the airport establishes a very competitive retail market, where consumers enjoy a large surplus. This attracts passengers and it is exploited by the airport by charging higher landing fees, which then constitute the largest share of its profits. Overall, the airport’s profits are maximal when consumers have perfect foresight. Keywords: two-sided markets, platform pricing, one-way demand complementarity, consumer foresight. JEL classification: L1, L2, L93.

Implantació d’una nau industrial destinada a la fabricació de contenidors de reciclatge

El projecte s’ha realitzat a CONSTRUCCIÓ TÈCNICA INDUSTRIAL DEL TERSLU, empresa situada a Aiguaviva, municipi de Girona. Aquesta empresa es dedica a la construcció metàl•lica, però sobretot a la construcción d’estructures metàl•liques lleugeres i pesades, caldereria i manteniment industrial. L’objecte del projecte és buscar un mètode per la reducció del temps de fabricació imillorar la distribució en planta. Per a això s’han d’investigar diferents alternatives icomparar-les entre si per arribar a un resultat final satisfactori. La implantació de la nova distribució en planta com a objectiu final vol aconseguiraugmentar els beneficis globals de l’empresa. Això s.aconsegueix analitzant diferentsdistribucions, l’aplicació de diferents processos de fabricació i muntatge i augmentant lacoordinació entre el departament tècnic i el taller

Estudi d’un assecador industrial: simulació i optimització de l’assecatge de xoriç mitjançant programari informàtic CFD

Una empresa familiar d’embotits ecològics especialitzada en l’elaboració de xoriç, volampliar la seva producció. Té com apart clau el procés d’estufatge i l’assecament. Aquests processos, que tenen lloc alsassecadors, consisteixen en fer re-circular aire a unes temperatures determinades durant unscerts temps, refredant aquest aire quan surt de la sala per extreure’n part del vapor d’aiguaque conté, i tornant-lo a escalfar per poder absorbir més aigua en tornar entrar a la sala.L’abast d’aquest projecte consisteix en la descripció del funcionament dels assecadors,i la realització de simulacions de flux d’aire i temperatura per tal de poder optimitzar unassecador concret. Dins aquest assecador es faran modificacions com pot ser l’alçada lliure quequeda entre la filera més elevada de xoriç i el sostre o el radi inferior que tenen aquestsaparells per tal d’obtenir una geometria òptima d’una sala d’assecatge. L’estudi que es duu a terme consta del comportament del flux d’aire i del flux detemperatura per tal de poder observar els punts crítics i poder determinar els paràmetres queinflueixen en el seu bon funcionament

Adapting established instruments to build useful food sovereignty indicators

The recent context of global food emergency and ecological crisis has increased the relevance of people’s struggle for food sovereignty (FSv), which promotes the transformation of the dominant food system and claims ‘the right of peoples to healthy and culturally appropriate food produced through ecologically sound and sustainable methods, and their right to define their own food and agriculture systems’. Revisiting two Spanish and Catalan articles developing FSv indicators, this article aims at discussing the need and utility of developing FSv indicators at different territorial levels. Confronting these two territorial scales, the paper also identifies common steps that can facilitate other future processes of building FSv indicators. As a conclusion, the paper suggests that these processes of building indicators can contribute to providing political direction at different geographical scales for the implementation of the FSv proposal. At the same time, they favor the movement’s self-reflexivity in its practices while supporting the collective shaping of future actions

Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

An integrated model of adoption and development of e-commerce in companies

Since the mid-1990s researchers have sought to understand why some firms embark on e-commerceoperations on the Internet while others prefer to wait and see how events unfold. We still have todetermine which variables contribute to explaining the extent to which firms use e-commerce, giventhat to date the literature has not yet offered conclusive evidence on this question. The current workaims to provide an integrated vision of the set of factors influencing the e-commerce adoptionprocess. We use a sample of 2,038 firms of all types that trade their products either with otherorganizations or with end-consumers.

Factors influencing the evolution of e-commerce : an empirical analysis in a developed market economy

Peer-reviewed

Playing cat and mouse : consumer empowerment and marketing interaction on the net

Peer-reviewed

Uso del cigarrillo elctrónico en la población adulta de la ciudad de Barcelona: estudio mixto de diseño trasversal y de corte etnográfico

Introducció: Els cigarrets electrònics estan dissenyats per alliberar una solució líquida que conté substàncies químiques i nicotina o altres aromes mitjançant vaporització, i imiten l'estètica de la cigarreta convencional. Van ser dissenyats com a substituts del tabac per poder fumar sense córrer el risc de patir els efectes nocius d'aquest consum. El coneixement sobre aquests productes és molt escàs, i la seva comercialització i ús està creant gran controvèrsia en salut pública a causa dels interrogants sobre els possibles riscos per a la salut dels seus usuaris i no usuaris, la seva eficàcia per a la deshabituació tabàquica, i les possibles interferències del seu ús amb les activitats de control del tabac existents i l'aplicació del CMCT de l'OMS. Segons estudis, l'ús d'aquests dispositius s'ha expandit ràpidament, encara que de moment, no s'ha aconseguit definir un patró d'usuaris de cigarrets/cigarros electrònics ni del seu ús. Objectius: definir el patró sociodemogràfic dels usuaris de cigarrets electrònics i del seu ús en el grup poblacional estudiat, i analitzar la relació entre la dependència a la nicotina i el consum tabàquic amb l'ús d'aquests dispositius. Metodologia: consta de dues fases diferenciades però alhora complementàries constituint un estudi mixt, amb una primera fase quantitativa, en la qual es desenvoluparà un estudi observacional transversal, i una segona fase qualitativa, en la qual es desenvoluparà un estudi de tall etnogràfic. La primera fase, consta d'una primera etapa per reclutar els participants de l'estudi a través dels establiments registrats a la Cambra de Comerç de Barcelona i se'ls administrarà dos qüestionaris sobre les característiques sociodemogràfiques i el consum de tabac i l'ús dels cigarrets electrònics. En la segona etapa es recontactarà amb els participants fumadors i exfumadors per omplir un qüestionari sobre la dependència a la nicotina i al tabac previ a la utilització d'aquests dispositius i actual. A la segona fase, es realitzaran entrevistes en profunditat i es crearà un diari de camp per conèixer els motius pels que utilitzen aquests dispositius i la percepció que tenen sobre ells i el seu ús.

Emergence and development of a financial cluster: the evolution of Andorra’s banking deposits in the long-term, 1931-2007

This paper explores the origins of Andorra’s financial cluster. It shows that the free movement of currency, the protection of infant industry, and geographical concentration lie at the foundation of the cluster’s competitive advantage. Drawing on a new set of data, the paper also provides for the first time an estimate of the total deposits held by Andorra’s banks between 1931 and 2007. Based on this new information, the paper reaches the conclusion that the development of the cluster went through four distinct phases in which large companies, acting as leaders, played an important role in enhancing the cluster’s business capabilities.

El Gestor del patrimoni cultural com a generador de dinàmiques econòmiques, responsables i cooperatives en el territori a partir de la recuperació d’oficis: estudi de cas: el gestor del patrimoni cultural en el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres (2013-2014)

L’objectiu general d’aquest treball és definir les competències i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gestió del patrimoni que tenen l’objectiu de dinamitzar econòmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de l’avaluació del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperació d’oficis