La actividad de los medios tradicionales en las redes Google Plus y Linkedin

L'era 2.0 ha arribat als nostres dies i amb això, les xarxes socials ja formen part de la vida diària de molts habitants del planeta. Cada dia, milions de persones es connecten i interactuen a través d'elles amb la finalitat d'entretenir-se i informar-se. Tot això ha fet que molts mitjans de comunicació tradicionals hagin hagut de renovar-se per oferir als usuaris un servei que anys enrere ni es plantejaven i que en alguns casos els ha agafat desprevinguts. Per això, el present Treball Final de Carrera analitza l'activitat dels mitjans El País, El Mundo, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya a les xarxes socials Google+ i LinkedIn. La popularitat, la interactivitat i la influència seran factors determinants per veure quin és el mitjà que realitza un millor ús d'aquestes xarxes socials, minoritàries, que guanyen terreny en el dia a dia.

Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona: Informe d’actuacions 2012

Informe d'actuacions dutes a terme durant l'any 2012: Instal·lacions; Innovació Tecnológica; Col•leccions; Bibliotècnica; Serveis; Habilitats informacionals; Coneixement UPC; Accés a la cultura; Professionals; Organització i gestió.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Análisis y creación de un sistema informático de soporte a entidades sanitarias para la detección precoz de brotes de gripe en épocas de máximo riesgo

En este proyecto queremos analizar en el tiempo el interés general de la población respecto a una enfermedad común como la gripe, y poder relacionarlos con brotes de gripe existentes en el pasado, para de esta manera, poder extrapolar y predecir futuros brotes. Esta información, en manos de las autoridades sanitarias, puede ser de gran ayuda para poder prevenir picos de solicitudes en los servicios de urgencias, anticipándose para gestionar de manera más eficaz los recursos disponibles, consiguiendo, de esta manera, un mejor servicio a la población en general.

Estudi de l'evolució de la formació professional agrària a Catalunya

El projecte és una anàlisi profunda sobre l'evolució de la formació professional agrària a Catalunya, sobretot en els darrers vint-i-cinc anys. Parteix de la recollida i recopilació de totes les dades disponibles respecte a la formació, tan reglada o inicial, com la contínua; amb la corresponent anàlisi de les dades. A partir d'aquesta anàlisi, i de l'experiència viscuda i la visió des del lloc de treball que ocupa l'autor en l'actualitat -cap de servei de formació agrària-, s'arriba a plantejaments sobre els desajustaments que s'hi veuen en la formació agrària, i les possibles perspectives de futur de la mateixa.

Coneixements i usos lingüístics de l'estudiantat de la Universitat de Lleida (2012 / 2013). Estudi comparatiu dels resultats obtinguts el 1993/1994 amb els de l’actualitat

El treball que teniu a les mans és una recerca sociolingüística que té com a objectiu l’anàlisi dels coneixements i els usos lingüístics de la Universitat de Lleida, a partir de la comparació dels resultats obtinguts a “Coneixements i usos lingüístics de l’estudiantat de la Universitat de Lleida” (Curs 1993/1994), un estudi impulsat des dels Servei de Llengua i Terminologia l’any 1993. L’elaboració del treball es divideix en tres etapes: l’etapa d’investigació, l’etapa d’organització i l’etapa d’interpretació. La primera etapa ha estat destinada a la recollida de dades. He demanat a un total de 1046 alumnes provinents de vint-i-un graus o especialitat diferents que contestessin un qüestionari. La segona etapa consisteix en l’organització de les dades. El primer que he fet ha estat entrar els resultats de cadascuna de les enquestes al programa ACCES, el qual m’ha permès fer les posteriors agrupacions partint sempre del model de 1993. Una vegada he tingut totes les agrupacions fetes, he fet tots els percentatges, gràfiques i taules al programa Excel. Finalment, quan ja he tingut tots els gràfics i taules confeccionats he passat ja a l’última etapa del treball: la interpretació de les dades. Primer he fet una lectura de cadascun dels gràfics i taules, comparant-los posteriorment amb els resultats obtinguts el 1993. Una vegada he tingut tots els comentaris fets he passat ja al més important: la redacció de les conclusions, on intento explicar els canvis més importants que he copsat.

Competencias profesionales del ingeniero en informática (CIO)

En este trabajo se estudiarán las competencias transversales que debe poseer un ingeniero en informática para poder desarrollar con éxito las tareas del puesto de CIO (chief information officer/jefe del servicio de informática) en una organización.

Implementación de un servicio de apoyo a las convocatorias de evaluación de la investigación

Desde 2011, el Área de Programación y Calidad de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) trabaja de manera transversal con el Grupo de Servicios de Biblioteca de Apoyo a la Investigación para ofrecer un servicio de apoyo a las convocatorias de evaluación de la investigación (AQU, ANECA). Se ha hecho una apuesta institucional para que el profesorado de la UOC supere satisfactoriamente las calificaciones y reconocimientos externos exigidos para las titulaciones del centro y tenga suficiente y valorada experiencia docente e investigadora.

Base de dades per a una aplicació d'adquisició de regals en grup a través d'una xarxa social

Desenvolupament d'un sistema de BD per a una aplicació d'adquisició de regals en grup online. Una xarxa social vol oferir als seus usuaris un servei que els permeti, dins d'un grup d'amics, comprar un regal de forma conjunta per a un dels membres del grup.

Guia de contingut digital accessible

La guia de contingut digital accessible està dissenyada per donar informació pas a pas sobre com estructurar, formatar i escriure un document realitzat amb Microsoft Word, OpenOffice Writer o Microsoft PowerPoint perquè siguin accessibles. Es descriu com transformar aquests documents a format PDF i mantenir, alhora, les seves propietats d’accessibilitat. També es descriuen aspectes d’accessibilitat que cal tenir en compte a l’hora d’introduir contingut web mitjançant les Sakai i OpenCMS.

Introducció a la creació de documents digitals accessibles

Aquesta guia és una introducció a la creació de documents digitals accessibles.

Guia de Microsoft Word 2003

Aquesta guia és una introducció a la creació de documents digitals accessibles amb el processador de textos Microsoft Word 2003.

Guia de Microsoft Word 2007

Aquesta guia és una introducció a la creació de documents digitals accessibles amb el processador de textos Microsoft Word 2007.

Guia d’OpenOffice Writer

Aquesta guia és una introducció a la creació de documents digitals accessibles amb el processador de textos OpenOffice Writer 3.

Guia de Microsoft PowerPoint 2003

Aquesta guia és una introducció a la creació de presentacions digitals accessibles amb Microsoft PowerPoint 2003.