Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de recollida de dades d'activitat física provinents de dispositius wearables, en el marc d'un projecte big data de salut

Aquest treball de final de carrera vol donar una solució a un suposat encàrrec de la Unió Europea de construir una base de dades relacional que permeti emmagatzemar dades de l'activitat física dels ciutadans, obtingudes a partir de dispositius wearables, i dades de l'estat de salut i malalties diagnosticades, recollides pels sistemes informàtics dels diferents serveis de salut. Amb totes aquestes dades recopilades la nostra base de dades permetrà, a través d'aplicacions d'alt nivell, extreure informació útil que permeti conèixer l'estat de salut real dels ciutadans i dissenyar actuacions i campanyes que permetin la seva millora.

Arduino Tricorder : Aplicació Android per a la supervisió, control i adquisició de dades d'una placa Arduino

Aplicació Android per a la supervisió, control i adquisició de dades d'una placa Arduino que disposi de comuninació Ethernet i/o Wi-Fi. Creació d'interfícies dinàmiques amb diferents modalitats d'interacció: tàctil, reconeixement de veu i síntesi de veu.

Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. La caracterització arqueomètrica del taller del Carrer de Carders

Arran de la troballa d'un taller ceràmic al carrer de Carders de Barcelona, datat entre els segles XII i XIII, s'ha dut a terme la caracterització arqueomètrica de 31 individus per tal de definir les característiques químiques i petrogràfiques de la seva producció. A més, s'han contrastat els resultats amb els obtinguts per a l'altre taller del segle XIII conegut a la ciutat, el del carrer de l'Hospital. L'estudi ha permès de definir el grup de referència (GR) del carrer de Carders, com també indicar l'existència d"individus procedents d'aquesta excavació però que es relacionen amb la producció del carrer de l'Hospital. I a la inversa, l'existència d'individus procedents del carrer de l'Hospital que es relacionen amb el carrer de Carders. Finalment, entre els materials procedents del carrer de Carders s'han identificat dues noves produccions no conegudes anteriorment.

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Al TFC es desenvoluparà un magatzem de dades per tal d'explotar unes dades provinents de Twitter sobre un determinat esdeveniment col·lectiu.

Introducción a las infraestructuras de datos espaciales

Este libro «Introducción a las Infraestructuras de Datos Espaciales» se plantea con esta finalidad, eminentemente didáctica, para explicar qué es una infraestructura de datos espaciales, qué aporta sobre, y como complementa a, los sistemas de información geográfica y, sobre todo, las bases tecnológicas, normativas y de especificaciones en las que se asienta. ...

Maneig de les dades d'un escàner làser (LiDAR) per a l'obtenció de paràmetres vegetatius en fruiters (perera) i vinya

Aquest projecte té com a finalitat desenvolupar un sistema no destructiu per a la caracterització de les plantacions de vinya i d’arbres fruiters mitjançant la utilització d’un sensor làser (LiDAR - Light Detection and Ranging). La informació obtinguda ha de permetre estudiar la resposta del cultiu a determinades accions (poda, reg, adobs, etc.); i també realitzar tractaments fitosanitaris adaptats a la densitat foliar del cultiu. La posada a punt del sistema (software i hardware) es va realitzar a escala reduïda mitjançant proves de laboratori sobre un arbre ornamental. Obtenint la configuració del sensor LiDAR més adequada i la calibració de tot el sistema. L’any 2004 van realitzar assajos en plantacions de pomera, perera, cítrics i vinya. L’objectiu era posar a prova el sistema i obtenir dades dels cultius. Amb la introducció de canvis i millores en el sistema i en la metodologia de treball, l’any 2005 es van realitzar nous assajos, però només en perera Blanquilla i en vinya Merlot. En tots els assajos s’escanejaven unes franges de vegetació concretes i posteriorment es desfullaven manualment per a calcular-ne l’Índex d’Àrea Foliar (IAF). Les dades obtingudes amb el sensor LiDAR s’han analitzat mitjançant l’aplicació de la metodologia desenvolupada per Walklate et al.(2002) i s’han obtingut determinats paràmetres vegetatius de cultiu, que posteriorment s’han correlacionat amb l’Índex d’Àrea Foliar (IAF) obtingut de forma experimental. La capacitat de predicció de l’Índex d’Àrea Foliar (IAF) per part dels diferents paràmetres calculats es diferent en cada cultiu, essent necessàries més proves i major nombre de dades a fi d’obtenir un model fiable per a l’estimació de l’IAF a partir de les lectures del sensor LiDAR. L’estudi de la variabilitat de la vegetació mitjançant l’anàlisi de la variabilitat del Tree Area Index (TAI) al llarg de la fila ha permès determinar el nombre mínim necessari d’escanejades acumulades per a l’estimació fiable de l’Índex d’Àrea Foliar. Finalment s’ha estudiat la incidència de l’alçada de col•locació del sensor LiDAR respecte la vegetació.

Base de dades bursàtil basada en J2EE

El TFC s'ha basat en la creació d'una aplicació basada en tecnologia J2EE que permet obtenir informació bursàtil a través de la font d'informació de Yahoo Finances. La informació obtinguda a través d'aquesta font és de dos tipus: en forma de dades incloses en un arxiu descarregable o en forma de gràfica que el client pot veure directament a l'aplicació. Així doncs, l'aplicació permet mostrar gràfiques de preus d'accions bursàtils i també descarregar-ne arxius amb dades.

Desenvolupament d’un sistema d’informació geogràfica i d’una aplicació mòbil de consulta i recollida de dades

L’objectiu d’aquest projecte és crear un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) amb PostgreSQL per tal d’emmagatzemar les dades recollides a una finca situada al Parc Natural de la Serra Collserola, ja que allà el museu desenvolupa un programa de recerca en ecologia evolutiva. A més del SIG, s’ha desenvolupat una aplicació Android per a un dispositiu mòbil per tal de poder consultar i recollir dades de camp. I per últim, s’haurà de dissenyar, mitjançant llenguatge Python, una petita aplicació que permetrà portar a terme una transmissió bidireccional de dades entre el SIG i l’aplicació mòbil.

Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes. Dades de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Aquest document és un resum de l'estudi elaborat per l'Àngel Borrego sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació de les universitats catalanes que presenta els resultats obtinguts a partir de les respostes contestades exclusivament pel professorat de la UPC.

Els secrets de la neuroeconomia

A l'inici de la crisi financera actual (2008), la situació econòmica dels EUA s'enfonsava per la caiguda en la despesa dels consumidors d'un 6,2% el quart trimestre del 2008, xifra que va superar els càlculs del 3,8% del Govern i els del 5,4% dels analistes. L'ús de més dades objectives va reduir, però no va suprimir, l'error d'aquests. Aquell mateix any a Espanya les xifres d'atur es disparaven molt per sobre del que havia previst el Govern. El 2009, ni l'evidència constant de l'augment progressiu d'aquest no va poder canviar el discurs governamental obstinat que l'atur no arribaria a taxes tan elevades. De forma similar opera el cervell econòmic, un conjunt complex de xarxes neuronals que s'encarreguen de prendre decisions i del processament de la informació emocional i motivacional. Fins i tot amb dades reals a la seva disposició, és incapaç de no deixar-se portar per les seves pròpies expectatives [...]

Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Eina web de gestió de recollida de dades experimentals

Dissenyar i implementar una eina web que a partir de les dades recollides en el camp d'experimentació, les gestioni i les tracti adequadament per poder visualitzar-les a la pantalla a través d'una gràfica

Primeres dades sobre la reproducció de Scorpaena Notata (Pisces, Teleosti) en el Mediterrani Occidental

S'analitzen diversos caràcters morfomètrics i índexs relacionats amb la reproducció d'una mostra de 260 exemplars de Scorpaena notata. La proporció de mascles és molt més elevada que la de femelles, especialment a les talles més grosses. Les variacions estacionals de l'índex gonadosomitic (IGS) indiquen que aquesta espècie es reprodueix a l'estiu i principi de tardor, hipòtesi confirmada per l'estat de maduració de lesgònades observades. Així mateix, la disminució brusca que pateix l'index hepatosomàtic (MS) a la tardor posa de manifest que les reserves hepàtiques han estat utilitzades per a la posta

Elaboració d'una base de dades per a l'autoformació i autoavaluació de coneixements i competències en estudis científics superiors

L'objectiu principal és oferir uns recursos educatius multimèdia (en format HTML i JAVA) utilitzables en línea (Internet) o en suport autònom (CD-ROM) per a l'autoformació i l'autoevaluació ...