923 resultados para Mamífers fòssils -- Catalonia -- Crespià
Resumo:
Les pautes de consum de la nostra societat han canviat molt en els ltims anys. Sha passat d'un consum local, de productes produts molt a prop del casa, comprats en comeros petits, botiges de poble o barri, economats o mercats a consumir productes que comprem en grans superfcies o en botigues de grans cadenes, produts en grans quantitats i lluny del lloc on els adquirim. Aquesta nova manera de consumir, moltes vegades ens sembla positiva, un model de consum que ens facilita molt la vida. Podem escollir entre molta ms diversitat de productes, entre ms varietat de preus i entre molts ms llocs on comprar. La realitat, per, s molt ms complexa. Realment som ms lliures a lhora de comprar? Aquesta transformaci del consum t moltes conseqncies a nivell global: socials, poltiques, econmiques i ambientals. Conseqncies no sempre positives i sobre les que cal reflexionar. Vivim en una societat consumista, i hem passat de ser ciutadans i ciutadanes del mn a ser vistos com a consumidors i consumidores
Resumo:
Leducaci ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradici. Sn diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Cincies Naturals i Socials, tot oferint als centres all que la seva infraestructura no els permet obtenir o all que el seu context geogrfic els impedeix conixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de lEstany, constitueixen una zona de gran inters paisatgstic i natural, a ms de cultural i artstic, que comporten un gran nombre de possibilitats didctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedaggics. Per aix, amb linters de fer conixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experincia directa el treball de l'aula, va nixer lEscola de Natura de Banyoles (dara endavant EdNB)
Resumo:
Un dels grans canvis que es planteja ara, s passar dun ensenyament centrat en els coneixements acadmics a un ensenyament centrat en les competncies bsiques, on lalumne s el centre de leducaci i el professor el guia en el seu procs daprenentatge, s a dir, per ajudar-lo en ladquisici de competncies. Aquestes, posen laccent en els aprenentatges, en el qu lalumne s capa de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competncies bsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de lensenyament tradicional. Aix implica una modificaci a nivell curricular i a nivell prctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements terics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducci sin com instruments per lacci, s a dir, per a la comprensi i intervenci en situacions reals, i per un altra banda, per lampliaci amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb lmbit personal, interpersonal i social
Resumo:
El treball que es presenta a continuaci s una descripci del procs que ha seguit el Projecte Educatiu de Ciutat de Girona per elaborar-ne el propi disseny. Es defineix el PEC com a eina participativa de planificaci municipal per a la concreci de les lnies prioritries de leducaci dun territori i com a tal ha comptat dun procs marcat principalment per la implicaci ciutadana. Aquest procs ha tingut una durada de 17 mesos per en el present treball es desenvolupen, especficament, els ltims mesos on hi ha hagut una participaci ms directe i vinculant
Resumo:
Aquest projecte estudia la situaci actual dels espais Xarxa Natura 2000 del Solsons amb l objectiu de: proposar futures actuacions en el territori, donar propostes de gesti turstica sostenible per aix assegurar-ne la protecci i establir una base per a la redacci de les directrius de gesti daquests espais. Dels espais XN2000 del Solsons shan escollit dos: Les Obagues de la Riera de Madrona i el de la Ribera Salada
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Lobjectiu del projecte s determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauraci duna explotaci de vaques de llet en una zona agrcola on es practica el conreu dordi. La finca on se situa s a Cal Verd, al municipi de Llambilles, comarca del Girons. Sestudia la construcci duna nau principal on sallotjaran tots els animals de lexplotaci, un edifici annex on sinstallar la sala de munyir, la lleteria, loficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a lemmagatzematge de les dejeccions dels animals
Resumo:
El projecte Ecoauditoria de lIES Santa Coloma de Farners consisteix en: la diagnosi ambiental del centre, les propostes de les lnees d'acci, les propostes d actuaci, la valoraci i anlisi de les propostes i l autoseguiment del pla d acci indispensables per a que el centre pugui aconseguir el distintiu d'Escola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya. Incorporar l educaci ambiental en el currculum escolar s un altre dels objectius d aquest treball. Aix que es proposen activitats curriculars amb l objectiu de transmetre una major sensibilitzaci ambiental a lalumnat i a tota la comunitat educativa en general
Resumo:
Estudi sobre les riuades provocades per les pluges torrencials al municipi de Begur i proposta dun projecte alternatiu ms sostenible respecte al creat per lAjuntament sobre la gesti daquestes aiges pluvials
Resumo:
El projecte estudia la producci ecolgica de planta aromtica i medicinal com a alternativa a la producci de cereals en una de les parcelles de Mas Teulera, situada al terme municipal de Llad, a lAlt Empord, per millorar la rendibilitat econmica de la finca. Es proposa la rotaci de cultius de planta aromtica i medicinal ms adequada tenint en compte la seva adaptaci en el medi, la sortida comercial ms interessant i la compatibilitat del seu procs productiu amb les caracterstiques tcniques de lexplotaci. Es realitza a ms, un avantprojecte sobre la transformaci de la collita per a conixer les caracterstiques del procs dassecat de les plantes necessari per obtenir un producte de qualitat i amb el format adequat per a la seva comercialitzaci
Resumo:
In questo elaborato finale verr affrontato uno studio comparato dei vini dell'Emilia Romagna e della Catalogna. La tesi spazier dall'ottenimento del vino fino ai tempi attuali. Prima perci, si parler delle origini del vino fino all'attualit, della situazione mondiale del vino, cos in produzione come in coltivazione, consumo, etc. Dopo si concentrar nell'Europa, dove si analizzeranno i diversi paesi produttori, passando dopo alla produzione italiana e spagnola e infine alle regioni dell'Emilia Romagna (Italia) e della Catalogna (Spagna) dove ci sar un analisi pi dettagliata in tutti gli aspetti
Resumo:
Este trabajo propone un anlisis del proceso del catalanismo, los modelos festivos y los castells para interpretar el modo en que esta relacin es histrica y ha pasado por diferentes etapas. Si bien el catalanismo se haba aliado con las sardanas hasta los aos cincuenta, lo que se ha denominado el modelo festivo de la Catalunya Vella, a partir de este momento y con el inicio de la modernidad castellera, las alianzas se afianzan con los castells, el modelo festivo de la Catalunya Nova. Esto se produce porque los castells pueden hacer frente a los retos de la nueva realidad espaola y del nuevo nacionalismo que guiar el proceso de construccin de la Catalua en que vivimos actualmente
Resumo:
Estudi sobre la poblaci damfibis al Pla de lEstany, aprofundint en els aspectes que influeixen en la seva fluctuaci i proposta dun pla de monitoratge
Resumo:
A Besal (la Garrotxa) hi ha les restes dun mol fariner de rodet horitzontal que va deixar de funcionar a meitat del segle XX. Durant l'any 2004,lAjuntament de Besal va realitzat unes actuacions arqueolgiques a la zona dels horts, prxima al riu Fluvi, que han perms la redescoberta del Mol den Subirs, que est propulsat per la fora de laigua del canal de rec, que va parallel al riu.Actualment sestan duent a terme les obres de reconstrucci de ledifici del mol amb laintenci que torni a funcionar com ho feia antigament i convertir aquest espai en unpetit museu dedicat a aquest antic ofici, en lactualitat desaparegut. Per aix, cal reconstruir tots els elements que composen el mecanisme del mol. Per poder dur a terme aquesta feina amb el mxim rigor histric sha realitzat un treball dinvestigaci histrica i sha comparat amb molins existents a la comarca.Aquesta comparaci i anlisi de molins existents ha revelat la manca destudis tcnics sobre el rodet hidrulic tot i sser una de les parts fonamentals del mol. Daquesta forma, s desperar que un redisseny adequat del rodet permeti millorar de forma apreciable el rendiment hidrulic del mol.Sha dividit el projecte en dues parts: primer, hem definit els elements que composen el mecanisme del mol fariner hidrulic de rodet horitzontal i hem analitzat el seu funcionament. Segon, hem realitzat un estudi tcnic (hidrulic i mecnic) del rodet clssic(utilitzat en daltres molins de caracterstiques semblants). Daquesta forma, som capaos de conixer no noms el seu comportament hidrulic sin tamb com podem modificar les variables essencials del mecanisme com potncia hidrulica, parell motriu, etc
Resumo:
Estudi realitzat pels membres de la Ctedra UNESCO de Poltiques Culturals i Cooperaci amb l'objectiu d'analitzar les relacions que sestableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que t la Universitat i de lactuaci que ha de fer en lmbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposici de la comunitat universitria i, en especial dels rgans, centres, unitats i persones que en sn destinataris, tot un seguit de propostes en relaci amb la poltica universitria, en aspectes estructurals, de gesti i comunicaci, orientades sempre a lobertura de les nostres missions de formaci, recerca i transferncia
