Projecte d'implantació d'una almàssera per a una capacitat de 200t d'oli d'oliva verge extra de producció integrada al municipi del Catllar (Tarragona)

L’objecte del projecte és la implantació d’una almàssera per a l’obtenció de 200 t d’oli d’oliva verge extra produït mitjançant producció integrada, ja que aquest mètode és més respectuós amb el medi ambient. En la redacció del projecte, s’han projectat totes les instal·lacions i serveis per al correcte funcionament de l’almàssera, així com tots els documents necessaris per a la seva execució. Finalment, hi ha un estudi econòmic per valorar la viabilitat d’una indústria agroalimentària d’aquestes característiques.

Proposta de millora per a la qualitat ambiental del bosc de ribera de Santa Maria de les Franqueses

Estudi de la viabilitat de restitució del sistema fluvial de la manera més natural possible al seu pas per la partida de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer), a fi i efecte de mantenir els processos i interaccions ecològiques i hidrogeomorfològiques del sistema per tal d’aconseguir que millori la dinàmica fluvial, la capacitat d’acollida de les espècies de fauna i faciliti els seus moviments a través del corredor fluvial.

Planificació i dimensionat d’una explotació destinada a l’avicultura ecològica de carn situada al municipi de La Selva del Camp

Els objectius principals d’aquest tipus de producció són: - L’obtenció de productes alimentaris d’una alta qualitat nutritiva i organolèptica amb uns rendiments raonables. - Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per la salut humana en els productes agraris i els aliments finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera o bé derivada dels sistemes de transformació, conservació o envasat. - Evitar aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades que a més permetin unes produccions econòmicament rendibles.

Exportaciones de carbono orgánico y nitrógeno en cuencas forestales mediterráneas

Hay una falta de información de los flujos de carbono orgánico en los ríos europeos (Hope et al., 1994). Debido a esta falta de información y a que no hay ningún estudio de este tipo en ecosistemas mediterráneos con un clima más seco como es la cuenca de la Ribera Salada, surge el interés por conocer cuáles son las exportaciones en este territorio y intentarlo relacionar con los usos del suelo y otras variables territoriales o climáticas mediante el monitoreo de las aguas en tres cuencas diferentes como son Cogulers, Canalda y Ribera Salada. Por otro lado, en este trabajo también se intenta exponer la cantidad de nitrógeno exportado en las cuencas debido a que es una parte de la materia orgánica y un nutriente esencial en los ríos y en el territorio.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).

Avaluació del sistema d'esquí nòrdic a Sant Joan de l'Erm

En aquest projecte s’avaluen els possibles impactes derivats de la pràctica de l’esquí nòrdic en l’àmbit d’estudi de Sant Joan de l’Erm, situat al Parc Natural de l’Alt Pirineu. A la zona d’estudi, aquesta és la principal activitat, i és per aquest motiu s’estudien tots els fluxos energètics derivats de la pràctica de l’esquí, alhora que s’analitza i diagnostica l’estat de qualitat ambiental de totes les infraestructures de la zona. Les eines utilitzades en aquest estudi han estat bàsicament dues. Primerament, s’avalua l’estat de la qualitat ambiental de les infraestructures de l’àmbit d’estudi, amb la utilització d’un informe d’avaluació ambiental, adaptat de l’informe d’avaluació del Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. En segon terme, s’ha creat i emprat un treball de camp, que consta d’enquestes destinades als usuaris de la zona d’estudi, així com unes fitxes de camp, per tal de determinar l’estat de l’entorn natural de l’àmbit d’estudi, i analitzar la repercussió del transport dels usuaris.

Renda familiar disponible bruta, factor socioeconòmic associat amb la generació de residus sòlids urbans per habitant en els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona : anàlisis de la intensitat i forma de correlació i evolució dels nivells de generació 2000-2009

En aquest treball s’utilitzen les Quantitats de Residus Generats per Habitant (KRGH) en els diferents municipis de l’entitat administrativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant la primera dècada del segle XXI (2000 - 2011) com a indicador de sostenibilitat en matèria de Residus Sòlids Urbans (RSU). S’estudia la relació d’aquesta variable amb la Renda Familiar Disponible (RFD) i s’analitza l’evolució dels nivells de generació al llarg de la sèrie històrica per a grups de municipis amb nivells de generació ben diferenciats amb objecte d’avaluar l’efecte produït pels successos amb més impacte en matèria de gestió tal és la introducció del cànon de residus i discutir si es donen situacions d’iniquitat derivades del sistema de finançament dels serveis de gestió de residus.

The global carbon budget:a conflicting claims problem

Despite global environmental governance has traditionally couched global warming in terms of annual CO2 emissions (a flow), global mean temperature is actually determined by cumulative CO2 emissions in the atmosphere (a stock). Thanks to advances of scientific community, nowadays it is possible to quantify the \global carbon budget", that is, the amount of available cumulative CO2 emissions before crossing the 2oC threshold (Meinshausen et al., 2009). The current approach proposes to analyze the allocation of such global carbon budget among countries as a classical conflicting claims problem (O'Neill, 1982). Based on some appealing principles, it is proposed an efficient and sustainable allocation of the available carbon budget from 2000 to 2050 taking into account different environmental risk scenarios. Keywords: Carbon budget, Conflicting claims problem, Distribution, Climate change. JEL classification: C79, D71, D74, H41, H87, Q50, Q54, Q58.

Stratification of the severity of critically ill patients with classification trees

Background: Development of three classification trees (CT) based on the CART (Classification and Regression Trees), CHAID (Chi-Square Automatic Interaction Detection) and C4.5 methodologies for the calculation of probability of hospital mortality; the comparison of the results with the APACHE II, SAPS II and MPM II-24 scores, and with a model based on multiple logistic regression (LR). Methods: Retrospective study of 2864 patients. Random partition (70:30) into a Development Set (DS) n = 1808 and Validation Set (VS) n = 808. Their properties of discrimination are compared with the ROC curve (AUC CI 95%), Percent of correct classification (PCC CI 95%); and the calibration with the Calibration Curve and the Standardized Mortality Ratio (SMR CI 95%). Results: CTs are produced with a different selection of variables and decision rules: CART (5 variables and 8 decision rules), CHAID (7 variables and 15 rules) and C4.5 (6 variables and 10 rules). The common variables were: inotropic therapy, Glasgow, age, (A-a)O2 gradient and antecedent of chronic illness. In VS: all the models achieved acceptable discrimination with AUC above 0.7. CT: CART (0.75(0.71-0.81)), CHAID (0.76(0.72-0.79)) and C4.5 (0.76(0.73-0.80)). PCC: CART (72(69- 75)), CHAID (72(69-75)) and C4.5 (76(73-79)). Calibration (SMR) better in the CT: CART (1.04(0.95-1.31)), CHAID (1.06(0.97-1.15) and C4.5 (1.08(0.98-1.16)). Conclusion: With different methodologies of CTs, trees are generated with different selection of variables and decision rules. The CTs are easy to interpret, and they stratify the risk of hospital mortality. The CTs should be taken into account for the classification of the prognosis of critically ill patients.

El valor de uso recreativo de los espacios naturales protegidos. Una aplicación de los métodos de valoración contingente y del coste del viaje

En este articulo se presenta una aplicación de dos de las metodologías desarrolladas para medir los beneficios que se derivan del uso recreativo de los bienes ambientales en ausencia de mercado, el método del coste del viaje (MCV) y el de valoración contingente (MVC). La zona objeto de estudio ha sido el Parque Nacional de "Aigüestortes y Estany de Sant Maunici", situado en el pirineo catalán. El trabajo se ha estructurado de la forma siguiente. Tras una breve introducción, en los apartados Il y III se expone el modelo teórico de ambas metodologías de valoración, se analiza su aplicación y se comentan los principales problemas derivados de su uso. En los apartados IV y V se muestran los resultados obtenidos mediante ambas técnicas de valoración. En el apartado VI se comparan los resultados y se discuten algunos problemas metodológicos derivados de su aplicación haciendo hincapié en la sensibilidad de los mismos alas hipótesis consideradas. Finalmente el trabajo termina con unas reflexiones a modo de conclusión.

Background, current status and future prospects of transgenic crop plant development

Les plantes transgèniques són una part integral de l’agricultura contemporània. Durant l’any 2006 més de noranta milions d’hectàrees de plantes transgèniques van ser cultivades en vint-i-un països. Des de la comercialització de la primera planta transgènica el 1996 els nivells d’adopció d’aquests cultius han augmentat anualment amb percentatges de dos dígits. El desenvolupament i la comercialització de les plantes transgèniques van lligats estretament al comerç mundial, a la globalització, a la disponibilitat de suficient menjar, a la protecció del medi ambient i del consumidor i a la propietat intel·lectual. En aquest article exposem els avenços més recents i les tendències actuals en el desenvolupament dels cultius transgènics i de la seva utilització. També ens fem ressò d’alguns assumptes no científics que s’han de solucionar abans que aquests cultius arribin al màxim del seu potencial, proporcionant una agricultura més sostenible i ecològica. Finalment, ressaltarem la importància de com les plantes transgèniques poden contribuir en la disponibilitat de menjar i en la millora de la pobresa en els països en vies de desenvolupament.

Estudio de la distribución espacial de Cydia pomonella (L.) y Pandemis heparana (Denis & Schiffermüller) en Torregrossa (Lleida) mediante métodos geoestadísticos

El estudio de la distribución espacial de una especie por me'todos geoestadísticos se realiza mediante el conocimiento de la función semivariograma. Después de calcular el semivariograma se procede a la estimación de la variable regionalizada en cualquier punto de la zona de estudio. Esta estimación se realiza mediante técnicas de interpolación lineal llamadas «krigeado», en honor a Krige y Matheron, fundadores de la geoestadística. El «krigeado» se basa en la minimización de la varianza del error en cada punto de estudio, previamente localizado en el espacio por sus coordenadas de situación. Cydia pomonella (L.) y Pandemis heparana (Denis & Schiffermüller) son dos tortrícidos plaga del manzano y del peral. La estimación de sus poblaciones se realiza mediante trampas de feromona y es posible disponer de una amplia base de datos. El objetivo de este trabajo fue analizar la idoneidad de los métodos geoestadísticos para el estudio de poblaciones de insectos y aplicarlas al caso concreto de C. pomonella y P. heparana. Se utilizaron las capturas en 55 estaciones con trampas de feromonas (difusor de origen Wageningen) colocadas en parcelas comerciales de manzano y peral en 1996 y 1997 en el término municipal de Torregrossa (Lleida). La idoneidad de los métodos geoestadísticos quedó demostrada por el hecho de que la variable número acumulado de machos por trampa fue regionalizable. Una vez calculadas las funciones semivariograma para cada especie y año, se han dibujado los mapas de distribución mediante el uso de isolíneas. En el futuro, se plantea la posibilidad de ampliar la zona de estudio a toda la zona frutera de Lleida y analizar la influencia de variables independientes (climáticas ...) sobre la distribución espacial mediante métodos de «co-krigeado».