613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a la Universidade Estadual de Campinas, per totes les rees temtiques, durant el perode 2009-2013.
Resumo:
S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a l'Aalto University, per totes les rees temtiques i sense considerar lmits cronolgics o documentals.
Resumo:
Objecte: El present treball reflecteix l'anlisi econmica financera de les empreses gaseles de la Catalunya Central. S'han considerat les empreses gaseles per ser les empreses tractores de l'economia d'un territori i per tant ens interessa veure la seva salut empresarial en el perode analitzat. L'estudi posiciona aquestes indstries i presenta els principals indicadors econmics i financers per tal de diagnosticar la salut d'aquestes empreses en el perode 2008-2012 mitjanant una anlisi a curt i llarg termini, una anlisi de resultats i una anlisi dels canvis patrimonials i dels fluxos d'efectiu d'aquestes empreses gasela. Disseny/metodologia: Les dades utilitzades provenen dels estats comptables d'aquestes empreses de la base de dades SABI en el perode 2008-2012, en concret, es recull una mostra d'empreses industrials de les comarques de la Catalunya Centralque tenen un mnim de 5 treballadors, que tenen un creixement de les vendes en els ltims anys d'un 6% i que tenen una rendibilitat econmica mnima d'un 5% sobre les que es porta a terme l'anlisi econmica financera mitjanant l'estadstica descriptiva oportuna i una anlisi de regressions arribant a uns resultats i conclusions. Aportacions i resultats: L'estudi permet assenyalar que les empreses gaseles en aquest perode gaudeixen d'una bona salut econmica i financera, amb un redut nombre d'empreses que concentren gran part de les vendes. Sn empreses amb un creixement equilibrat ja que tenen una gesti eficient dels actius, una gesti financeraprudent (excepte per les empreses de menys nmero dels treballadors) i una bona gesti de les despeses. Sn empreses solvents, amb un endeutament acceptable, per de mala qualitat,i una rendibilitat dels actius amb tendncia a lala i dels recursos propis ms moderada. Limitacions: Seria convenient ampliar la mostra a altres comarques i arribar a dades actuals per confirmar els canvis de tendncia en l'anlisi econmica i financera. Implicacions prctiques: Permet valorar la projecci d'aquestes empreses en els ltims anys a Catalunya, per prendre les oportunes decisions econmiques al respecte. Implicacions socials: Els resultats permeten posar de manifest situacions a corregir per part de les empreses per poder seguir ben posicionades. Valor afegit: Per aquestes empreses dna informacions econmiques i financeres rellevants de la salut empresarial per assumir els reptes de futur i el manteniment de la seva posici.
Resumo:
Aquest mapa de vegetaci comprn el territori administrat per la Generalitat de Catalunya incls en el full 362 (Calaf). S'han seguit els mateixos criteris de representaci que en els fulls apareguts fins ara de la srie 1:50 000 del Mapa de Vegetaci de Catalunya. La informaci que hi donem permet una lectura a diferents nivells, segons els interessos de l'usuari. Aix, pel que fa a la interpretaci del paisatge, hom hi aplica tres graus daproximaci distints: la fisiognomia de la vegetaci, les unitats de vegetaci actual i els dominis potencials. La versi del mapa en format shapefile est georeferenciada segons el datum ETRS89.
Resumo:
The publication of the fourth IPCC report, as well as the number of research results reported in recent years about the regionalization of climate projections, were the driving forces to justify the update of the report on climate change in Catalonia. Specifically, the new IPCC report contains new climate projections at global and continental scales, while several international projects (especially European projects PRUDENCE and ENSEMBLES) have produced continental-scale climate projections, which allow for distinguishing between European regions. For Spain, some of these results have been included in a document commissioned by theState Agency of Meteorology. In addition, initiatives are being developed within Catalonia (in particular, by the Meteorological Service of Catalonia) to downscale climate projections in this area. The present paper synthesizes results of these and other previously published studies, as well as our own analysis of results of the ENSEMBLES project. The aim is to propose scenarios of variation in temperature and rainfall in Catalonia during the 21st Century. Thus, by the middle of this century temperatures could rise up to 2 C compared with that of the late 20th Century. These increases would probably be higher in summer than in winter, generalized across the territory but less pronounced in coastal areas. Rainfall, however, would not change much, but it could slightly decrease. Towards the end of the 21st Century, temperatures could rise to about 5 C above that of the last century, while the average rainfall could decrease by more than 10%. Increases in temperature would be higher in summer and in areas further from the coast. Rainfall would decrease especially during the summer, while it could even increase in winter in mountainous areas such as the Pyrenees.
Resumo:
Aquest captol t com a objectiu donar respostes a les qestions segents: d'una banda, descriure projeccions climtiques ms detallades per a Catalunya i, daltra banda, donar aquestes projeccions per a escenaris temporals ms immediats. Ats que no es tractava en aquest informe de generar nous resultats com a conseqncia de nova activitat investigadora, la metodologia seguida ha estat, com en els captols anteriors, la revisi bibliogrfica i documental darticles i informes publicats fins avui. En concret, el principal document que sha utilitzat s linforme titulat Generacin de escenarios regionalizados de cambio climtico para Espaa (INM, 2007), que ha estat elaborat recentment per l'Institut Nacional de Meteorologia espanyol (actualment, Agncia Estatal de Meteorologia, AEMET). Les principals tcniques de regionalitzaci i els resultats ms destacats daquest document es resumiranen els propers apartats. Tamb hem emprat altres articles publicats en revistes cientfiques, en molts casos derivats del projecte Prudence, que permeten deduir algun resultat aplicable a Catalunya. Finalment, sha fet l'esfor dintegrar tota la informaci obtinguda sobre les projeccions climtiques a diferents escales, per resumir-la en un quadre que indiqui quins sn els rangs esperats d'augment de la temperatura i de canvis de la precipitaci, per a Catalunya i en tres rees diferenciades (litoral, interior i Pirineu). En el mateix quadre donem valors corresponents a finals del segle xxi i, tamb, per al primer ter d'aquest segle. Avancem ja ara que l'elaboraci d'aquest resum no ha seguit una metodologia quantitativa o estadstica, sin que s'ha fetintegrant de manera qualitativa (i, per tant, no exempta duna certa subjectivitat) tot el coneixement dels autors, que correspon en principi a lestat de la qesti en cercles cientfics
Resumo:
Since 1978, the unity of Geodynamics of the University of Girona has been publishing a series of detailed geological and geomorphological maps of different municipal terms of the Province of Girona, mainly on the scale of 1:10.000, situated for the major part in the Littoral and Prelittoral mountain ranges of the Cadena Costera Catalana. These mountain ranges are constituted of materials belonging to the palaeozoic era, basically metamorphous and igneous rocks (plutomc and hypoabyssal rocks)
Resumo:
Indubtablement, un dels factors que de manera ms clara defineixen el tarann de l'arquitectura i la diferencien d'altres manifestacions artstiques s la seva vessant prctica i utilitria, la coneguda utilitas, ja apuntada per Vitruvi juntament amb la solidesa i la bellesa com un dels conceptes bsics que han de guiar l'arquitecte en la seva tasca de projecci d'un nou edifici.
Resumo:
El volcanismo negeno cataln se divide en 3 reas: Cordillera Transversal o rea de La Garrotxa, El Emporda y La Selva. Se han realizado anlisis qumicos de los materiales de los afloramientos principales, as como un estudio mineralgico mediante difractometria de rayos X y estudio de lminas delgadas al microscopio ptico. Se ha visto que son lavas relativamente homogneas pertenecientes al grupo de los basaltos y basanitas. El empleo de la microscopa de calefaccin permiti conocer la variacin de la viscosidad de estos materiales con el aumento de la temperatura, viendo que funden a temperaturas relativamente bajas.
Resumo:
En este trabajo se ha estudiado por difraccin de rayos X y MEB -I- EDX la nucleacin de cinco muestras de vidrios, obtenidos a partir de rocas baslticas de Catalua. Las diferentes fases obtenidas al nuclear los vidrios sometindolos a distintas temperaturas, entre 680 y 770C, y tiempos entre media y ocho horas, fueron magnetita, clinopiroxeno y plagioclasa. La evolucin de estas fases con la variacin de las condiciones de tratamiento fue estudiada mediante la realizacin de grficas I/t para cada temperatura, donde se aprecia la variacin de la intensidad de difraccin de las principales reflexiones producidas por estos minerales con el tiempo de tratamiento trmico. En ellas se observa que la nucleacin empieza a partir de los 700 C y, despus de un cierto tiempo que vara segn la temperatura de tratamiento, llamado tiempo de induccin, en el cual el aumento de la nucleacin con el tiempo es dbil, se incrementa ms rpidamente la proporcin de las diferentes fases minerales con la duracin del tratamiento hasta llegar a una estabilizacin que se produce a partir de las seis horas. La observacin de estas muestras al microscopio electrnico de barrido permiti ver que aparece una microestructura homogneamente distribuida en las muestras tratadas a partir de los 700C en la que se distinguen dos fases ricas en Fe y Ti inmersas en una matriz. La fase clara es rica en Mg y pobre en Na y la otra, oscura, al revs. Los microanlisis qumicos de dichas fases han sido realizados mediante EDX.
Resumo:
FEMAs Integrated Public Alert and Warning System (IPAWS): El sistema integrat pblic dalertes i avisos de FEMA s una eina basada en internet que les autoritats Federals, Estatals, territorials, tribals i locals poden fer servir per enviar avisos i alertes pbliques crtiques. IPAWS s accessible a travs dun software i uns requeriments de sistemes sense cost en lenviament de missatge (tot i que s pot tenir cost ladaptaci dels sistemes per la compatibilitat amb el software). No s obligatori i no substitueix els mecanismes existents dalerta sin que complementa els sistemes existents i ofereix noves capacitats.
Resumo:
Sobre una proposta de tesaurus amb les paraules clau d'histria de les dones de Catalunya dels segles IX a XVIII, realitzat per les dones de les seccions d'Histria Medieval i Moderna del Centre d'lnvestigaci Histrica de la Dona de la Universitat de Barcelona (DUODA)
Resumo:
Sobre la configuraci general d'una proposta de tesaurus amb les paraules clau d'histria de les dones de Catalunya dels segles IX a XVIII, realitzat per les dones de les seccions d'Histria Medieval i Moderna del Centre d'lnvestigaci Histrica de la Dona de la Universitat de Barcelona (DUODA)
Resumo:
Endinsar-se en lestudi de les tipologies i les estadstiques de sucidis implica posarsobre la taula una problemtica que durant els ltims anys ha estat tab fora delsarticles cientfics, ja que es tenia por que parlar daquest tema en mitjans decomunicaci podria fomentar laparici de ms sucidis.Aquest article pretn realitzar una mirada estadstica i comparativa del sucidi aCatalunya els darrers dos anys i a la provncia de Girona els darrers 10 anys. Laintenci es desvetllar certs interrogants que, per manca dinformaci, no estant alabast de molta gent, com podrien ser: Quin gnere es sucida ms, homes o dones?A quina edat o franja dedat hi ha ms sucidis? Aquestes dades sn percentualmentiguals a tot arreu?Amb aquesta finalitat, i per intentar donar resposta a aquestes qestions realitzaremun visi objectiva, comparativa i concreta dels resultats obtinguts, tenint present ques tan sols una fotografia determinada duna poblaci
Resumo:
El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupaci deia que l'objectiu s aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB catal arribi al 25%. La declaraci oficial s que el govern aposta per una indstria ms intensiva en innovaci, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaraci d'intencions a accions concretes d'aplicaci immediata [...]
