Analysing knowledge building: usages, achievements and limits of forums at university

This paper aims to explore asynchronous communication in computer supported collaborative learning (CSCL). Thirty virtual forums are analysed in both a quantitative and a qualitative way. Quantitatively, the number of messages written, message threads and original and answer messages are counted. Qualitatively, the content of the notes is analysed, cataloguing these into two different levels: on the one hand, as a set of knowledge building process categories, and on the other hand, following the scaffolds that Knowledge Forum offers. The results show that both an exchange of information and a collaborative work take place. Nevertheless, the construction of knowledge is superficial.

Fòrums UOC

Fòrums UOC pretén donar una aproximació més natural de la interacció de les persones. Per una banda es modernitza el sistema de fòrums agrupant els missatges relacionats en converses per tal de facilitar el seguiment dels fils de comunicació i organitzar la informació.

Hollywood Films in the Non-Western World: What Are the Criteria Followed by the Chinese Government When Choosing Hollywood Film Imports?

This dissertation argues that the Government of the People’s Republic of China, when it made the decision to import a quota of Hollywood films in 1994 to revive the failing domestic film industry, had different possible criteria in mind. This project has studied four of them: first, importing films that gave a negative image of the United States; second, importing films that featured Chinese talent or themes; third, importing films that were box office hits in the United States; and fourth, importing films with a strong technological innovation ingredient. In order to find out the most important criteria for the Chinese Government, this dissertation offers a dataset that analyzes a population of 262 Hollywood films released in the PRC between 1994 and 2010. For each unit, a method has been developed to compile data that will determine whether the film reflects any of the four criteria, and findings in the form of yearly percentages have been drawn. Results show that, out of the four studied criteria, the two predominant reasons for China to import films were technological innovation and box office hits. This tells us that, at this point, the Chinese Government shows more interest in obtaining big revenues and learning from technically innovative American films than in delivering underlying political messages. This dissertation contributes to the existing literature by analyzing the content of all the films imported by China between 1994 and 2010, while integrating in the analysis variables based on the existing knowledge.

Estratègies psicològiques de màrqueting : Supermercat Mercadona i l'estratègia de posicionament

Aquest treball presenta una investigació realitzada sobre les estratègies psicològiques de màrqueting que utilitzen les grans empreses que gestionen els supermercats per atraure als consumidors i augmentar les seves vendes. L’objectiu de la investigació es centra en conèixer més a fons com es dóna, en particular, una estratègia de màrqueting - l’estratègia de posicionament- a la cadena de supermercats Mercadona, i esbrinar el comportament i el grau de consciència dels consumidors davant aquesta estratègia. L’estudi s’ha realitzat al Mercadona de Montcada i Reixac al mes de Gener del 2014. Per tal de realitzar aquesta investigació, s’ha enquestat a 180 consumidors de Mercadona i s’ha realitzat una entrevista en profunditat al responsable de màrqueting d’aquest supermercat. Els resultats obtinguts un cop realitzat l’estudi indiquen que les estratègies de màrqueting que empra Mercadona – concretament l’estratègia de posicionament- condicionen la compra dels consumidors i les seves actituds, no obstant, els consumidors coneixen l’estratègia i els missatges que emet Mercadona per modificar el comportament dels clients i augmentar les seves ventes.

Xarxa digital multimèdia de pantalles i kioscs interactius

Internet s’ha alçat en poc temps com el mitjà més utilitzat pels turistes per a planificar, organitzar i comprar un viatge, és per això que es proposa donar les mateixes facilitats en el destí. La Publicitat Dinàmica o “Digital Signage” és un nou servei de comunicació que consisteix en un conjunt de tecnologies i aplicacions informàtiques que permeten emetre missatges multimèdia i comunicar-se així d’una manera innovadora amb el públic objectiu de cada empresa, si s’afegeix un sistema independent, multimèdia i interactiu que pot utilitzar-se per a proporcionar informació i/o permetre la realització de transaccions es potencia al màxim el servei. D’aquesta manera es proposa crear una Xarxa Digital Multimèdia de Kioscs Interactius recolzats amb una pantalla de plasma per a la tecnologia Digital Signage. La ubicació escollida estratègicament és en un dels punts de major afluència turística, tal com l’entrada dels hotels. Així es tracta de crear circuits tancats en àrees geogràfiques on es troben els principals nuclis turístics de Mallorca. La possibilitat d’accedir a segments de població altament interessants per al producte o servei es multiplica al ser una manera fàcil, eficaç i altament suggestiva de promocionar el què es pretén. Un avantatge és la simplicitat de la infraestructura tecnològica que es necessita, el dispositiu mitjançant el qual es visualitzaran els missatges serà una pantalla de plasma convencional, i un terminal de punt de venda instal.lat en un lloc de pas. Cada mòdul està connectat a la xarxa ADSL mitjançant un servidor local a Internet. La connexió a la xarxa és imprescindible per a que el manteniment i actualització dels continguts es puguin efectuar remotament. L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar la viabilitat de la implantació de la xarxa, mitjançant la realització d’un estudi de mercat on s’analitzen els grups claus per a la implantació: els hotelers, la indústria turística i el Govern Balear. S’identifiquen els beneficis que aportarà al nou servei i les repercussions que tendrà la seva instal.lació. Entre els resultats més destacats d’aquest estudi cal remarcar l’acceptació que ha tengut la idea entre els hotelers entrevistats i la resposta positiva de la indústria turística. Es reconeix: una millora de la imatge del sector, l’ús com a eina de promoció turística pel Govern, i la contribució a la sostenibilitat econòmica pel fet que augmenta la competitivitat de les empreses i això millora la qualitat del servei.