Els serveis socials en l'administració comarcal : marc legal i institucional

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Nuevo marco legal sobre prestaciones económicas: anotaciones críticas a la Ley 13/2006 + despliegue

Las prestaciones económicas son un complemento necesario y, a menudo, un soporte indispensable para los objetivos de inclusión y de autonomía que procura el sistema de Servicios Sociales. El Parlament de Catalunya aprobó hace un año la primera ley que regula específicamente las prestaciones de carácter económico vinculadas al sistema, y que se añade, por tanto, al ordenamiento jurídico de los Servicios Sociales. Este artículo quiere ser una presentación comentada de dicha ley –incluyendo su despliegue hasta la fecha2 – haciendo lo que se podría decir una lectura crítica y desde una perspectiva de Servicios Sociales. El análisis repasa, a grandes rasgos, los aspectos más importantes de la ley, e intenta hacer compatible una exposición pedagógica con una interpretación más personal de búsqueda de significado.

Net Neutrality: Measuring the Problem, Assessing the Legal Risks

Network neutrality is a growing policy controversy. Traffic management techniques affect not only high-speed, high-money content, but by extension all other content too. Internet regulators and users may tolerate much more discrimination in the interests of innovation. For instance, in the absence of regulatory oversight, ISPs could use Deep Packet Inspection (DPI) to block some content altogether, if they decide it is not to the benefit of ISPs, copyright holders, parents or the government. ISP blocking is currently widespread in controlling spam email, and in some countries in blocking sexually graphic illegal images. In 1999 this led to scrutiny of foreclosure of Instant Messaging and video and cable-telephony horizontal merger. Fourteen years later, there were in 2013 net neutrality laws implemented in Slovenia, the Netherlands, Chile and Finland, regulation in the United States and Canada , co-regulation in Norway, and self-regulation in Japan, the United Kingdom and many other European countries . Both Germany and France in mid-2013 debated new net neutrality legislation, and the European Commission announced on 11 September 2013 that it would aim to introduce legislation in early 2014. This paper analyses these legal developments, and in particular the difficulty in assessing reasonable traffic management and ‘specialized’ (i.e. unregulated) faster services in both EU and US law. It also assesses net neutrality law against the international legal norms for user privacy and freedom of expression

La llibertat condicional a Catalunya

La recerca analitza quines són les claus actuals de l’ús dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina és la realitat de les polítiques criminals i d’execució penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats d’aquesta primera part fonamenten la conveniència de fer augmentar de manera significativa la seva aplicació i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidència, en el desistiment del delicte i en la reinserció social de les persones encarcerades. En la segona part de l’estudi s’analitza el perfil de les persones que arriben a la LC però també de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De l’estudi d’aquests perfils s’analitzen les similituds i diferències en les característiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificació de grau penitenciari i la possibilitat de progressió sense que augmenti el risc teòric de reincidència ni el de recursos a assignar, tot i que sí resulti necessari pensar i fer-ne una redistribució dels actualment existents. La tercera part de l’estudi es dedica a analitzar els obstacles que té l’Administració per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementació. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model d’aplicació espanyol sobre la LC, la satisfacció de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situació administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessió dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. L’estudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultàniament. La informació obtinguda es triangula i s’assenyalen aquells punts on el consens és més global i aquells punts més controvertits on els resultats no permeten extreure’n conclusions fefaents. En la part quantitativa s’han analitzat utilitzant diferents tècniques estadístiques 3.340 casos que es trobaven l’any 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, s’ha fet anàlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tècnica Delphi i recull bibliogràfic i de legislació comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs d’intervenció.

La libertad condicional en Cataluña

La investigación analiza cuáles son las claves actuales del uso de la libertad condicional (LC) en Cataluña. Para hacerlo, primero explica cuáles son las realidades de las políticas criminales y de ejecución penal practicadas en Cataluña y España y las compara con otras realidades europeas. Los resultados de esta primera parte fundamentan la conveniencia de aumentar de manera significativa su aplicación y cómo este aumento repercutiría positivamente en la mejora de las tasas de reincidencia, en el desistimiento del delito y en la reinserción social de las personas encarceladas. En la segunda parte del estudio se analiza el perfil de las personas que llegan a LC, pero también de las que no llegan, a pesar de cumplir algunas de las condiciones objetivas para hacerlo. Del estudio de estos perfiles se analizan las similitudes y diferencias en las características de los penados y se hacen propuestas de mejora en la clasificación de grado penitenciario y la posibilidad de progresión sin que aumente el riesgo teórico de reincidencia ni el de recursos a asignar, aunque sí hacer una redistribución de los actualmente existentes. La tercera parte del estudio analiza los obstáculos que tiene la Administración para poder hacer propuestas de mejora para aumentar la aplicación de la LC. Entre las dificultades analizadas se comentan: el modelo de aplicación español sobre la LC, la satisfacción de la responsabilidad civil, los extranjeros que se encuentran en situación administrativa irregular en España, los retrasos en la concesión de los permisos ordinarios y las progresiones de grado y el seguimiento y control de la LC. El estudio ha utilizado metodologías cuantitativas y cualitativas simultáneamente. La información obtenida se triangula y se señalan aquellos puntos donde el consenso es más global y aquellos puntos más controvertidos donde los resultados no permiten extraer conclusiones fehacientes. En la parte cuantitativa se han analizado 3.340 casos que se encontraban en 2012 en LC, 3 º grado y 2 º grado utilizando diferentes técnicas estadísticas. En la parte cualitativa, se han hecho análisis de casos, entrevistas en profundidad, grupos focales, técnica Delphi y recopilación bibliográfica y de legislación comparada. La investigación termina proponiendo 23 propuestas de mejora agrupadas en 6 bloques de intervención.

Estudi d'alternatives de gestió de la fracció orgànica generada al municipi de l'Esquirol

L'entrada en vigor de la Directiva 1999/31/CE limita l'entrada de residus biodegradables a l'abocador i promou la gestió d'aquests residus per altres vies. El compostatge és una alternativa a la deposició en abocador que respecta el cicle natural de la matèria. A Catalunya, aquesta tècnica s'ha vist potenciada pels plans de gestió de residus PRECAT201 i PINFRECAT202. L'objecte d'aquest estudi és avaluar l'eficiència de la recollida selectiva al municipi de l'Esquirol; i comparar i avaluar diferents alternatives de gestió de la FORM3 dins i fora del municipi. La metodologia de l'estudi ha consistit en analitzar les dades de la recollida selectiva de l'ARC4, tant del municipi de l'Esquirol com de la resta de municipis del Collsacabra, i calcular els costos econòmics de la gestió de la FORM en el supòsit de tractament mitjançant l'autocompostatge, una planta de compostatge a petita escala o el tractament en una planta de compostatge convencional. Els resultats de l'estudi indiquen que la recollida selectiva del municipi de l'Esquirol obté uns valors per sobre dels objectius del PROGREMIC5, amb l'excepció de la FORM. Per tal de millorar la qualitat i la quantitat de la FORM recollida, l'estudi proposa en una primera fase: implantar el sistema de recollida selectiva porta a porta d'aquesta fracció i de la fracció resta; i en una segona fase: tractar la FORM en una petita planta de compostatge amb el sistema de sitges amb ventilació forçada.

La administración de las sociedades de capital por sociedades de capital. Valorar la posible responsabilidad solidaria del representante legal-persona física de la sociedad

Aquest treball pretén desenvolupar algunes de les diferents responsabilitats en què pot incórrer el representant persona física de l'administrador persona jurídica d'una societat mercantil.

The use of non-animal alternatives in the safety evaluations of cosmetics ingredients by the Scientific Committee on Consumer Safety (SCCS)

In Europe, the safety evaluation of cosmetics is based on the safety evaluation of each individual ingredient. Article 3 of the Cosmetics Regulation specifies that a cosmetic product made available on the market is to be safe for human health when used normally or under reasonably foreseeable conditions. For substances that cause some concern with respect to human health (e.g. colorants, preservatives, UV-filters), safety is evaluated at the Commission level by a scientific committee, presently called the Scientific Committee on Consumer Safety (SCCS). According to the Cosmetics Regulations, in the EU, the marketing of cosmetics products and their ingredients that have been tested on animals for most of their human health effects, including acute toxicity, is prohibited. Nevertheless, any study dating from before this prohibition took effect is accepted for the safety assessment of cosmetics ingredients. The in vitro methods reported in the dossiers summited to the SCCS are here evaluated from the published reports issued by the scientific committee of the Directorate General of Health and Consumers (DG SANCO); responsible for the safety of cosmetics ingredients. The number of studies submitted to the SCCS that do not involve animals is still low and in general the safety of cosmetics ingredients is based on in vivo studies performed before the prohibition.

Review and new therapeutic alternatives for the treatment of cutaneous Leishmaniasis

Leishmaniasis comprises a group of diseases caused by protozoa of the genus Leishmania and has two basic clinical forms, visceral Leishmaniasis and cutaneous Leishmaniasis. The clinical features of Leishmaniasis depend on the species of Leishmania, the interaction between host and parasite and the immune response. This work focuses on cutaneous leishmaniosis because although it is not a deadly disease it results in significant scars and facial disfigurements, thus being clinically important. Furthermore, the first-line treatment consists of intravenous or intramuscular administration of intralesional pentavalent antimonials, which are highly toxic, making hospitalization of patients compulsory during treatment, with the associated financial costs. Herein, we review studies on drugs and treatments with fewer side effects and easier routes of administration such as topical administration. Recent research shows that the topical route of administration holds promise for the future treatment of cutaneous leishmaniosis.

Review and new therapeutic alternatives for the treatment of cutaneous Leishmaniasis

Leishmaniasis comprises a group of diseases caused by protozoa of the genus Leishmania and has two basic clinical forms, visceral Leishmaniasis and cutaneous Leishmaniasis. The clinical features of Leishmaniasis depend on the species of Leishmania, the interaction between host and parasite and the immune response. This work focuses on cutaneous leishmaniosis because although it is not a deadly disease it results in significant scars and facial disfigurements, thus being clinically important. Furthermore, the first-line treatment consists of intravenous or intramuscular administration of intralesional pentavalent antimonials, which are highly toxic, making hospitalization of patients compulsory during treatment, with the associated financial costs. Herein, we review studies on drugs and treatments with fewer side effects and easier routes of administration such as topical administration. Recent research shows that the topical route of administration holds promise for the future treatment of cutaneous leishmaniosis.

The methodological criteria of counterpropositions within the Roman social legal framework

Partiendo de la difundida distinción, entre unos ordenamientos jurídicos abiertos, como el derecho inglés y el anglo americano, que se vinculan en el pasado al Derecho Romano, y otros cerrados o codificados, como los derechos del continente europeo, y tras detenernos en el origen terminológico de ambos sistemas y en su rígida contraposición, se procura destacar en este trabajo que Roma y su Derecho tampoco abrazan en toda su pureza, un sistema abierto.

Security, Privacy and Anonymity in Legal Distribution of Copyrighted Multimedia Content over Peer-to-Peer Networks: A Brief Overview

Peer-reviewed