The geographical concentration of industry across Spanish Regions, 1856-1995

New economic geography models show that there may be a strong relationship between economic integration and the geographical concentration of industries. Nevertheless, this relationship is neither unique nor stable, and may follow a ?-shaped pattern in the long term. The aim of the present paper is to analyze the evolution of the geographical concentration of manufacturing across Spanish regions during the period 1856-1995. We construct several geographical concentration indices for different points in time over these 140 years. The analysis is carried out at two levels of aggregation, in regions corresponding to the NUTS-II and NUTS-III classifications. We confirm that the process of economic integration stimulated the geographical concentration of industrial activity. Nevertheless, the localization coefficients only started to fall after the beginning of the integration of the Spanish Economy into the international markets in the mid-70s, and this new path was not interrupted by Spain¿s entry in the European Union some years later

The geographical concentration of industry across Spanish Regions, 1856-1995

New economic geography models show that there may be a strong relationship between economic integration and the geographical concentration of industries. Nevertheless, this relationship is neither unique nor stable, and may follow a ?-shaped pattern in the long term. The aim of the present paper is to analyze the evolution of the geographical concentration of manufacturing across Spanish regions during the period 1856-1995. We construct several geographical concentration indices for different points in time over these 140 years. The analysis is carried out at two levels of aggregation, in regions corresponding to the NUTS-II and NUTS-III classifications. We confirm that the process of economic integration stimulated the geographical concentration of industrial activity. Nevertheless, the localization coefficients only started to fall after the beginning of the integration of the Spanish Economy into the international markets in the mid-70s, and this new path was not interrupted by Spain¿s entry in the European Union some years later

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.

On the industry experience premium and labor mobility

[cat] Hi ha evidència que l'experiència es remunera diferentment segons la indústria. Proposem un model teòric que explica aquestes diferències. Suposem que la mobilitat de treballadors aporta coneixement extern a l'empresa i això augmenta la seva productivitat. Els resultats mostren que l'experiència és millor remunerada en les indústries amb costos de mobilitat baixos, amb molt aprenentatge (learning-by-doing) i alt nivell tecnològic. A més, trobem una relació en forma de U entre la remuneració de l'experiència i el nivell d'absorció de coneixement extern, la substitutibilitat entre diferents tipus de treballadors i la varietat de coneixement dins la indústria. Els resultats són consistents amb l'evidència que les indústries intensives en I and D remuneren millor l'experiència.

El impacto de las TIC en la empresa turística : el caso de Cataluña

En aquest article s'aporten proves de l'impacte positiu que té l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'empresa turística catalana. La transcendència que en els darrers anys ha adquirit el mercat turístic català en el context europeu el converteix en un laboratori d'anàlisi idoni per al sector. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'ús d'aquestes tecnologies s'acompanya d'un major grau d'internacionalització de l'empresa, el desenvolupament de canvis organitzatius i la implantació de noves estratègies competitives, cosa que dóna lloc a un model de negoci allunyat de les concepcions tradicionals del sector. A més, l'ús estratègic de les TIC afavoreix l'ús de mà d'obra més qualificada, un servei més personalitzat i una major proximitat a proveïdors i distribuïdors. Tanmateix, és en el procés d'innovació empresarial on l'impacte positiu de les TIC és percep més, atès que el seu ús ha contribuït a superar alguns dels obstacles existents, a interioritzar el procés en el si de l'empresa i a fer més partícips els mateixos treballadors, i això ha donat com a resultat una àmplia diversitat d'innovacions de tota mena (de producte, de procés i organitzatives). La participació en xarxes de cooperació, el fet de tenir treballadors amb un nivell educatiu elevat i l'aplicació intensiva de les TIC han estat elements indispensables en aquest procés innovador. Finalment, gràcies a l'ús de les TIC i el seu impacte en la innovació, però també al canvi organitzatiu dins l'empresa, s'han millorat els registres de productivitat, amb la qual cosa s'afavoreix una major competitivitat en un context canviant i de forta pressió de l'entorn.

FOSS issues in technology transfers from the University to the Industry

FOSS has always been particularly welcome in Universities. Its spirit corresponds generally with the academic state of mind, and royalty-free technologies are particularly appreciated where money is usually lacking.But at the opposite side of the spectrum, the universities¿ TTO¿s (Technology Transfer Officers) are supposed to ¿valorize¿ the production of research departments and to enable profit making cooperations with the industry. How should FOSS licensing be tackled in such context?

Legal issues in promoting FOSS in R+D projects - Policy, Organisation and Management

Creating and using FLOSS in R+D projects raises several legal issues, which need to be managed as soon as possible - preferably during the project planning stage. Challenges in the areas of project structure and policy, licenses and licensing, exploitation strategies, community management, and FLOSS-friendliness in general all have their legal aspects, which are commented here. Some recommendations are made for assisting in the use of FLOSS in R+D projects, especially in multiple party consortiums.

Semantic Web applications: a framework for industry and business exploitation – What is needed for the adoption of the Semantic Web from the market and industry

In recent years, Semantic Web (SW) research has resulted in significant outcomes. Various industries have adopted SW technologies, while the ‘deep web’ is still pursuing the critical transformation point, in which the majority of data found on the deep web will be exploited through SW value layers. In this article we analyse the SW applications from a ‘market’ perspective. We are setting the key requirements for real-world information systems that are SW-enabled and we discuss the major difficulties for the SW uptake that has been delayed. This article contributes to the literature of SW and knowledge management providing a context for discourse towards best practices on SW-based information systems.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

Uncovering the functional constraints underlying the genomic organisation of the Odorant-Binding Protein genes

Animal olfactory systems have a critical role for the survival and reproduction of individuals. In insects, the odorant-binding proteins (OBPs) are encoded by a moderately sized gene family, and mediate the first steps of the olfactory processing. Most OBPs are organized in clusters of a few paralogs, which are conserved over time. Currently, the biological mechanism explaining the close physical proximity among OBPs is not yet established. Here, we conducted a comprehensive study aiming to gain insights into the mechanisms underlying the OBP genomic organization. We found that the OBP clusters are embedded within large conserved arrangements. These organizations also include other non-OBP genes, which often encode proteins integral to plasma membrane. Moreover, the conservation degree of such large clusters is related to the following: 1) the promoter architecture of the confined genes, 2) a characteristic transcriptional environment, and 3) the chromatin conformation of the chromosomal region. Our results suggest that chromatin domains may restrict the location of OBP genes to regions having the appropriate transcriptional environment, leading to the OBP cluster structure. However, the appropriate transcriptional environment for OBP and the other neighbor genes is not dominated by reduced levels of expression noise. Indeed, the stochastic fluctuations in the OBP transcript abundance may have a critical role in the combinatorial nature of the olfactory coding process.

Beyond pure public and pure private management models: Partial privatization in the European airport industry

The use of private funding and management is enjoying an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed public-private companies, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports, we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables, and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in partially privatized airports. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.

Beyond pure public and pure private management models: Mixed firms in the European Airport Industry

The use of private funding and management enjoys an increasing trend in airports. The literature has not paid enough attention to the mixed management models in this industry, although many European airports take the form of mixed firms or Institutional PPP, where ownership is shared between public and private sectors. We examine the determinants of the degree of private participation in the European airport sector. Drawing on a sample of the 100 largest European airports we estimate a multivariate equation in order to determine the role of airport characteristics, fiscal variables and political factors on the extent of private involvement. Our results confirm the alignment between public and private interests in PPPs. Fiscal constraints and market attractiveness promote private participation. Integrated governance models and the share of network carriers prevent the presence of private ownership, while the degree of private participation appears to be pragmatic rather than ideological.