Enric Canadell i la química teòrica

Entrevista a Enric Canadell, fisicoquímic gironí

Lluís Oliver i els components fonamentals de la matèria

Entrevista en Lluís Oliver, químic gironí

Projecte d’una nau d’emmagatzematge i comercialització de productes hortofructícoles d’una capacitat de 300.000 kg/any, situada al terme municipal de Gualta, al Baix Empordà (Girona)

L’objectiu del projecte és la construcció d’una nau industrial al terme municipal de Gualta,Baix Empordà (Girona), amb la finalitat de conservar i comercialitzar fruita dolça ( poma i pera). La nau disposarà de tres cambres d’atmosfera controlada, la capacitat de les quals serà de tres-centes tones de fruita l’any. L’edifici, de 1.000 m2, s’utilitzarà per emmagatzemar, manipular i comercialitzar la fruita però també hi haurà una part important de l’edifici destinat a ser utilitzat com a magatzem de les eines del camp i de diferents productes fitosanitaris i adobs

Engineering the thermal emission of macroporous silicon

Todos los cuerpos emiten luz espontaneamente al ser calentados. El espectro de radiacion es una funcion de la temperatura y el material. Sin embargo, la mayoria de los materiales irradia, en general, en una banda espectral amplia. Algunas matereiales, por el contrario, son capaces de concentrar la radiacion termica en una banda espectral mucho mas estrecha. Estos materiales se conocen como emisores selectivos y su uso tiene un profundo impacto en la eficiencia de sistemas sistemas tales como iluminacion y conversion de energia termofotovoltaica. De los emisores selectivos se espera que sean capaces de operar a altas temperaturas y que emitan en una banda espectral muy concisa. Uno de los metodos mas prometedores para controlar y disenar el espectro de emision termico es la utilizacion de cristales fotonicos. Los cristales fotonicos son estructuras periodicas artificiales capaces de controlar y confinar la luz de formas sin precedentes. Sin embargo, la produccion de dichas estructuras con grandes superficies y capaces de soportar altas temperaturas sigue siendo una dificil tarea. Este trabajo esta dedicada al estudio de las propiedades de emision termica de estructuras 3D de silicio macroporoso en el rango espectral mid-IR (2-30 m). En particular, este trabajo se enfoca en reducir la elevada emisividad del silicio cristalino. Las muestras estudiadas en este trabajo tienen una periodicidad de 4 m, lo que limitan los resultados obtenidos a la banda del infrarrojo medio, aunque estructuras mucho mas pequenas son tecnologicamente realizables con el metodo de fabricacion utilizado. Hemos demostrado que el silicio macroporoso 3D puede inhibir completamente la emision termica en su superficie. Mas aun, esta banda se puede ajustar en un amplio margen mediante pequenos cambios durante la formacion de los macroporos. Tambien hemos demostrado que tanto el ancho como la frecuencia de la banda de inhibicion se puede doblar mediante la aplicacion de tecnicas de postprocesado adecuadas. Finalmente hemos mostrado que es posible crear bandas de baja emisividad arbitrariamente anchas mediante estructuras macroporosas aperiodicas.

Fracturas de escafoides carpiano: estudio retrospectivo en fracturas de polo proximal

Con el objetivo de evaluar los resultados obtenidos en nuestra experiencia con las fracturas de polo proximal de escafoides carpiano nos dispusimos a analizar una serie de variables para constatar los resultados finales en estas fracturas, detectar fallos en nuestros protocolos de actuación y plantear puntos de mejora en su diagnóstico y tratamiento. Para ello se recogieron todos los pacientes diagnosticados de fractura de polo proximal de escafoides entre 2001 y 2007 y de entre ellos analizamos los resultados de aquellos que se intervinieron quirúrgicamente (n=20). Esto incluía tanto aquellos pacientes que presentaban fracturas agudas, así como las pseudoartrosis y los retrasos de consolidación.

Anàlisis i proposta d’accés amb itineraris ciclables entre Girona i els municipis del seu entorn immediat

L’objectiu és proporcionar a la població de l’àrea d’estudi (Girona i municipis propers), eines i vies necessàries per tal que puguin ser eficients energèticament i efectius en la seva mobilitat quotidiana. Es crea un mapa d’aptitud per determinar la connexió idònia entre la ciutat de Girona i els municipis inclosos en l’àrea d’estudi mitjançant una xarxa de vies ciclistes, s’analitza el mapa d’aptitud amb la xarxa actual i futura de vies ciclistes, es proposen nous carrils bici per tal d’unir zones exemptes de vies ciclables i s’analitza l’opció de combinar el transport públic (tren i autobús) amb la bicicleta. Per definir la xarxa s’utilitza el programa SIG, considerant uns determinats paràmetres, en un radi de 15 km des de l’Ajuntament de Girona i es compara amb la xarxa de vies ciclables actuals i les propostes de futur. També s’inclou un pressupost

Rehabilitació de Cal Racó

El treball consisteix en una proposta de rehabilitació d'una casa entre mitgeres situada al poble de Llardecans, analitzant les seves lesions i adaptant-la a la normativa vigent. El treball s'organitza de la manera següent: aixecament de plànols, descripció i anàlisis de l'estat actual, estudi patològic, intervenció de les lesions i proposta de reforma.

Estudio de los futuros estándares HTML5 y CSS3 : propuesta de actualización del sitio www.mpiua.net

Este trabajo se divide en dos partes. Por un lado, el estudio de los futuros estándares HTML 5 y CSS 3 (donde vemos las nuevas propiedades y capacidades que estas tecnologías proporcionan) y por otro la propuesta de actualización del sitio web www.mpiua.net utilizando los citados estándares

ScheUDLe generador d'horaris

La idea d'aquest projecte, neix de la complexitat per a la confecció d'horaris i distribució de professors en centres docents amb una gran quantitat de cursos, professors i assignatures. Amb scheUDLe es pretén simplificar aquesta tasca al màxim i reduir el gran treball que suposa quadrar hores i assignatures.

Unitat per a la detecció de complicacions cròniques en pacients amb Diabetis Mellitus

Des de l’estudi UKPDS s’accepta que el 50% de pacients diabètics presenten alguna complicació crònica al moment del diagnòstic. L’objectiu del treball és determinar la prevalença i incidència de complicacions cròniques de la diabetis. Van participar 460 pacients realitzant un cribatge de les complicacions cròniques micro i macrovasculars en una única visita. La prevalença de complicacions cròniques va ser del 57% i la incidència d’un 35.4%. Els pacients diagnosticats d’alguna complicació nova eren més hipertensos, dislipèmics, i presentaven una edat més avançada i un índex de massa corporal (IMC) més elevat comparat amb els pacients amb complicacions ja diagnosticades prèviament.

Conflicto de intereses: agencias de rating, reguladores, países y empresas

Les agencies de qualificació de riscos son una peça fonamental en el engranatge del sistema financer internacional. Arreu de la crisi financera es detecten conflictes d’interès entre aquestes i la resta de agents econòmics, generat per un canvi en el model de cobro. El document explica com s’ha generat aquest problema, la resposta del mercat i de les pròpies agencies de rating i exposa també les noves propostes regulatòries per a corregir-lo.

Estudi de la connectivitat de l’illa de Menorca

Com a objectius generals: Analitzar la connectivitat ecològica a nivell paisatgístic de Menorca a partir d’una diagnosi que permeti determinar els espais d’interès connector i els punts crítics. Desenvolupar un pla d’acció amb propostes per millorar la connectivitat actual. Objectius específics: Aplicar una metodologia capaç de parametritzar els diferents conceptes relacionats amb la connectivitat ecològica i que sigui aplicable en la planificació territorial. Identificar els espais i elements d’interès per a la correcta circulació dels fluxos ecològics (flora i fauna) i socials, clau pel manteniment del paisatge i de la connectivitat funcional, definint connectors fluvials, espais naturals protegits, matrius (forestal, agrícola i urbana), unitats paisatgístiques, patrimoni arquitectònic i arqueològic, senders i camins ramaders, etc. que permetin determinar Espais o Elements d’Interès Estratègic per a la Connectivitat (EIEC). Definir els punts clau per a la connectivitat i identificar els punts crítics, on les barreres i els elements de fragmentació (carreteres, torrents, sòl urbà, etc.) intercepten els EIEC