Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Estudi tècnic-econòmic per a la instal·lació d'una granja d'ànecs per a producció de foie-gras situada en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya

Inversors però, principalment professionals de l'àmbit agrari, per tal de buscar una diversificació de l'activitat agrícola i ramadera que desenvolupen a les seves finques, sobretot joves emprenedors, poden estar interessats en produccions alternatives com la producció d'ànecs per a foie-gras, per tal de complementar la seva renda agrària. Actualment cal augmentar la competitivitat de les finques agrícoles per tal que aquestes siguin econòmicament viables. L’objectiu de l'estudi és determinar la viabilitat econòmica d’una explotació ramadera d’ànecs per a la producció de foie-gras, en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, analitzant les diverses alternatives en quant a dimensionament i disseny de les instal·lacions, segons el cicle productiu de l’animal. L'alternativa escollida per realitzar l'estudi es la de semi-integració (cria, engreix i embocat), de règim semi-intensiu (durant l'etapa de l'engreix), amb animals mascles de la raça híbrida Mulard. Les instal·lacions tindran una capacitat de 6.500 animals, amb lots de 250 caps. Aquest dimensionament permet, durant la fase d'embocat, en la qual es requereix més dedicació, que la demanda de mà d'obra pugui ser satisfeta per un únic treballador. La principal conclusió que es pot extreure de l'estudi és que la inversió projectada és massa elevada i que aquesta econòmicament no és viable o rendible, ja que la despesa és massa elevada. Es mouen uns fluxos de caixa molt elevats i el marge comercial és molt reduït. Únicament si l'objectiu del promotor és obtenir una remuneració per la seva feina, sempre i quan és produeixi un augment del preu actual de la carn i una disminució del preu del pinso, es podria recomanar que es portés a terme la implantació de l'explotació, intentant, però, reduir la despesa d'execució de construccions i instal·lacions.

Measuring the efficiency in Spanish municipal refuse collection services

The objective of this study is to analyse the technical or productive efficiency ofthe refuse collection services in 75 municipalities located in the Spanish regionof Catalonia. The analysis has been carried out using various techniques. Firstly we have calculated a deterministic parametric frontier, then a stochastic parametric frontier, and finally, various non-parametric approaches (DEA and FDH). Concerning the results, these naturally differ according to the technique used to approach the frontier. Nevertheless, they have an appearance of solidity, at least with regard to the ordinal concordance among the indices of efficiency obtained by the different approaches, as is demonstrated by the statistical tests used. Finally, we have attempted to search for any relation existing between efficiency and the method (public or private) of managing the services. No significant relation was found between the type of management and efficiencyindices

Measuring the efficiency in Spanish municipal refuse collection services

The objective of this study is to analyse the technical or productive efficiency ofthe refuse collection services in 75 municipalities located in the Spanish regionof Catalonia. The analysis has been carried out using various techniques. Firstly we have calculated a deterministic parametric frontier, then a stochastic parametric frontier, and finally, various non-parametric approaches (DEA and FDH). Concerning the results, these naturally differ according to the technique used to approach the frontier. Nevertheless, they have an appearance of solidity, at least with regard to the ordinal concordance among the indices of efficiency obtained by the different approaches, as is demonstrated by the statistical tests used. Finally, we have attempted to search for any relation existing between efficiency and the method (public or private) of managing the services. No significant relation was found between the type of management and efficiencyindices

Political economy of municipal water service privatization in Spain: a duration model analysis

This empirical work applies a duration model to the study of factors determining privatization of local water services. I assess how factors determining privatization decision evolve as time goes by. A sample of 133 Spanish municipalities during the six terms of office taken place during the 1980-2002 period is analyzed. A dynamic neighboring effect is hypothesized and successfully tested. In a first stage, private water supply firms may try to expand to regions where there is no service privatized, in order to spread over this region after having being installed thanks to its scale advantages. Other factors influencing privatization decision evolve during the two decades under study, from the priority to fix old infrastructures to the concern about service efficiency. Some complementary results regarding political and budgetary factors are also obtained

La necròpoli talaiòtica de s'Illot des Porros

El jaciment és situat dins del terme municipal de Santa Margalida, a la part meridional de la badia d' AIcúdia, damunt d'un petit illot de forma vagament el·lipsoidal, d'uns 70 m per 45 m, situat a uns 50 m de la línia de costa i a uns 500 m a l' oest de la gran necropoli de Son Real (o Punta deIs Fenicis) (Tarradell, 1964), amb la que guarda una relació evident (Uim. 1). La hipotesi que en epoca antiga hagués pogut estar unida aterra ferma (Tarradell, 1964,23) és, segons sembla, versemblant, pero de moment no ha estat verificada. Les restes arqueologiques es concentren a la meitat meridional, ja que la resta de l'illot a penes s'aixeca per damunt del nivell del mar i és batuda per les onades; no sembla probable que mai hi hagi hagut en aquesta zona cap tipus d'ocupació humana.

Déficit en la provisión local de servicios públicos y tipologia municipal

Este trabajo analiza el déficit en la provisión de servicios públicos locales en España, especialmente en su relación con el tamaño de los municipios y con el número de núcleos de población que forman cada municipio, una variable largamente olvidada. El análisis empírico muestra que ambas variables son relevantes. Los resultados se revelan de interés en las discusiones relativas a la consolidación municipal como instrumento para eliminar el déficit de provisión de servicios

Implantación de microcogeneración en el equipamiento municipal : "Centro de Historia de Zaragoza"

A raíz de la evolución del precio de la energía y de las medidas adoptadas a nivel mundial para el llamado “desarrollo sostenible”, la legislación europea ha liderado las correcciones a efectuar en los procesos protagonistas del consumo de recursos y de contaminación del medio ambiente. En la última década el proceso viene acelerándose para cumplir con los objetivos marcados, amparándose en unas ya consolidadas estadísticas sobre las repercusiones prácticas de cada una de las iniciativas proyectadas. Una de las tecnologías a emplear es la cogeneración, es decir, la producción simultánea de calor y electricidad. A diferencia de otras soluciones más ambiciosas, y por tanto con mayor incertidumbre en su aplicación práctica, la cogeneración es una respuesta ya madura y viable, directamente aplicable a industrias y con un claro apoyo institucional. El objetivo principal de este trabajo es demostrar mediante un estudio técnico – económico, la viabilidad de la solución planteada en este tipo de edificios, mediante la aportación de datos reales y contrastados. Así como establecer los parámetros e indicadores de medición que permitan elegir dicha tecnología como la solución óptima para el ahorro y eficiencia económica en su sector de aplicación. Entre las conclusiones más destacadas de este proyecto están los beneficios que aporta tanto al usuario del sistema como al conjunto de la sociedad, siendo este último aspecto fundamental en su financiación y subvención. Por otra parte, son instalaciones desconocidas en ciertos edificios por lo que este trabajo debe contribuir a su desarrollo y adopción por parte de las empresas de servicios energéticos.

Projecte d’una indústria d’especejament de pollastre ubicada al terme municipal de Bescanó (Gironès)

Creació d’una indústria d’especejament depollastre situada al polígon industrial de Montfullà, al municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès, província de Girona, en la quals’obtindran peces individuals de pollastre, preparades per a la seva distribució icomercialització.Els condicionants del promotor són: el disseny de la indústria (instal•lacions imaquinària) ha de permetre ampliacions i modificacions en un futur, la mà d’obra acontractar serà la mínima necessària, l’impacte ambiental de la indústria serà el mínim ila ubicació de la indústria, ja que el terreny ja és propietat del promotor.La planta s’ha dissenyat per desfer 25.000 kg de pollastre al dia, produint un total de2.937,5 kg d’ales, 8.375 kg de cuixes, 4.937,5 kg de pit, 6.500 kg de carcasses, 2.250 kgde pell i subproductes

Banda Municipal

Postprint (published version)

La toponímia del terme municipal de Soses. Inventari tipològic i aproximació etimològica.

El treball que ara teniu a les mans és un estudi sobre la toponímia del terme municipal de Soses, és a dir, en les següents pàgines es realitza un inventari tipològic i una aproximació etimològica dels diferents topònims que es troben en aquest poble. En primer lloc, es va treballar en la tasca d’inventariar tots els topònims. La confecció d’aquest inventari ha reposat en dues activitats: d’una banda, l’anotació de tots els noms que ara es fan servir al terme municipal de Soses i, de l’altra, la recerca de documentació antiga per trobar aquells noms que han caigut en desús. Un cop recollits tots els noms de lloc hem elaborat una fitxa monogràfica, que són el cos central de l’estudi, per cadascun dels topònims establerts on hi hem fet constar: una descripció del topònim en qüestió; documentació antiga (en els casos que n’hem trobat); l’origen etimològic; la pronúncia; i la classificació semàntica, lingüística i morfolèxica. Finalment, hem realitzats uns gràfics per poder extreure les conclusions pertinents.

Remodelació del Mercat Municipal de la Vall d’Hebron: Transformem el mercat en una massa vegetal habitada

Postprint (published version)

Tanatori Municipal de Terrassa

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Barcelona. Jordi Badia . proyecto 2001 | construcción 2002 | 3000 m2 | 240.404.040 € constructor Peñarroya | promotor FUNERÀRIA EGARENSE Ayto. de Terrassa. El edificio se concibe como una caja suavemente depositada en el lugar, levitando a medio camino entre la tierra y el cielo. La pendiente del terreno permite ubicar las piezas de administración bajo el edificio con un acceso directo desde el paseo.El programa se articula a partir de un patio con agua que separa las tres piezas principales, las salas de vigilia, la cafetería y el oratorio. La pieza se abre completamente al paisaje en un gran porche acristalado, en contraste con las imágenes herméticas habituales de este tipo de edificios El oratorio se levanta en un gesto expresivo que lo cualifica y que permite la visión del cielo desde el interior.

Servei Municipal d'emergències

Es presenta un sistema de gestió d'emergències dins d'un àmbit municipal on es pretén donar una resposta eficaç a les emergències que es puguin donar en un determinat municipi com, en el nostre cas, Barcelona.

Biblioteca Municipal als Barris de Canyadó i Casagemes, Badalona

Award-winning