The influence of genetic and environmental factors among MDMA users in cognitive performance

This study is aimed to clarify the association between MDMA cumulative use and cognitive dysfunction, and the potential role of candidate genetic polymorphisms in explaining individual differences in the cognitive effects of MDMA. Gene polymorphisms related to reduced serotonin function, poor competency of executive control and memory consolidation systems, and high enzymatic activity linked to bioactivation of MDMA to neurotoxic metabolites may contribute to explain variations in the cognitive impact of MDMA across regular users of this drug. Sixty ecstasy polydrug users, 110 cannabis users and 93 non-drug users were assessed using cognitive measures of Verbal Memory (California Verbal Learning Test, CVLT), Visual Memory (Rey-Osterrieth Complex Figure Test, ROCFT), Semantic Fluency, and Perceptual Attention (Symbol Digit Modalities Test, SDMT). Participants were also genotyped for polymorphisms within the 5HTT, 5HTR2A, COMT, CYP2D6, BDNF, and GRIN2B genes using polymerase chain reaction and TaqMan polymerase assays. Lifetime cumulative MDMA use was significantly associated with poorer performance on visuospatial memory and perceptual attention. Heavy MDMA users (>100 tablets lifetime use) interacted with candidate gene polymorphisms in explaining individual differences in cognitive performance between MDMA users and controls. MDMA users carrying COMT val/val and SERT s/s had poorer performance than paired controls on visuospatial attention and memory, and MDMA users with CYP2D6 ultra-rapid metabolizers performed worse than controls on semantic fluency. Both MDMA lifetime use and gene-related individual differences influence cognitive dysfunction in ecstasy users.

Early adversity and 5-HTT-BDNF genes: New evidences of Gene-Environment interactions on depressive symptoms in a general population

Background Adverse childhood experiences have been described as one of the major environmental risk factors for depressive disorder. Similarly, the deleterious impact of early traumatic experiences on depression seems to be moderated by individual genetic variability. Serotonin transporter (5-HTT) and brain-derived neurotrophic factor (BDNF) modulate the effect of childhood adversity on adult depression, although inconsistencies across studies have been found. Moreover, the gene×environment (G×E) interaction concerning the different types of childhood adversity remains poorly understood. The aim of this study was to analyse the putative interaction between the 5-HTT gene (5-HTTLPR polymorphism), the BDNF gene (Val66Met polymorphism) and childhood adversity in accounting for adult depressive symptoms. Method A sample of 534 healthy individuals filled in self-report questionnaires of depressive symptomatology [the Symptom Check List 90 Revised (SCL-90-R)] and different types of childhood adversities [the Childhood Trauma Questionnaire (CTQ)]. The 5-HTTLPR polymorphism (5-HTT gene) and the Val66Met polymorphism (BDNF gene) were genotyped in the whole sample. Results Total childhood adversity (β=0.27, p<0.001), childhood sexual abuse (CSA; β=0.17, p<0.001), childhood emotional abuse (β=0.27, p<0.001) and childhood emotional neglect (β=0.22, p<0.001) had an impact on adult depressive symptoms. CSA had a greater impact on depressive symptoms in Met allele carriers of the BDNF gene than in the Val/Val group (F=5.87, p<0.0001), and in S carriers of the 5-HTTLPR polymorphism (5-HTT gene) (F=5.80, p<0.0001). Conclusions Childhood adversity per se predicted higher levels of adult depressive symptoms. In addition, BDNF Val66Met and 5-HTTLPR polymorphisms seemed to moderate the effect of CSA on adult depressive symptoms.

Els paranys de les falses ciències / Las trampas de las falsas ciencias

Anem a partir d'un principi de tolerància: totes les opinions són igualment respectables. Cap opinió no és més o menys certa depenent de qui la pensa o de quanta gent la pensa. Això, per no dir res i pel que fa a les idees, descarta uns certs principis d'aristocràcia (l'opinió del mestre no val més que la de l'alumne) i democràcia (l'opinió de la majoria no és necessariament més vàlida que la de la minoria). Ara bé, hi ha una gran diferència entre allò que entenem per opinió (del grec doxa) i coneixement (episteme), habitualment presentades per Parmènides com a la "via de la opinió" i "la via de la veritat". Totes les opinions son valides però, fins i tot pels qui fugin del pensament únic, la veritat (és a dir, el coneixement) és una. Variable. No estàtica. En evolució. Probablement relativa i sempre matisable. Però una. El resultat de sumar dos més dos és difícilment opinable [...].

Percepció i coneixements dels estudiants d'infermeria sobre la violència en la parella

Les últimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violència de parella indiquen que gairebé 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violència de gènere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violència de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre país cada vegada més alarma social i més actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut és, amb freqüència, el primer lloc al que les víctimes de violència domèstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistència. Aquests formen part implicada en el sistema de detecció, atenció i actuació. Per això, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formació en VP des de l’àmbit universitari. L’objectiu del nostre estudi consisteix en la identificació de la percepció i dels coneixements en relació a la violència de parella dels estudiants del Grau d’Infermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadèmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anàlisi quantitatiu dels resultats a través de l’administració d’una enquesta sobre sis aspectes de la VP, l’enquesta incloïa el perfil demogràfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abús; la identificació de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparació educativa. Els estudiants del Grau d’Infermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abús en VP, així com una formació adequada. També cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. S’observa una millora de la formació educativa en el transcurs acadèmic. En 1r curs un 40,09% té una bona formació, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts són semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austràlia) quant a coneixements i percepció sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepció sobre la VP adequada, destaquem que això no succeeix en gairebé un 40% dels enquestats. La introducció de matèries específiques sobre igualtat i sobre violència contra la dona en els plans d’estudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, és necessari millorar la formació del currículum en estudiants d'infermeria per la importància d'aquest greu problema de salut pública, donant major èmfasis en la satisfacció de les necessitats emocionals i en la comprensió dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenció i educació

Fills de l'atzar

Des de temps immemorials, totes les cultures humanes han atorgat un estatus especial als humans. Alguna cosa d'especial tenim: som l'única espècie animal viva que ha generat una cultura capaç de plantejar-se el seu origen i, encara més abstracte, el seu destí tant individual com col·lectiu. Aquest fet ha quedat reflectit en les llegendes, els mites i les pràctiques religioses, i àdhuc en els tractats científics. Fills de Déu o al capdamunt de l'arbre evolutiu; tant se val la formulació concreta que en fem, la idea socialment més estesa és que som la culminació d'un procés. L'evolució, però, no té cap direcció predeterminada [...].