Itinerari d’EA des de Tamariu fins al far de Sant Sebastià

Creació d’un itinerari d’educació ambiental des de Tamariu fins al far de Sant Sebastià, al municipi de Palafrugell, per tal de sensibilitzar i conscienciar la societat sobre la necessitat de conservar el medi.S’ha fet una diagnosi per tal d’estudiar les mancances i necessitats que sorgeixen al llarg del camí. A partir d’aquesta anàlisi s’ha elaborat una sèrie de propostes divulgatives i didàctiques per tal d’adequar l’itinerari com a eina d’educació ambiental

Implantació d’un ecobarri al Pla d’en Serra, Sant Gregori

La finalitat del projecte consisteix en establir les pautes per a la implantació d’un model d’ecobarri al Pla d’en Serra, un barri situat a l’est del municipi de Sant Gregori, el qual, com a conseqüència de la crisi, es troba urbanitzat i pendent d’edificació. Per tal d’assolir l’objectiu proposat es fa èmfasi en aspectes d’usos del sòl, mobilitat, metabolisme i governança. Inclou un estudi previ amb la diagnosi de l’estat actual de la zona i dels Plans influents, enquesta a la població, diagnosi de conflictes i potencialitats entre el model d’ecobarri i el model tradicional.El model que resulta de l’elaboració d’aquest projecte és el d’un barri més sostenible, més respectuós amb el medi ambient, proporciona una major comoditat i qualitat de vida per als futurs habitants de la comunitat en comparació a les perspectives que se li donen actualment a la zona

Estudi antropològic de les restes humanes medievals del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà

El treball que es presenta a continuació és un estudi antropològic de les restes humanes procedents del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà, al municipi de Bescanó. L’any 2004 es va dur a terme una campanya d’excavació arqueològica al jaciment deSant Pere de Montfullà, dins el marc d’un projecte de recerca dissenyat per l’Institut delPatrimoni Cultural de la Universitat de Girona. En aquesta excavació es varen excavarun total de trenta-una tombes. Les restes humanes recuperades no varen ser estudiadesen aquell moment i van ser dipositades al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat deGirona

Litterfall and mineral return in two cork-oak forests in northeast spain

Seasonal trends in littertall and potential mineral return were studied in two cork-oak forest sites in the northeastern Iberian peninsula. The estimated average litter production was 3.9.M- gy.e1ahar for one site and 4.6 .M- gy.e1ahar for the other; these figures are similar to those reported for holm-oak (Quercus ilex) forests in the same area. Seasonal litterfall patterns were typical of Mediterranean forest ecosystems. Leaves accounted for 46 to 78% of the total dry matter. Their annual weighted-average mineral composition was low in macronutrients (N 8-9; K 4-5; Mg 0.8-1.3; Ca 9-10 and P 0.4-1 m-)g.1g and relatively high in micronutrients such as Mn (2-2.2 m-)g.1g or Fe (0.3-0.4 m)-g..1g Minimum N and P concentrations were found during the growth period. Estimates of potential mineral return for an annual cycle were N 38-52, P 2.1-5.2, K 20-28, Ca 44-53 and Mg 5.4-5.0 k-,g.1ha depending on the site biomass and fertility

Estudi d'impacte acústic de l'Avinguda Sant Jordi del municipi d'Olot

Aquest Projecte Final de Carrera consta de realitzar una sèrie de mesures de soroll adequades, previ estudi de les característiques del tram de carretera a avaluar, per tal de crear un model amb el programa CADNA a partir del qual poder valorar els nivells de soroll generats per l’Avinguda Sant Jordi a la ciutat d’Olot i veure com afecten en els veïns de la zona. Posteriorment i amb independència dels resultats obtinguts, s’estudiaran diferents hipòtesis per a poder disminuir aquests nivells de soroll. No obstant, també s’avaluarà l’efecte que produiria en els nivells acústics de l’Avinguda Sant Jordi la construcció d’un vial alternatiu

Cirugía micrográfica de Mohs: Estudio retrospectivo de los últimos trece años (1999-2011) en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El objetivo de este trabajo fue describir las características de los pacientes tratados con cirugía micrográfica de Mohs entre 1999-2011 y evaluar la eficacia de esta cirugía para el tratamiento de los carcinomas basocelulares. Durante este periodo se realizaron 560 cirugías de Mohs, el 95.36% de las cuales fueron de carcinomas basocelulares. Se observó una tasa de recidiva del 1.40% para los carcinomas basocelulares primarios y del 13.62% para los recurrentes, siendo la diferencia estadísticamente significativa (p <0.0001).

Disseny i implementació d'un portal web per l'establiment Drogueria i Pintures Ferrer

S'ha dissenyat i implementat un portal web que a més de donar informació referent a l'establiment també oferirà serveis. Addicionalment a la consulta de tots els productes que ofereix l'establiment mitjançant la botiga virtual els clients podran realitzar les seves compres. A més s'ha dissenyat una interfície fàcil de gestionar per part dels usuaris administradors que en aquest cas seran els mateixos propietaris de l'establiment.

Els Barris de Sant Narcís i de Santa Eugènia davant les avingudes del Güell

Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc.Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen

El Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona

En primer lugar se identifican las distintas rutas del Camí de Sant Jaume en la provincia de Girona con el objetivo de determinar cuáles han sido las principales rutas que los peregrinos han utilizado para su peregrinación hacia Santiago de Compostela dentro de la provincia de Girona. En segundo lugar se establecen los elementos que determinan que un itinerario concreto esté comprendido en el Camino de Santiago para lo cual se analizan las rutas y se buscan los componentes que tienen una relación directa con la peregrinación a Santiago de Compostela, bien por ser elementos descriptivos del Santo, bien por ser elementos que a lo largo de la historia se han atribuido a los peregrinos que peregrina a Santiago de Compostela. En tercer lugar se analiza el recorrido del Camí de Sant Jaume elegido por la Generalitat de Catalunya, se examinan los servicios que ofrece y las carencias o insuficiencias que posee. Finalmente se establece la confección de propuestas de mejora y las acciones pertinentes para corregir las debilidades que en su caso puedan tener estos itinerarios

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona

La construcció de l' església de Sant Feliu de Girona des dels seus orígens (s.IV) fins al segle XVIII

Tradició i llegenda: Sant Narcís i les mosques

Presentació d’un dossier que tracta l’acostament crític a la figura del bisbe Narcís i als prodigis que li han estat atribuïts, així com a la producció historiogràfica i artística que ha generat el mite

Avaluació per capacitat agrològica dels sòls del municipi de Sant Gregori

El projecte consisteix en realitzar l’avaluació dels sòls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificació per Capacitat Agrològica. Aquest projecte es va portar a terme per pal•liar la manca d’informació sobre sòls que hi ha nivell local

El Català col·loquial a Catalunya Ràdio: anàlisi de les característiques fonètiques, lèxiques, sintàctiques i morfològiques del programa on vols anar a parar? de Llucià Ferrer

Anàlisi de les característiques pròpies del català col•loquial, tant pel que fa a la fonètica, al lèxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofònic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio.