179 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s dotar a Servicleop dun programari que li permeti millorar la gesti dels serveis de retirada de vehicles de la via pblica, que actualment sefectua a travs del canal de veu. Aix saconseguir mitjanant ls de cartografia digital i localitzaci GPS, que permetr optimitzar lassignaci de retirades al saber quina grua es troba en millor disposici, i PDAs que es comunicaran amb un centre de control a travs de GPRS des del qual sassignaran aquest serveis. Soferiran facilitats sempre que sigui possible en la introducci de dades, disminuint les probabilitats de cometre errors, i tot el procs quedar enregistrat automticament en base de dades per a poder generar estadstiques o informes. el projecte parteix dun altre projecte intern de Knosos anomenat Micronav.Net Serveis, en el qual tamb he treballat molt activament i que ofereix una soluci genrica similar a la requerida per Servicleop, empresa a la que va destinada el sistema que es presenta en aquest projecte final de carrera
Resumo:
Estudi sobre els elements que han portat a considerar l'obra de teatre 'Primera histria d'Esther' de Salvador Espriu un homenatge a la llengua catalana.
Resumo:
Lexperincia de crear, en format televisiu, un programa de difusi histrica per part duna televisi local resulta altament interessant, perqu ofereix continguts dmbit ms proper a un pblic que difcilment t accs a la seva histria des del sector audiovisual. Tots els principis continguts en la proposta cientfica dutilitzar les imatges com a transmissores de coneixements i de cultura, convergeixen en el projecte de creaci, per part de Televisi de Girona, del programa Lespiral de la histria, ats que resulta una excellent mostra de la conjunci de diverses tipologies documentals posades al servei dun objectiu: la difusi de la histria de la ciutat de Girona a travs del llenguatge audiovisual
Resumo:
Article que reflexiona al voltant de les interrelacions entre la Histria i la Comunicaci
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Gell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la installaci del Monar comtal amb llurs molins
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'poca de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una poca formativa en la histria de Catalunya. Per tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de comenament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulm proper a les terres del regne franc. Ms endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingu la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqu en primera lnia i, tamb, protagonitz les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Relat de la desaparici dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a travs de l'anlisi literari de Cam de sirga, de Jess Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
Menorca ha estat un lloc destada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lxic menorqu. En aquest treball sha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se nha establert la seva possible etimologia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
