A framework for the analysis of CLIL lecturers’ discourse from a genre perspective

Internationalization strategies and the European Space of Higher Education are causing a growing interest in English medium instruction (EMI). University linguistic and internationalization policies are attempting to provide lectures with the required training and education. Linguists can supply not only the knowledge of the language but the knowledge about language which may enable lecturers to increase their academic language competence autonomously. This paper presents a framework for the analysis of lecturers’ discourse to trigger reflection about the linguistic needs in CLIL/EMI contexts.

Investigación en docencia por contenidos (español como segunda lengua) en el proceso de internacionalización de la Universidad de Alicante

Esta comunicación se enmarca en la reflexión sobre el aprendizaje de una segunda lengua por contenidos en el ámbito universitario, pero, a diferencia de lo que suele ser habitual, no se basa en la lengua inglesa, sino en la española, en la medida en que trabajamos con estudiantes de movilidad internacional que cursan sus asignaturas en una lengua adicional, el español. Presentamos, en un primer apartado, una introducción a los estudios de AICLE en español y a la investigación en Español Académico. Y mostramos, en el segundo, la labor de una Red de Investigación en Docencia Universitaria del Programa Redes del Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Alicante, cuyo objetivo es doble: recabar datos sobre la enseñanza y el aprendizaje de contenido y de lengua en tal contexto, tanto por parte del alumnado como del profesorado implicado; y crear una guía para el alumnado extranjero con información estrictamente académica que contribuya a un mejor aprovechamiento de la estancia a nivel lingüístico y curricular. Las conclusiones muestran la oportunidad de realizar Cursos de Español Académico también con tal fin.

CLIL FAQ’s: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària

“CLIL FAQs: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària” és una publicació oberta dirigida als docents que assumeixen el repte d’introduir una llengua estrangera a l’aula. Es tracta d’un recull d’orientacions sorgides de la pràctica d’un equip interdisciplinari de professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d’un projecte de Millora de la Qualitat Docent (Ref. 2010MQD00132). La publicació exposa una sèrie de preguntes o FAQs (Frequent Asked Questions) que creiem que tot docent CLIL es podria fer abans d’introduir l’anglès a l’aula. El grup de docents implicats en el projecte, després de dissenyar coordinadament una sèrie d’activitats en anglès i d’implantar-les a les seves respectives assignatures, ha elaborat aquest llistat de FAQs que miren de respondre amb reflexions, suggeriments d’acció, estratègies didàctiques, exemples i recursos sorgits de la pròpia experiència. En aquest article situem el projecte en el context català, presentem com es va dur a terme i us expliquem què podeu trobar en la publicació que se’n deriva. A mode de conclusió oferim algunes reflexions del grup sobre el treball en equip interdisciplinari, la introducció del multilingüisme a l’aula, els contextos CLIL i la resposta dels alumnes.

The eTwinning Experience: Beyond the Classroom

The purpose of this paper is to give a presentation of the programme eTwinning, the use of CLIL methodology in eTwinning projects, give a glimpse of a successful project carried out by secondary students and present the future ahead regarding Higher Education. eTwinning offers the suitable environment to use the English language in a “real” context; it can be integrated in any subject due to its cross-curricular nature. In short, it prepares the student for the real world: international research, to get to know other cultures, to communicate and to learn content. I will start by giving a general view of what eTwinning is about. The second part will deal will eTwinning and CLIL. How CLIL methodology fits perfectly in the carrying out of eTwinning projects. In the third part, and drawn from personal experience, a project will be shown: “Addressing the Energy Crunch; Every Little Action Helps” as a good example of how to integrate content-learning in a collaborative project between different schools in Europe. The last part will deal with the future of eTwinning and Higher Education, within the new programme just approved by the European Parliament: Erasmus+ (2014-20).

Miquel Martí i Pol, traducció i censura

Poeta, autor de narracions i memòries, Miquel Martí i Pol també fou un prolífic traductor del francès, amb petites incursions en les literatures anglesa, italiana i llatinoamericana. S’estrenà a la segona meitat dels anys seixanta, quan la tènue obertura del Ministeri d’Informació i Turisme aportà aires de modernitat a la indústria editorial catalana, que volgué introduir i difondre nous corrents. En vuit anys, entre 1965 i 1973, traduí al català, majoritàriament del francès, vuit obres de la literatura i del pensament contemporanis. Contextualitzades les traduccions de Miquel Martí i Pol, l’article se centra en l’estudi dels expedients de censura dels vuit títols que traduí al català entre 1965 i 1973, dipositats a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares.

Facilitar la teoría de la mente en niños con alteraciones del lenguaje

The ability to recognize mental states in oneself and others, or the theory of mind, has been a widely studied topic in last years. Traditionally, these studies have focused on the understanding of false belief, one of the most important milestones in its development. Studies conducted with children with language difficulties suggest that they have a delay in false belief acquisition. On the other hand, numerous studies have established a relationship between the understanding of false belief and language skills. In particular, it has been suggested that training based in labelling objects with double perspective facilitates the understanding of false belief. The aim of the present study is to test the effect of the structuration level of labelling training in a group of children with difficulties in language development. A total of 14 children, aged between 58 and 107 months, were trained in 3 sessions, and a pre-test and a post-test were administered to evaluate the effects of the training. The results confirm a delay in false belief understanding in children with developmental language difficulties, and suggest that the structured labelling training is effective to improve this understanding

Muerte ¿digna?

El objetivo de este trabajo es reflexionar sobre el concepto de muerte digna en la historia del pensamiento y el mundo actual; analizar las ideas sobre la muerte de personas en situación terminal y poner ambas en relación.